Dinar amb cucs, cambres de càstig, pa amb excrements, violacions sexuals i avortaments a cops … tot formava part del dia a dia de les criatures guatemalenques en l’Hogar Madre de Dios de la Asunción.
El maltractament va culminar en una tragèdia que va portar a la mort a 38 menors d’edat.
Els seus cossos consumits per les flames, després d’haver patit la tancada en una cambra amb clau, com a càstig per intentar escapolir-se d’ aquest infern en el qual vivien des que sortia fins que es ponia el sol.
“Hogar Solidario” o també “Hogar Seguro”, cap dels noms que tenia, segons el govern de torn, rima amb el que allí vivien al voltant de 500 nens i nenes de zero a 17 anys, després de ser ingressades per ordre del jutge per ser abrigats i protegits amb amor.
Per contra van rebre maltractaments, amenaces, humiliacions i mort, segons Leonel Dubón, del Refugio para la Infancia.
També van ser proveïts d’indiferència, la qual es va fer més visible quan els punyents crits suplicaven que obrissin la porta, s’avivaven les flames dins de l’habitació, i monitors, psicòlogues i autoritats de la llar es van fer el sords, tal com ho van narrar les nenes que estaven en una altra habitació.
Es van asfixiar amb el monòxid de carbón fins a perdre la consciència, descriu el metge forense del Instituto de Ciencia Forenses, NACIF, Sergio Rodes. Fins i tot, veïns limitrofes a la llar van veure el fum que sortia per les finestres, que van ser trencades davant la desesperació de les nenes.
L’edat de les petites era de 14, 15 i 16 anys, que, en diferents ocasions, havien denunciat davant els mitjans de comunicació, treballadores socials de la Secretaria de Bienestar Social (SBS) – l’ens que té sota el seu càrrec, l’Hogar Virgen de la Asunción- i al Ministeri Públic (MP), que eren obligades a tenir relacions sexuals amb algúns monitors i que moltes vegades els tiraven semen a la cara.
Altres nens i nenes eren forçades a introduir-se el dit a l’anus i després emportar-se’l a la boca; tot això són testimonis narrats per les víctimes.
El 2013 es va reportar a l’MP la mort d’una nena que va ser estrangulada a l’interior de la llar, però al dia d’avui no s’ha aclarit el fet.
El MP va registrar que, al Hogar Madre de Dios de la Asunción, un professor va ser detingut el 2016, després que dos nens de 11 i 12 anys d’edat trenquessin el silenci i expliquessin a la psicóloga haver patit abús sexual, després d’obligar-los a realitzar-li sexe oral i fer-los despullar-se a l’aula davant dels seus companys, obligant-los a modelar.
Però l’horror de tanta maldat es va fer visible el passat 8 de març, quan 19 nenes van morir en l’incident i altres 19 més van anar perdent la vida en els dies següents a la tragèdia, perquè els seus cossos no van suportar les lesions de les cremades.
Un 90 per cent de la seva pell estaba carbonitzada, el que va fer impossible que els metges poguessin salvar-los la vida, va destacar Rodes.
Sense ulls, sense braços i d’altres sense pell, amb les cares desfigurades, així van quedar les nenes després de la tragèdia. En la seva majoria van arribar a l’Hogar Madre de Dios de la Asunción després el risc de ser abusades a casa seva, haver estat violentades sexualment o perquè rebien maltractament dels seus progenitors, per rebel·lia amb els seus pares o per matar un gat.
La població va expressar en les xarxes socials la seva indignació, però hi va haver qui va estigmatitzar a les menors que eren a la Llar per ser de bandes i pandilleras, delinqüents i drogo addictes internades allà pel seu mal comportament; però, Norma Cruz, de la Fundación Superviviente, ha afirmat que ni tan sols tenen idea de quina infantesa és la que hi arribava allà.
El Hogar Madre de Dios de la Asunción es crea el 2010 per protegir les i els nens víctimes de violència física, psicològica i sexual, discapacitat lleu, abandonament, infantesa en situació de carrer, problemática addictiva, víctimes de trata i explotació sexual comercial, laboral, econòmica i adopcións irregulars, tal com ho assenyala el document que justifica la creació d’aquesta institució.
A pocs mesos de la seva obertura, l’Hogar, va començar a sobrepoblar-se i sobrepassar les seves capacitats i així van van anar sortint els problemas, i mancances poc a poc, afegeix Cruz.
En aquest país, molts nens, nenes i adolescents són colpejats i abusats a casa seva, segons consta en els expedients de la Fiscalia de la infantesa víctima de l’MP, que només l’any passat va informar tenir 14.000 denúncies de maltractament a menorsd’edat.
Nery Rodenas, de L’Oficina de Derechos Humanos del Arzobispado de Guatemala (ODHAG), va comentar a SemLac: “La forma en com la societat guatemalteca concep l’ésser nen, nena o adolescent està influenciada per una cultura autoritària, masclista, discriminatòria i excloent, que els visualitza com a éssers amb mínims drets i que posterga el seu ple gaudi fins a la majoriad’edat”.
A cada un dels seus informes anuals durant 18 anys, l’ODHAG adverteix que res és més persistent que els cops a la casa, els abusos sexuals que ocorren entre les quatre parets de la llar i els crits proferits a nenes i nens des que surt fins que s’amaga el sol.
A la seva pàgina de Facebook, Rodenas va indicar davant la mort de les nenes que no es tracta de veure qui va iniciar l’incendi, es tracta de qui mai va donar condicions de vida dignes i no va fer res perquè nens i nenes no morissin calcinats, pitjor que animals.
El Procurador dels Drets Humans, Jorge Duque, va qualificar les morts de les petites d’una massacre, mentre el president de la República, Jimmy Morales, va acceptar la renúncia del secretari de la SBS, Carlos Ruedas, perquè es sotmeti a una investigació, però no va posar a disposició de les autoritats a la resta del personal que en el momentd’iniciar-se el foc tenia a les mans la clau que impediria la mort de les 38 nenes.
Les últimes tres nits s’han encès espelmes a la Plaça de la Constitució, una per cada nena; la bandera està a mitja asta i hi ha hagut marxes per exigir càstigs responsables amb pancartes en mà que consignen “és un crim d’Estat”, mentre les mares enterren a les seves filles, que hi havien estat enviades de diferents parts del país per a la seva protecció i se les han emportat sense vida, en una caixa blanca.
