“Abans les dones a l’Índia ocupaven les últimes files de tot i ara encapçalen manifestacions”
Montse Ortiz, coordinadora de Sensibilització i experta en gènere de la Fundació Vicente Ferrer, cita les paraules d’Anna Ferrer “Abans les dones a Índia ocupaven les últimes files de tot i ara encapçalen manifestacions”, una frase que sintetitza la intensa tasca que es realitza des de la Fundació amb un dels col. lectius més desfavorits entre els desfavorits: les DONES. Un treball que no seria possible sense el suport i la col· laboració de tota la base social que sustenta la Fundació.
Montse Ortiz. © Juan Alonso / FVF
La Fundació Vicente Ferrer és una ONG de desenvolupament compromesa amb el procés de transformació d’una de les zones més pobres i necessitades de l’Índia, de l’estat d’Andhra Pradesh i d’algunes de les comunitats més excloses del sistema de castes indi: dàlits, grups tribals i backward castes.
Vicente Ferrer i Anna Ferrer es van conèixer el 1968 durant una entrevista. Units per un compromís comú de lluita i per la defensa dels més desfavorits s’instal·len a Anantapur i creen la Fundació Vicente Ferrer. Des de llavors, no han parat en la seva obstinació de construir una societat més justa i humanitària.
Manifestació a Anantapur el Día Internacional de Dona Treballadora.
© Adam Jason Moore / FVF
És un problema néixer dona a l’Índia?
És un problema fins i tot abans de néixer. L’Índia se situa en la quarta posició en el rànquing dels pitjors països per néixer dona, li precedeixen Afganistan, la República Democràtica del Congo i Pakistan. Malauradament a l’Índia hi ha una sèrie de pràctiques i tradicions molt arrelades en la societat que discriminen totalment a les dones, per exemple el tema de la dot, o els matrimonis precoços. Les famílies no volen que neixin nenes perquè hauran de pagar molts diners perquè aquestes es puguin casar. En algunes ocasions les prometen als cinc anys, encara que la convivència sigui posterior. En d’altres, les casen als nou o deu anys, exposant-les a conviure i mantenir relacions sexuals no consentides, amb les conseqüents problemàtiques de salut i la vulneració de tots els drets de la infància.
Segueix vigent el sistema de Castes?
Tot i que aquest sistema està prohibit per llei des de l’any 1961, segueix estant molt arrelat a la societat. A la Fundació Vicente Ferrer treballem amb una de les castes més desfavorides d’aquest sistema, els dàlits o intocables, on tant homes com dones han patit una gran discriminació social des de segles, però, les dones dàlit pateixen una doble discriminació: per ser dones i per la seva casta. Les castes conviuen amb les classes socials. Moltes vegades es confonen, però són dues coses diferents. Hi pot haver castes altes, amb baix benestar social i / o viceversa. Existeixen castes específiques amb unes tradicions exclusives que vulneren els drets de les dones. Hi ha castes que per exemple, quan la dona té la menstruació, no se li permet dormir dins de la llar, ha de fer-ho en barraques o al bosc i això exposa a les dones a molts riscos, algunes moren a causa de picades o mossegades de animals …
Com es pot eradicar aquest model de societat patriarcal?
Aquest sistema patriarcal situa a les dones en un lloc de subordinació i d’infravaloració. Les dones han de ser presents en tots els àmbits socials, en la cultura, la política, l’economia, … i una de les fórmules per aconseguir-ho és a través de la sensibilització i l’educació. Les dones han de visibilitzar-se cada vegada més en l’espai públic, guanyant presència i ocupant llocs de presa de decisions. També és veritat que l’Índia urbana és molt diferent a l’Índia rural. A les zones urbanes cada vegada hi ha més dones que han accedit a un lloc de presa de decisions i tenen una major presència en l’espai públic, tot i que encara queda molt camí per recórrer.
Un grup de dones escolta la intervenció d’una companya. © Juan Alonso / FVF
En els últims mesos s’ha tornat a repetir un nou cas de violació múltiple. És suficient l’empar de la llei?
És molt important que hi hagi legislació, perquè a través de les lleis es pot aconseguir un canvi social. El cas de l’Amanat ha mobilitzat una classe mitjana, molt nombrosa i important, que s’ha rebel·lat davant aquest tipus d’agressions. Tant l’administració com la societat civil organitzada que lluita a favor dels drets de les dones, haurien de liderar el canvi cap a una societat on nenes i dones tinguin els mateixos drets i oportunitats que els homes. Aquest treball de sensibilització s’hauria d’estendre a les escoles.
“Ningú entra a la teva vida per casualitat (…) el que passa és el millor que podia haver succeït (…)”, aquestes són algunes de les lleis espirituals que ens arriben des de l’Índia. Pot l’espiritualitat induir a la conformitat?
Crec que el problema està en com la religió ha instrumentalitzat l’espiritualitat i en com les societats han interpretat les religions. Les religions coarten la llibertat de les persones, però sobretot coarten la llibertat de les dones. A l’Índia, la religió està molt arrelada. Hi ha una majoria hindú, però també hi ha un gran nombre de musulmans i d’altres religions. Algunes normes que vénen de l’hinduisme han afectat directament els drets de la dona i fa que visqui resignada, però també ho ha fet la religió catòlica amb els seu to de resignació i culpa!
A quins reptes de superació s’enfronta cada dia la dona?
A moltíssims. El seu principal repte és guanyar presència en l’espai públic, sortir de la seva esfera privada, de la llar. Que es comptabilitzi, faci visible i es remuneri la seva feina. També que tinguin dret a l’accés a la terra, que puguin ser propietàries, per no haver de dependre de ningú. Que accedeixi a estudis superiors. Que prengui consciència de la importància de la seva salut, ja que es prioritza la dels homes (marit i fills). S’ha de treballar per equiparar la importància de la salut de les nenes amb la dels nens i així reduir l’índex de mortalitat infantil femenina.
Les dones d’un sangham debaten una proposta d’una companya.
© Neus Solà / FVF
Quina tasca realitza la Fundació Vicente Ferrer?
La FVF porta més de 40 anys treballant a favor dels drets dels dàlit i de les castes més desfavorides i des de llavors s’ha treballat de manera molt específica amb les dones, a través de l’apoderament i l’accés a l’educació, a la salut o la propietat. Per exemple, si es construeixen habitatges, aquests es posen a nom de les dones. És una forma d’empoderament i es garanteix que la unitat familiar tingui sempre una llar. D’altra banda, s’està incentivant l’accés a microcrèdits perquè les dones puguin emprendre els seus propis negocis i també es treballen temes de formació en oficis pràctics per col·lectius amb més risc d’exclusió social: dones que pateixen alguna discapacitat, dones infectades amb VIH o vídues.
Les vídues pateixen més exclusió?
Sí perquè s’entén que la vida d’una dona un cop que el seu marit ha mort ja no té sentit. Les vídues són un col· lectiu especialment vulnerable, no només per la discriminació social que puguin viure de l’entorn, sinó perquè a més no tenen ingressos fixos, ni pensions que les garanteixin una vida digna. Fins fa uns anys una casta determinada practicava el “sati” o “crema de vídues”. Quan moria el marit les dones saltaven a la pira funerària perquè entenien que la seva vida acabava amb la seva. Afortunadament aquesta tradició s’ha aconseguit canviar. L’últim cas registrat va ser en el 2006.
El 99% de les nenes de primària estan escolaritzades. Una gran feina per part de la Fundació …
Sí, a més la Fundació els-hi atorga beques perquè continuïn estudiant secundària, batxillerat i que puguin accedir a la universitat. També els-hi han facilitat l’accés a les escoles oferint bicicletes. Així les famílies estan més conformes perquè guanyen temps anant a l’escola i poden compaginar-ho amb les tasques domèstiques, i també corren menys riscos d’agressions sexuals en el trajecte.
La Fundació també està treballant per eradicar els matrimonis infantils. S’està incentivant que les nenes acabin els seus estudis abans de casar-se i que l’edat mínima per contraure matrimoni sigui els divuit anys tal com marca la llei.
Respecte a la sanitat s’estan fent moltes coses. Hi ha un programa específic que es diu Embaràs Segur, on es realitzen controls i molta feina de sensibilització. D’una banda, es treballa amb noies joves i adolescents perquè comencin a canviar els seus hàbits alimentaris i evitar així, futurs problemes d’anèmia durant la gestació. També es consciencia a les dones d’altres problemàtiques com el càncer de coll d’úter.
¿Tot i que la llei ho prohibeix, es revela el sexe del fetus durant la gestació?
Hi ha una llei que ho prohibeix, però hi ha famílies que aconsegueixen accedir a aquesta identificació de forma clandestina. Moltes famílies prefereixen avortar, abans que neixi una nena.
Dones d’un sangham reunides per posar en comú els seus problemes.
© Juan Alonso / FVF
Tots aquests temes es tracten en els sanghams?
Els sanghams són associacions de dones promogudes per la Fundació, on les dones comparteixen les seves necessitats, les inquietuds, les problemàtiques … Tot! És un espai d’empoderament, on comencen a ser conscients dels drets que tenen i a reivindicar. En aquests grups, les dones comencen a estalviar petites quantitats de diners, l’anomenem Minibancs. Elles decideixen quant aporten i a què destinen els diners. De forma individual, les dones poden accedir al Fons de Desenvolupament de la Dona que constitueix un banc intern de la FVF i accedir a microcrèdits al 0% d’interès. Amb aquests diners poden emprendre un petit negoci. Aquesta experiència els hi serveix d’entrenament per formar part del programa “De Mujer a Mujer”.
En aquest projecte col·laboren rostres tan coneguts com Ana Pastor, Luz Casal, Blanca Portillo, entre altres dones. En què consisteix?
El programa “De Mujer a Mujer” pretén aconseguir l’empoderament i l’avanç de les dones de les comunitats i castes més desfavorides. A través d’aquest programa les col· laboradores espanyoles passen a formar part d’una Societat Cooperativa, mitjançant l’aportació de 9 euros mensuals. Amb cada aportació es millora l’autonomia econòmica d’una de les dones del sangham. Se les hi obre un compte a nom de cada dona i es posa a plaç fix durant un període de set anys. Durant aquest temps els diners generen uns interessos i quan finalitza aquest període les dones decideixen en què invertir. El que la Fundació incentiva és que aquestes dones inverteixin els diners en negocis d’emprenedoria. També hi ha dones que opten per estalviar aquests diners per a la seva vellesa. Aquest programa facilita que per primera vegada les dones tinguin uns diners propi, puguin pensar en el futur i tinguin una independència econòmica.
Cartell del Programa “De Mujer a Mujer” / © FVF
I quin tipus de negocis solen emprendre?
La majoria d’elles decideixen posar tendetes de fruites i / o verdures, negocis d’encens, de costura o invertir en la compra d’animals. Moltes d’elles compren búfales perquè és un animal que produeix molts recursos com la llet i el biogàs, que s’elabora a partir dels excrements. Això últim incideix moltíssim en la seva salut, perquè substitueixen la cuina de llenya, tòxica i poc sostenible, per aquest combustible natural. La Fundació promou que les dones obrin petits negocis perquè d’aquesta manera s’està creant riquesa a tota la zona. Amb aquest programa es revaloritza el paper de les dones dins de la família i de la comunitat i es guanyen el respecte de tots i totes.
Quina és la reflexió que fa la dona índia un cop que pren consciència de les seves capacitats?
Fins ara les dones, i especialment en les zones rurals, han viscut recloses en l’àmbit domèstic. En el moment en què comencen a empoderar-se, comencen a reivindicar els seus drets, a tenir veu i vot dins de la comunitat i de la societat. Comencen a estar més presents en les reunions comunitàries i a ser conscients dels drets de les seves filles i reclamar-los. Això és molt important, perquè aquest procés ajuda a que les futures generacions tinguin altres oportunitats.
I la reflexió de l’home?
El treball amb els homes és difícil i molt diferent respecte al que es fa amb les dones. Quan Anna i Vicente Ferrer van arribar a Anantanpur, a les reunions només assistien els homes, i es van adonar que per a aconseguir un desenvolupament sostenible era imprescindible implicar les dones. Així que es van reunir primer amb els homes. A base de moltes reunions i de molta sensibilització van anar acceptant que les dones poguessin anar creant aquests grups, encara que al principi hi va haver molta resistència. Ara ja s’està naturalitzant el fet que les dones participin en les reunions comunitàries en igualtat i els homes estan veient els beneficis en el fet que les dones estiguin presents en el desenvolupament comunitari. Aquests canvis socials acompanyats d’un canvi de mentalitat estan fent que ells mateixos apostin perquè les seves filles tinguin les oportunitats, que ells com a dàlits mai van tenir. És un canvi social molt lent, però és la base del futur.
Vicente Ferrer va dir en alguna ocasió “desitjo solucionar la pobresa, però només tinc dues mans” . Falta implicació?
En molts sentits sí. No només a nivell econòmic sinó també a nivell personal. Hem d’actuar com a agents multiplicadors i transmetre que hi ha altres realitats, que hi ha injustícies, desigualtats, que cal canviar el món. Som ciutadans i ciutadanes globals coresponsables de tot el que succeeix. Hem d’implicar-nos com a societat i com a individus. En l’actualitat vivim en una situació de crisi econòmica en què es fa difícil demanar més implicació, però hauríem de ser conscients que hi ha molts països al món que estan pitjor que nosaltres i que no compten amb els mateixos drets dels què disposem aquí.
Sònia Rico entrevistant a Montse Ortiz
