La mort de l’Alan, un crim social.
Parlem d’això amb el secretari de l’associació Chrysallis que diu que “una part de la societat no assimila que hi ha nens amb vulva i nenes amb penis”.
La vigília de Nadal, Alan es va suïcidar. Tenia 17 anys i era transexual, la qual cosa li havia comportat assetjament constant a l’escola per part de companyes i companys que li retreien la seva condició. Tot i que la família l’ajudava i que havia aconseguit feia vint dies que el seu nou nom figurés al document nacional d’identitat no va poder suportar la pressió i l’assetjament a l’institut d’educació secundària de Sant Cugat al qual s’havia traslladat.
La família d’Alan s’havia incorporat a l’associació Chrysallis, on pares i mares de nois i adolescents comparteixen pors, dubtes, preocupacions, il·lusions, esperances, combat. La mare d’Alan creu que si haguessin contactat amb Chrysallis abans, potser encara seria viu.
Jaume Ulldemolins és el secretari de Chrysallis.
Hauria estat així? Alan hauria trobat a Chrysallis la força per viure i la il·lusió que no va trobar a d’altres llocs?
A hores d’ara, no sé si hauria patit allò que va patir. Recordem que Alan portava a l’associació tan sols un poc més d’un mes.
Quan es va fer una trobada perquè ens donaven les targetes sanitàries dels menors transexuals, va conèixer d’altres nois de la seva edat. Es van passar els telèfons i van mantenir un cert contacte. Si hagués contactat abans potser s’hauria pogut evitar algun dels efectes de la situació que patia.
“El suïcidi d’Alan és un crim social”, llegim a la web de Chrysallis. La societat no accepta els nois, les noies, les persones trans?
Malauradament hi ha una part d’aquesta societat que no acaba d’assimilar la diversitat que existeix. Avui hauria d’estar més assumida però hi ha una part de la societat que no ho accepta. No accepta que no tot és home/dona, que hi ha nens amb vulva i nenes amb penis.
Des de Chrysallis volem fer entendre aquestes situacions.
Vostè té una filla trans, la Tori. Com és la seva experiència personal en el tracte que ha rebut socialment fins ara?
El tracte que ha rebut la Tori de l’entorn social ha estat bo. Al col•legi li han donat molt suport. Quan va realitzar la transició ens pensàvem que seria més complicat però els seus companys de classe es van portar molt bé. Des del mateix col·legi ens van posar tota mena de facilitats. Si havia d’anar al lavabo, anava al de nenes. Quan fan educació física va al vestidor de nenes i es dutxa abans que les altres.
Nosaltres hem tingut sort amb això. No ens podem queixar.
La legislació catalana és força avançada, però sembla que no s’aplica al ritme que caldria. Una cosa és la lletra de la llei i una altra, la seva aplicació quotidiana.
A Catalunya tenim la llei 11 de 2014 que s’aplica de forma molt lenta. No va al ritme que voldríem. No desenvolupa els seus articles. Encara falta molt perquè funcioni al cent per cent. Encara s’està posant en marxa.
Què es pot fer des de les escoles, des dels mitjans de comunicació, des de tot arreu perquè aquesta normalització de l’opció trans sigui absoluta com més aviat millor?
Des de Chrysallis i les associacions de menors transexuals demanem que en els llibres de text que es limiten a l’estereotip home/dona s’inclogui la diversitat que hi ha. Com funciona el cos humà i que no tot es redueix a home/dona. Lluitem perquè a les escoles s’inclogui aquesta informació a les assignatures, ja sigui mitjançant fitxes o als llibres de text.
Als mitjans de comunicació els demanem que donin veu a aquesta diversitat de persones, se les respecti, se les ajudi. Que les deixin ser elles mateixes. Que ajudin a evitar que hi hagi persones que vagin darrera d’elles, com ha passat en el cas de l’Alan, i estiguin “xinxant-les”, matxacant-les. I que no arribem mai més a finals com el seu.
Més informació:
Chrysallis
