OPINIÓ
A Bolívia, van ser destituïts 10 jutges, a més de vuit fiscals, es van recapturar 21 feminicides i violadors amb sentència, que havien estat alliberats, i s’ha emès l’ordre d’aturar novament 50 més.
Són els resultats de la Comissió de revisió de casos de violació i feminicidi, després de 120 dies de treball en què van atendre 327 expedients que presentaven irregularitats en el sistema judicial bolivià. Són resultats suficients?
Divendres passat, la Comissió va tenir la darrera reunió, dins del termini de 120 dies que s’havia autoassignat. Va informar dels seus èxits en el mandat assumit d’intervenir “el 100 per cent dels jutjats d’execució penal del nostre país”, segons va declarar la ministra de la Presidència, María Nela Prada, que encapçala aquesta comissió que agrupa 18 institucions dels tres poders de l’Estat.
Aquesta Comissió va ser la resposta del govern davant dels reclams i les mobilitzacions de dones i d’agrupacions feministes de tot el país, després d’haver-se descobert el cas d’un violador i assassí en sèrie, Richard Choque, que va tenir sentència de 30 anys de presó sense dret a indult havia estat alliberat arguint una malaltia terminal inexistent, cosa que li va permetre cometre nous crims contra dones, registrant-se 77 casos.
Cal recordar que la creació d’una comissió va ser una proposta del col·lectiu feminista Mujeres Creando, la qual, juntament amb altres organitzacions de dones al territori bolivià (com el Col·lectiu Dona de Plata a Potosí, Dones de Foc a Cochabamba i Mochas Copleras a Tarija), va impulsar també la recol·lecció de denúncies d’irregularitats judicials en casos de feminicidi i violacions. Van acabar sent centenars! Aquesta informació va ser lliurada al govern demanant ser part d’aquesta comissió; no obstant això, no van ser preses en compte i es va conformar una interinstitucional.
Els casos que van ser denunciats van treure a llum, novament, que el sistema judicial bolivià està corrupte en tots els seus nivells i que en els processos en què dones van ser assassinades se suma, a més, que es tracta d’un sistema masclista i patriarcal que beneficia els responsables dels crims. Per això la intervenció de la Comissió, amb destitucions i detencions de jutges, amb recaptura de reus alliberats, té algun efecte. Però és suficient?
Si bé la ministra Prada fa un recompte de resultats, amb un 55% de jutges encarregats destituïts, amb 21 feminicides o violadors recapturats i 50 en procés de ser-ho, entre altres elements del seu informe, no es posa èmfasi en mesures estructurals, en decisions de fons destinades a netejar el sistema judicial i policial.
És que una cosa és a dir que s’ha detingut un jutge i mostrar-lo a més públicament, exposar-lo a l’escarni públic (del que s’ha queixat l’associació de jutges) i que després passi que, en el procés judicial que atén aquest cas, un altre jutge decideixi que el detingut rebi detenció domiciliària amb dret a treballar, és a dir que torni al seu despatx de jutge. I així, hi ha molts casos en què la justícia presenta múltiples escletxes o obertures enormes per on es filtra la delinqüència feminicida i d’altres delictes.
En aquest sentit, semblaria que els resultats de la Comissió són resultats puntuals, per mostrar allò que s’ha treballat de cara a la galeria. No es parla de transformacions substancials, de neteja profunda, no s’observa creativitat en la cerca de respostes, no se’n va més enllà.
Fa dues setmanes es va conèixer l’informe del Relator Especial sobre la independència dels magistrats i advocats a Bolívia, Diego García-Sayán, en què fa una anàlisi profunda i detallada de la situació del sistema judicial bolivià, mostrant la seva precarietat, fal·lències i la seva mal ús. Arran d’aquest informe, el ministre de Justícia, Iván Lima, va tornar a parlar d’una reforma judicial en què si no hi ha consensos amb l’oposició (una cosa molt difícil) no s’arribarà enlloc.
Possiblement la Comissió hagi servit perquè es tornin a detenir alguns feminicides i violadors alliberats irregularment, pocs perquè encara en falten 50. Més enllà, pel que sembla, no arriba i en aquest sentit és una comissió de mirada curta, miop, per la qual cosa, sumat a la manca de diàleg polític i de polítiques d’Estat, una solució de fons i permanent encara és llunyana.
