La Unesco va declarar el 21 de març Dia Mundial de la Poesia i la Institució de les Lletres Catalanes organitza amb la col·laboració de diverses entitats públiques i privades, la gran festa de la paraula i les lletres. El Consorci per a la Normalització Lingüística és una de les entitats que hi col·labora, aquest dia organitza lectures de poemes a les aules, a les ciutats, a les xarxes…
La poeta d’enguany és Antònia Vicens, amb el poema “La poesia”, escrit expressament per celebrar el Dia Mundial de la Poesia.
Antònia Vicens és l’autora escollida enguany per la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) per escriure el poema del Dia Mundial de la Poesia, que se celebra cada 21 de març. Per commemorar aquesta diada, la Institució de les lletres catalanes – amb la col·laboració de diverses entitats públiques i privades- celebra una gran festa de la paraula i les lletres i fomenta tot un seguit d’iniciatives, presencials i/o a través de la xarxa, arreu dels territoris de parla catalana.
Es fa la tria d’un autor o d’una autora a qui se li encarrega un poema que és traduït a nombroses llengües, mostrant la riquesa mundial de la poesia en un joc de tornaveu poètic de gran extensió territorial (amb celebracions d’Alacant a L’Alguer i des de la Franja a Puigcerdà, i aquest any amb la projecció exterior que l’Institut Ramon Llull ofereix mitjançant la seva xarxa de lectorats internacionals). L’acte central es farà el 21 de març a l’Arts Santa Mònica a les 19 hores.
Antònia Vicens (Santanyí, 1941) és novel·lista i poeta. S’estrena amb Banc de fusta (1966), recull de relats que obté el Premi Cantonigrós el 1965. Es dóna a conèixer amb la novel·la 39º a l’ombra (1968), guanyadora del Premi Sant Jordi el 1967, a la qual segueixen Material de fulletó (1971); La festa de tots els morts (1974); el volum de contes Primera comunió (1980) i la novel·la La santa (1980). El 1982 obté el Premi Ciutat de Palma amb la novel·la Quilòmetres de tul per a un petit cadàver, i el 1984, el Premi Ciutat de València, amb Gelat de maduixa (1984). Als noranta cultiva les memòries, amb Vocabulari privat (1993), escrit amb J. M. Llompart, i la literatura infantil i juvenil: L’àngel de la lluna (1997) i Massa tímid per lligar (1998). Continua publicant novel·les, com Febre alta (1998), Lluny del tren (2002), Ungles perfectes (2007) i Ànima de gos (2010), i irromp en el camp de la poesia el 2009 amb Lovely, al qual segueixen Sota el paraigua el crit (2013) i Fred als ulls (2015). El 2005 apareix el volum Tots els contes, que recull la seva narrativa breu. El 2016 és nomenada sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
