La Nostra Illa és un espai de dones i per a dones, es defineix com «una associació sense ànim de lucre de dones i per a dones que tenen com a objectiu oferir un espai físic de trobada lliure de mirades no desitjades».
Va ser fundada per Gretel Amman, Dolors Majoral i dues companyes més. En aquell moment l’objectiu era poder obrir un espai per a dones i que fos autogestionat. Durant aquests anys La Nostra Illa -LNI- ha passat per diferents moments amb més o menys afluència però sempre el treball de les voluntàries ha estat fonamental. Ara per ara és l’únic espai per dones lesbianes autogestionat completament a Catalunya.
LNI en aquests 36 anys ha passat per épocas dolentes per manca de sòcies, però quan es pensaba que s’havia de tancar sempre va haver dones disposades a comprometre’s amb el projecte, dones que amb la seva empenta van aconsseguir salvar-la, un bon exemple ha estat l’época de la pandèmia.
La pandèmia ha estat un moment clau per la supervivència de l’espai, si bé es va haver de tancar degut a les mesures sanitàries que ens han afectat els darrers anys, LNI ha comptat amb moltíssimes activitats a l’exterior i online que han mantingut viu l’espai en moments difícils i que han consolidat una dinàmica entre les sòcies i les amigues de l’espai també fora del propi local. Algunes activitats destacades durant la pandèmia han estat tant presencials com online. En el cas de les presencials -amb aforament restringit, distància i mascaretes fet que convertia les trobades en curioses- el videofòrum del documental Lesbofòbia, la presentació del llibre Dos tazas, d’Isabel Franc, sessions de karaoke, recitals de poesia, passejada de Vilanova a Sitges, passejada per Montjuïc, passejada pel nucli històri d’Esplugues, xerrada online Oci i lesbianes en pandèmia: lluitant pels espais propis, amb la participació de lesbianes de Colòmbia i Mèxic… són només exemples d’activitats que s’han dut a terme.
L’actual presidenta de l’entitat, Virgina Royuela destaca que «gràcies a aquestes aportacions l’espai s’ha pogut sostenir ja que tot ens ho fem nosaltres i les que ho portem i l’han portat; sempre ho hem fet altruistament. Especial menció mereix en aquest sentit les dones que als anys 90 van de haver fer un esforç considerable per reformar el local i que l’ajuntament no el tanqués, i la que va ser presidenta de l’associació durant 15 anys, la Marisa Ribas».
Per tal de celebrar aquests 36 anys el passat 15 d’octubre es va celebrar una festa en la que es van desenvolupar diferents activitats, i va haver sopar compartit, micro obert, photocall i ball per a totes les dones que van voler acostar-s’hi. Moltes dones de diferents generacions van explicar què és i ha estat la nostra illa per a elles en moments emotius de celebració i reconeixement.
Virginia Royuela fa emfasi en el compromís que mltes dones han mostrat «Podem dir que som un exemple de com les dones juntes som capaces de salvar projectes i causes per molt que tothom les doni per mortes».
