Les cures, l’amor, la maternitat i la desconstrucció de mites idíl·lics que l’envolten.
El passat 12 de maig va tenir lloc a la Casa Orlandai una trobada entre l’escriptora Tina Vallès i la sociòloga i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona Sara Moreno per parlar sobre el llibre “La hija única” de Guadalupe Nettel, escriptora mexicana, publicat per l’Editorial Anagrama; un llibre amb una narrativa aparentment senzilla però amb molt treball de fons, tal com va quedar clar amb el diàleg i el debat que va provocar, i amb una potent tesi de fons: si ets dona estàs molt marcada socialment per si ets o no ets mare, i no de manera subtil, sinó amb preguntes, suggerències, exigències i demandes directes i constants.
Tina Vallès ens va mostrar com la novel·la, de manera lleugera i sense que ens n’adonem, va trenant tot de maternitats, hi ha tot d’històries paral·leles que ens acaben fent pensar que totes les maternitats són igual d’estranyes i igual de normals alhora. La Laura és la veu narrativa i fa de fil conductor. Ella té una relació particular amb la seva mare, que permet a l’autora explicar les relacions que s’estableixen entre dones adultes, mare i filla, sovint una relació forçada i a la vegada amb una certa dependència mútua. Se’ns explica també la manera com una cangur estableix vincles forts amb la nena que cuida i com això fa sentir gelosia a la mare; com es tensa la relació entre el pare i la mare d’una criatura que neix amb problemes greus de salut, fent palès com sovint són les pròpies mares les que impedeixen o frenen la implicació dels homes en la criança i la cura de les criatures; hi ha també la història d’un fill que maltracta la mare, mostrant la dominació de l’infant cap a aquesta, que arrossega seqüeles de maltractament de la parella i que acaba amb dificultats per tirar endavant.
Des del punt de vista sociològic Sara Moreno va deixar clar que la maternitat és una construcció social, com ho és l’idealitzat “instint maternal”, que hi ha moltes formes de d’entendre la maternitat i que una opció és no ser mare. Nettel aconsegueix desconstruir el mite de la maternitat única creant a la novel·la un ventall d’opcions de ser mare. La visió romàntica de la maternitat es trenca quan apareix la feina i el desgast que hi pot haver al darrera. Es trenca també la idea de família com a unitat exempta de conflicte, ja que existeixen estructures familiars diverses i no necessàriament harmonioses. Sara Moreno explicà com en general ha augmentat de manera considerable el temps que els adults dediquem a les criatures en general, és a dir, a més temps dels homes dedicats a la cura dels fills i filles, més temps també de dedicació de les dones. Sara Moreno va apuntar l’evidència científica que hi ha sobre la utilització dels permisos de maternitat/paternitat, apuntant la importància de que quan s’arribi a casa amb un nadó els permisos parentals permetin que tots dos hi siguin, per poder fer un aprenentatge conjunt.
La xerrada, moderada per Ferran Muñoz Jofre ha quedat enregistrada en aquest enllaç de youtube
