OPINIÓ
El 19 de desembre de 2011, l’Assemblea General de les Nacions Unides en la Resolució 66/170 va decidir designar l’11 d’octubre com a Día Internacional de la Niña, que es commemorarà cada any a partir del 2012.
Com veiem és de recent consideració la necessitat de recordar-nos el paper que realitzen les nenes al món.
L’analfabetisme de les nenes és, en massa països del món, el brou de cultiu que marcarà les seves vides definitivament. Seran vides dedicades només a la cura i a treballar de sol a sol sense cap reconeixement a aquest treball.
Les mutilacions genitals segueixen estant a l’ordre del dia en la vida de massa nenes del món. El tràfic amb fins d’explotació sexual i laboral és una altra de les xacres que han de patir les nenes del món.
Les violències masclistes s’acarnissen en elles en totes les seues formes recognoscibles i en totes les parts del món. Són, potser, la baula més vulnerable de les nostres societats. I malgrat això, segueixen estant desprotegides.
L’ONU les intenta protegir al incloure-les en l’objectiu número 5 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible o Agenda 2030. Les dades que contenen els diferents informes són senzillament aterridors. Els objectius esperançadors.
Però poc o gens canviarà el panorama de vida d’elles si no s’inverteix en la seva educació i en el seu empoderament des d’edats molt primerenques. I segons un informe presentat per la revista Science:
“Els estereotips de gènere sobre la capacitat intel·lectual sorgeixen d’hora i influeixen en els interessos dels nens.
Els estereotips comuns associen la capacitat intel·lectual d’alt nivell (brillantor, geni, etc.) amb homes més que dones. Aquests estereotips desanimen la recerca de dones de moltes carreres de prestigi; és a dir, les dones estan subrepresentades en camps els membres valoren la brillantor (com la física i la filosofia). Aquests estereotips estan recolzats i influenciats pels interessos de nens de tan sols 6 anys. Específicament, les nenes de 6 anys tenen menys probabilitats que els nens de creure que els membres del seu gènere són “realment, realment intel·ligents”. També als 6 anys, les nenes comencen a evitar les activitats que es diu són per a nens que són “realment, realment intel·ligents”. Aquestes troballes suggereixen que les nocions de brillantor basades en el gènere s’adquireixen d’hora i tenen un efecte immediat en els interessos dels infants. “
Així veiem, que segons el que afirma aquesta prestigiosa revista, els estereotips i, per tant els patrons, s’aprenen en edats molt primerenques. Per això caldrà prestar especial atenció a la socialització de les nenes i nens.
Els espais de socialització més primerencs són, per descomptat les famílies i les escoles. Després hi ha els potentíssims mitjans de comunicació i la tan temuda publicitat que marca com has de ser i fins i tot sentir-les nenes. I també hi ha les religions que marquen o poden marcar el seu futur.
Per això haurem de reeducar als que actuen com a agents socialitzadors per poder anar evitant la repetició continuada dels estereotips i d’aquesta manera poder anar acabant amb les desigualtats entre homes i dones.
Però és difícil reeducar qui sabent-se posseïdor de forma natural dels privilegis patriarcals, renuncie a ells ja que els té de forma natural i no concep altra forma de vida més que des d’aquesta posició predominant.
La neutralitat o naturalitat amb què el patriarcat exerceix els seus poders porta parell que siguin de difícil detecció i de molt fàcil reproducció. Així, només amb els llenguatges que rebem des del bressol i fins i tot abans, se’ns està socialitzant com xiquetes o xiquets. Roba, joguines, tracte familiar, etc. influeixen directament en la forma en què s’espera que ens comportem si som nenes o som nens. I passa en totes les societats, siguen aquestes més o menys avançades, més o menys poderoses.
S’ha d’actuar des de tots els fronts per protegir més si és possible a totes les nenes i respectar el seu dret a ser nenes durant tota la seva infància. Hem de denunciar els anuncis publicitaris que hipersexualitzen el cos de les nenes. No hem de permetre que el missatge d’agradar a qualsevol preu faci efecte en elles. I és la nostra responsabilitat no fer-ho.
Pot semblar un joc, però en realitat és una situació molt perversa. I ho és perquè darrere d’aquesta hipersexualització hi ha el terrible desig patriarcal de prendre-les per a la seva dominació. Sense que importin les seqüeles que puguin deixar. El que importa és tenir-les sota control.
I quan dic prendre-les, no em refereixo només al concepte físic del terme. Em referisc també al psicològic i l’estructural. O el que és el mateix: “Si fas el que m’agrada i el que vull, estaràs més a prop meu que sóc qui té el poder de fer o desfer”. Ens sona d’alguna cosa?
No importen els interessos o desitjos d’ella, perquè senzillament s’ha convertit en “alguna cosa” al servei patriarcal. I per tant no té voluntat pròpia, ni desitjos ni fins i tot “ànima”.
D’aquí que una correcta formació de tots els agents socialitzadors és important per desmuntar aquests dogmes que, tot i no parlar-se, es repeteixen quotidianament. I, si pot ser, una bona educació crítica que qüestione l’ordre de les coses i que fomente la creativitat per canviar-les.
Les nenes mereixen ser nenes al llarg de tota la seva infància. És més, tenen dret a ser nenes i a no ser maltractades, explotades, mutilades, casades, prostituïdes, tractades, etc.
Perquè com afirmen des de l’ONU: “La igualtat entre els gèneres no és només un dret humà fonamental, sinó la base necessària per aconseguir un món pacífic, pròsper i sostenible.”I aquest món només es podrà construir si tenim en compte el benestar de les nenes. La força d’aquestes nenes és la que poden canviar el món. De les persones que som una mica més grans depèn un millor i més esperançador futur per a totes.
