La nit de Nadal el jove Alan, de tan sols 17 anys, es va treure la vida. Era un jove trans que no va poder amb la pressió de bullying a l’institut. Era el segon institut on patia assetjament per ser trans.
Aquell que surt de la normalitat heteronormativa, aquell que és diferent és expulsat del col·lectiu, exposat o assetjat com a excèntric. Pot ser per gènere, per mides, per pes, per color de cabell… la violència masclista pren forma de mofa i agressió. En el cas del masclisme lgtbfòbic estem assistint, també, a manca de recursos, formació i protocols. Malgrat algunes entitats treballen fa temps amb la prevenció del bullying i , de forma específica, el bullying lgtbfob, no s’han desenvolupat eines per a la sensibilització i detecció.
En sí mateix el bullying és difícil de detectar si, a més, les formes que pren són dins de la “normalitat” social: misogínia, discriminació estètica, lgtbfòbia encoberta… i no es porta a terme formació i sensibilització dels i les professionals que intervenen tot es fa més difícil.
El 27 de desembre, enmig de les festes nadalenques, una concentració silenciosa ala plaça Sant Jaume va reivindicar actuacions. Les entitats del moviment lgtb van reclamar la el desplegament de la llei de drets de les persones lgtb i contra la lgtbfòbia i, en concret, el desplegament de l’article 12 que preveu protocols en els centres educatius.
A la concentració – que no vam recollir en el seu moment donat que la redacció era tancada- va haver-hi presència institucional: Dolors Gordi, secretària de Família de la Generalitat, Laura Pérez, regidora de cicle de Vida, Feminismes i LGTBI de l’ajuntament de Barcelona, regidores i regidors com Montse Benedí, Raimon Blasi o Fran Sánchez.
El suïcidi de l’Alan es denunciat per les entitats, com una mort induïda i en fan responsable, també, la inacció poítica, donat que es va denunciar de forma contundent la manca de desplegament reglamentari de la llei lgtb aprovada ja fa més d’un any.
