La memòria històrica elaborada des de la perspectiva androcèntrica i patriarcal ha ocultat i silenciat sistemàticament i injustament les veus i accions de dones que van escriure amb les seves vides, heroiques en molts casos, un altre relat i comprensió de la història.
En conseqüència, la història manipulada des d’aquesta ideologia estava desfigurada i, sobretot, era incapaç d’impulsar nous camins de lluita i alliberament. Per contra només pretenia servir en poder establert, anul·lant la lluita reivindicadora de les dones.
La recerca històrica, metodologia, de plantejament i filosofia de fons, del recent llibre de Nekane Jurado “Van lluitar contra l’hidra del patriarcat: DONES LLIURES” eren necessàries i resulten imprescindibles per recuperar, desvetllar i reconèixer el significat de l’alliberament diacrònic i sincrònic de la dona protagonitzada per aquesta organització de dones. La seva lectura serà per a moltes persones un descobriment per la seva perspectiva històrica en l’anàlisi de les dimensions de l’opressió de la dona, per la revolució que elles van dur a terme per aconseguir un món alliberat del domini capitalista-patriarcal, per la seva lluita com a dones lliures i alliberadores.
La memòria de la lluita de gènere, classe i poder de les dones per la seva emancipació en les seves precursores fins al s. XVIII, també en moviments considerats herètics, en el socialisme revolucionari del s. XIX, empeltades en l’anarquisme, adquireixen la seva específica rellevància activa en l’organització llibertària de ‘Dones Lliures’. Van plantejar les seves reivindicacions en una triple lluita, com fa notar Nekane Jurado: “La lluita contra l’Estat i el sistema capitalista, i la lluita específica contra el sistema patriarcal, propugnant l’emancipació de les dones treballadores sobre les quals és troben tres esclavituds: de classe, de gènere i de poder”. El fil conductor del seu llibre és aquesta lluita de les dones que ha posat en relleu el que l’autora nomena “els quatre caps del patriarcat com a conjunt d’idees i valors que crea, recrea i sosté el capitalisme que engoleix tant a dones com a homes”.
El seu documentat estudi i anàlisi va descobrint el sentit profund del relat d’una lluita que s’ha mantingut viva, activa, incisiva en una societat que intentava ocultar-la i anul·lar-la; una lluita que va més enllà de reivindicacions feministes o de gènere, ja que busca, com fa notar en el seu pròleg Victoria Sendón De León, “una revolució integral que desemboqués en un autèntic humanisme”. Per això l”Agrupació de Dones Lliures’, en plena revolta militar, tenia el valor i audàcia de reivindicar el treball assalariat de la dona, la llibertat de relacions de parella, protecció social de les prostitutes, educació infantil, igualtat en la família, educació sexual. Precisament l”educació llibertària’ en tots els àmbits, propugnada i desenvolupada ja per les ‘Missions Pedagògiques’ de la II República, va comptar amb significades militants a ‘Dones Lliures’. Era la seva arma principal d’alliberament i, per això, va ser brutalment reprimida, aniquilada, afusellada per la dictadura franquista oposada a tota emancipació de la dona, a la igualtat de gènere i protagonisme social femení, imposant l'”ordre patriarcal” sota l’hegemonia de les classes altes i el domini de la ideologia classista i capitalista. La repressió de ‘Dones Lliures’ i organitzacions afins va ser, en conseqüència, repressora i assassina com documenta, amb dades concretes, el treball de Jurado. Es volia anul·lar, eradicar tota besllum d’emancipació de la dona i per això la repressió es va acarnissar amb elles en el seu cos, en el seu cor, en el seu esperit.
També a Euskal Herria, on es va constituir la ‘Federació de Dones Lliures’, van destacar dones basques en la lluita de gènere, classe, contra la dominació del règim franquista, com descriu aquest treball. Van sofrir, com en altres llocs de l’Estat, tot tipus de vexacions, exili, afusellaments que Jurado detalla com a testimoniatge d’una lluita que es va mantenir malgrat la terrible repressió feixista.
No va faltar, sinó que va ser element consubstancial a la ideologia i estratègia del règim dels revoltats, la col·laboració de la Institució eclesiàstica que defensava i imposava la submissió de la dona en tots els estaments socials i, per descomptat, en la seva estructura jeràrquica (per cert, en contra de l’alliberament evangèlic de la dona segons Jesús de Natzaret).
Però no va ser una lluita de perdedores. La dignitat va superar a la por en una resistència heroica, com conclou el treball investigativo de Nekane Jurado. Les veus fetes callar amb càstigs, el silenci imposat per una repressió brutal, van resultar clamorosos i la resistència es va mantenir en l’exili, a les presons, en la lluita clandestina i avui segueix obrint camins alliberadors en la seva lluita contra els caps de l’hidra patriarcal del capitalisme neoliberal globalitzat. La memòria recollida per aquest treball de referència imprescindible en el procés emancipador de la dona així ho demostra amb rigor històric.
Aquest llibre de Nekane Jurado, els seus nombrosos escrits en aquesta línia, el seu honest compromís militant de dona emancipada, lluitadora solidària a Euskal Herria per l’alliberament i drets de la dona, al costat de moltes altres companyes, són el testimoniatge que aquesta lluita de dones lliures i alliberadores segueix viva i és fonamental per aconseguir la societat igualitària i humanitat nova que desitgem i per la qual tantes dones i homes ens unim.
Nekane Jurado. Foto @info7.naiz eus
Eskerrikasko, Nekane, zurelan eta liburuagatik!
