Després de tres anys d’espera, la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) ha admés el cas de tortura sexual d’ 11 dones violades durant els operatius policíacs del 3 i 4 maig 2006, a Texcoco i San Salvador Atenco, Estat de Mèxic. Aquest cas ha estat seguit especialment a Catalunya per afectar a Cristina Valls, la catalana detinguda i torturada juntament amb sis estrangers més el 4 de maig de 2006, i que va ser expulsada del país amb la totalitat del grup tot i comptar amb una empara.
La catalana Cristina Valls presentà el 25 de gener de 2008 una querella davant l’Audiència Nacional d’Espanya contra policies i autoritats federals i estatals mexicanes que van participar el maig de 2006 en l’ocupació de Sant Salvador Atenco “és important també per a les 11 mexicanes que tenim un procés similar davant la Comissió Interamericana dels Drets Humans, ens dóna esperances que, tot i que fins ara la justícia mexicana no ha estat eficaç, podrem trencar la impunitat que protegeix als nostres violadors “, deia en conferència de premsa Itàlia Méndez, un altra de les victimes del cas Atenco. També les representants legals de Cristina Valls, Viviana Waisman, directora executiva de Women ‘s Link Worldwide, i Paloma Soria, advocada querellant, van exigir que el govern mexicà respongues a la petició feta pel jutge de l’Audiència Nacional Fernando Grande-Marlaska sobre el curs dels processos judicials oberts pel cas Atenco i sobre la situació processal i migratòria de la querellant.
El 7 de juliol, Paloma Soria, com a representant legal de Women ‘s Link i de Cristina Valls, va informar que l’Audiència Espanyola notificava el rebuig a la querella interposada el 25 de gener d’el 2008 contra 140 funcionaris mexicans pel ús de l’agressió sexual i violació com a mètode de tortura contra les dones. El procés continuaria amb un recurs d’apel·lació i una demanda al Tribunal Constitucional espanyol, però sense èxit.
En una entrevista per un bloc de Xiapas, just fa un any (el 6 de novembre de 2010) responia Cristina Valls sobre el paper de la justicia espanyola: “Silenci. No ha mogut un dit al llarg de tot aquest temps. No els interessa, doncs hi ha molts pactes i clàusules entre aquests dos governs repressors. A més que tampoc els importa, és clar.” i manifestava la seva voluntat de continuar lluitant: “Bé, després que a l’Estat Espanyol es tanquessin totes les portes a les que vaig trucar perquè s’obrís una investigació, portes que van ser l’Audiència Nacional i el Tribunal Constitucional, estic mirant cap a la Comissió Interamericana, que és on 11 companyes mexicanes han denunciant aquests fets.”
(CIMAC) 8.11.10.- En un comunicat, la CIDH ha informat que en concloure el seu 143 període ordinari de sessions del 19 d’octubre al 4 de novembre d’aquest any, ha aprovat l’informe d’admissibilitat “512-08-Mariana Selves Gómez i altres, Mèxic”, de manera que s’obre la possibilitat que eventualment passi a la Cort Interamericana de Drets Humans (CoIDH), i es condemni a l’Estat mexicà per la tortura exercida per policies federals i estatals contra aquestes dones.
Les denunciants són Mariana Selves, Georgina Edith Rosales, Maria Patricia Romero, Norma Aide Jiménez, Claudia Hernández, Bàrbara Itàlia Méndez, Ana María Velasco, Yolanda Muñoz, Cristina Sánchez, Patricia Torre i Suhelen Gabriela.
Les 11 dones van ser víctimes de violència sexual física i verbal per part dels agents que les custodiaven a l’interior dels vehicles on eren traslladades cap al penal de Santiaguito, al’Estat de Mèxic, després de ser detingudes per “participar” en els disturbis del 3 i 4 de maig de 2006, en Texcoco i Atenco.
Elles van ser part de les 47 dones detingudes en els operatius ordenats per l’ara precandidat del PRI a la Presidència de la República Enrique Peña Nieto, que en una aparent repressió pretenia desallotjar un grup de floricultors a San Salvador Atenco.
En aquell moment més de tres mil policies van deixar un saldo de 207 persones detingudes, dues morts: Javier Cortés Santiago, de 14 anys, i Alexis Benhumea, estudiant que va morir un mes després de l’operatiu, i desenes de persones torturades, entre elles les dones víctimes d’abús sexual.
De les 47 dones detingudes, es va acreditar que 26 van ser violades sexualment, però només 14 van denunciar davant la llavors Fiscalia Especial per a l’Atenció de Delictes relacionats amb Actes de Violència contra les Dones (Fevim), de la Procuradoria General de la República (PGR).
En el procés, i davant la falta de resultats només 11 continuen en la recerca de justícia, però davant la dilació en les investigacions l’abril de 2008 les 11 denunciants van sol · licitar a la CIDH admetre el seu cas, el qual finalment va ser acceptat tot i que encara s’espera una notificació oficial a l’Estat mexicà per part de la instància interamericana.
La directora per a Mèxic i Amèrica Central del Centre per la Justícia i el Dret Internacional (Cejil), Alejandra Nuño– que acompanya les víctimes-, va explicar que encara no hi ha una notificació formal a l’Estat mexicà i no serà fins que aquesta es presenti quan comencin a les autoritats i la defensa de les 11 dones enviïn els seus arguments a la CIDH.
Jaqueline Sáenz, advocada del Centre de Drets Humans Miguel Agustín Pro Juárez (Centre Prodh)-que també litiga el cas-, va explicar que l’admissibilitat és un avanç substancial en el llarg recorregut nacional i internacional que han realitzat les denunciants de tortura sexual.
Va recordar que des de 2008, quan es va presentar el cas davant la CIDH, l’Estat mexicà ha menyspreat el tema; exemple d’això és el retard en el lliurament dels informes requerits per la CIDH i el silenci que ha guardat des d’octubre de 2010 quan havia de lliurar un informe que fins a la data no ha presentat.
En el cinquè aniversari dels fets violents, el maig de 2011, les 11 dones van anunciar que continuarien amb la lluita, alhora que van criticar l’actuació de la Fiscalia Especial de Delitos Violentos Contra las Mujeres y Trata de Personas (Fevimtra)-dependent de la PGR-, i de la Procuradoria General de Justícia de l’Estat de Mèxic (PGJEM).
Encara que el maig de 2007 la PGR va practicar el Protocol d’Istanbul per acreditar l’existència de tortura, la Fevimtra es va declarar incompetent per investigar el cas. Mentre la PGJEM no ha realitzat les diligències necessàries per trobar els responsables.
Finalment, a cinc anys dels fets i a tres que es va presentar la petició davant la CIDH, és probable que es reconegui que les 11 dones van ser víctimes de tortura sexual i que l’Estat mexicà i les autoritats de Mèxic van incórrer en greus violacions als Drets Humans.
