La població mundial creixerà en 2.200 milions de persones des d’ara al 2050. D’elles, 1.300 milions naixeran a l’Àfrica subsahariana, on precisament està molt limitat l’accés a la salut de qualitat i a l’educació, segons l’ estudi realitzat el 2011 “Poder de decidir. Drets reproductius i Transició Democràtica”.
El Fons de Població de Nacions Unides ha proposat una sèrie de mesures, entre elles han prioritzat l’accés als serveis de salut reproductiva de qualitat. També s’han inclòs els anticonceptius moderns.
Àfrica encapçala el llistat de natalitat a nivell mundial. L’informe indica que dels 43 països on les dones tenen 4 o més criatures, 38 d’ells es troben a l’Àfrica. A l’Àfrica Subsahariana el nombre de fills o filles es xifra en 5,1 per dona. Si es compleixen les prediccions de l’UNFPA, a l’Àfrica es passaria del 17% el 2017 al 26% el 2050. També indica que hi ha una diferència important entre zones rurals i ciutats, per exemple a Etiòpia les dones tenen 2,1 criatures a les ciutats i a la resta del país el percentatge de naixements per dona és de 5 fills.
Una altra dada de l’informe és que els conflictes i la inseguretat estan relacionats amb les famílies nombroses. Les dades mostren que l’Afganistan, l’Iraq, Timor Oriental i el Iemen tenen taxes més altes que la mitjana, 2,5 criatures per dona en les mateixes situacions.
A America Llatina i el Carib, s’han estudiat 12 països, els quals representen el 85% de la població total de la regió. Les taxes de fecunditat oscil·len en 1,84 i 2,5 fills per dona.
Aquesta taxa ha canviat des de 1960 d’una forma important. A la dècada dels seixanta en segle passat els naixements eren de 6 criatures per dona. També hi ha una precarietat important dels serveis d’educació, i de salut de qualitat.
Les taxes de fecunditat en adolescents entre 15 i 19 anys i del jovent de 20 a 24 anys són més elevades que les corresponents a aquests grups en altres parts del món. Hi ha un alt percentatge d’embarassos no desitjats. Se solen formar les parelles després de la primera relació sexual, es formalitzen a prop de l’embaràs i en alguns casos després.
Segons dades de l’informe, la majoria dels embarassos no són planificats. A Llatinoamèrica i Carib, els països estudiats van ser: Nicaragua, La República Dominicana, Xile, Mèxic, Perú, Colòmbia, Veneçuela, Costa Rica, Argentina, El Salvador, Brasil i Uruguai.
En aquest estudi es percep però, un canvi a nivell mundial cap a crear famílies més petites. Una de les causes d’aquesta tendència és la manca de suport econòmic i social per poder mantenir les criatures desitjades.
