La vicepresidenta Joana Ortega és una ferma defensora del talent femení · Dues dones més, Irene Rigau i Pilar Fernández de Bozal, completen l’exigua presència femenina a l’executiu · La presència a les secretaries generals és més paritària
Una primera anàlisi amb visió de gènere del nou govern ens mostra una desigualtat clara entre el poder que hi tenen les dones i els homes. D’onze consellers, només tres són dones.Tot i que mentre era cap de l’oposició Artur Mas havia criticat la manca de paritat que va resultar de la primera remodelació del govern de Pasqual Maragall el 2003, ara que és president tampoc no l’ha tingut en compte en la formació de l’executiu.
Com a nota positiva, el fet que la persona amb més poder després del president sigui una dona, Joana Ortega, vice-presidenta i consellera de Governació i Relacions Institucionals. Ortega es declara una “ferma defensora del talent femení, encara avui un deute democràtic”. En aquest sentit, ha declarat que el fet que “la vicepresidenta sigui una dona no és només un símptoma de normalitat democràtica sinó de justícia social”. Psicòloga de formació i militant d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC) des del 1985, va ser presidenta de l’Institut Català de la Dona el 2002, durant l’últim govern de Jordi Pujol.
En motiu del Dia dels Drets Humans, Ortega va escriure al seu bloc: “Mentre no ens rebel·lem contra les societats que maltracten, discriminen i maten les dones per sol fet de ser dones, seguirem tenint violència de gènere”. Tota una declaració de principis.
La vicepresidenta utilitza les noves tecnologies per a tenir una bona comunicació amb els ciutadans: té un compte a Twitter, un bloc i és present a Facebook.
Joana Ortega està casada i té tres fills, una de les quals una nena xinesa del sud de la Xina, a la província de Guandong, i que valora com “una de les millors experiències de la meva vida.
Irene Rigau, consellera d’Ensenyament, i Pilar Fernández de Bozal, de Justícia
Irene Rigau és llicenciada en Psicologia i ha estat sempre vinculada al món de l’ensenyament, on ha treballat de mestra i d’inspectora d’Educació. Fou consellera de Benestar Social en la legislatura 1999-2003, i en els últims temps ha estat molt bel·ligerant amb la política educativa del tripartit, tot i que va donar suport al conseller Ernest Maragall en la nova llei d’Educació.
El nou executiu recupera la denominació d’Ensenyament que ja existia en els governs de Jordi Pujol, i és que Rigau defensa que l’educació “no ha de recaure només en l’escola sinó en la família”. Dues qüestions per les quals Rigau lluitarà, si tenim en compte les reivindicacions que ha fet fins ara a l’oposició: l’augment del nombre de llars d’infants públiques, i l’eliminació dels barracons a les escoles i instituts públics. Un dels principals reptes a què haurà de fer front és la recent sentència del Tribunal Suprem espanyol, que qüestiona el català com a única llengua vehicular a l’ensenyament.
Pilar Fernández de Bozal és el nom més desconegut delgovern. No és militant de cap partit i fins ara exercia d’advocadade l’Estat en cap de Catalunya. Exerceix d’advocada des de1986 i la seva tasca tampoc no serà fàcil. El nou executiu es planteja de recuperar les competències que el Tribunal Constitucional espanyol va escapçar del nou estatut. A més, serà l’encarregada d’implantar la reclamada modernització de l’estament judicial.
Les secretaries generals, més paritàries
Si a les conselleries hi ha una desigualtat evident entre homes i dones, les secretaries generals són més paritàries. La secretària del departament de Governació i Relacions Institucionals és Maria Àngels Barbarà; al departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, ho és Maria Teresa Martí; al d’Economia i Coneixement, Georgina Arderiu; al de Benestar i Família, Dolors Rusinés; al d’Ensenyament, Maria Jesús Mier; i al de Salut, Roser Fernández.
D’altra banda, tampoc no es coneix qui serà la pròxima presidenta de l’Institut Català de les Dones, i que substituirà Marta Selva. Segons fonts d’aquesta institució, que continuarà sota el departament de Benestar i Família (fins ara Acció Social i Ciutadania), el nomenament es produirà la setmana que ve.
