OPINIÓ
Lluny ja del 8 de març, la lectura de l’article de Josep Puig Pla “Les coses pel seu nom” (publicat al Cap Gros de Mataró) ens ha portat a fer algunes reflexions. Sí!, cal reivindicar el nom de les coses i encara més els fets i les actuacions. Es comença per canviar el nom i s’acaba canviant l’essència.
El 8 de març Dia de la Dona Treballadora, es recorda, que al 1911 en una fàbrica tèxtil a Nova York 140 dones morien cremades en fer una vaga per reivindicar els seus drets laborals. Cosien peces de color lila, per això des d’aleshores el color que ens identifica a les dones lluitadores és el Lila.
Ara bé, actualment s’ha canviat el nom i ara és: El dia Internacional de les Dones i vet aquí que això dóna peu a canviar l’origen, ja hi cap tot. Tant, que el nostre Ajuntament ha convertit la diada amb el dia de la dona empresària.
És el lideratge empresarial el motiu de commemoració del dia?
No tenim res en contra de les dones empresàries, benvingudes siguin amb la seva energia, i valentia, però no ens el podem deixar prendre, ni tergiversar, ni adulterar, el 8 de Març, és un dia Gran en majúscula en la nostra història, una història de lluites cap la igualtat que encara estem molt lluny d’assolir.
El seu significat és molt important per les dones de Mataró (per a totes les dones, que en són moltes!), que tenim pendents encara moltes qüestions, algunes d’elles vitals, com: la violència de gènere, masses dones en pateixen; Necessitem una sanitat pensada per les dones, la nostra fisiologia demana una atenció determinada; Necessitem habitatge social per les dones que es separen; La gran quantitat de dones que estan a l’atur (la nostra ciutat té una de les taxes de persones en atur més elevades i moltes d’elles són dones; La precarietat laboral de moltes, posem de manifest la quantitat de dones que estan ocupades en feines que no cotitzen, que treballen en tasques difícils de veure, com la neteja de la llar; La invisibilitat en moltes esferes de la vida; La dificultat de la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, i conseqüentment amb la manca d’oportunitats d’ organització, element important per l’apoderament.
Com es potència això?
Voldríem que les i els nostres representants polítics reflexionessin i tinguessin en compte aquestes situacions, encara podríem ampliar molt la llista. No és lícit donc, centrar el 8 de març en només un sector. La nostra societat és plural i també ho és la nostra ciutat.
Des de Dones Reporteres diem No! no ens canvieu la història, la nostra, la de moltes dones. Volem ser-hi per seguir en el dia a dia, la reivindicació de les que hi van deixar la vida.
