La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va acollir a finals de novembre el II Seminari Internacional de Comunicació, Desenvolupament i Drets Humans. El seminari ha estat organitzat per l’Observatori Mediterrani de la Comunicació (OMEC), el Màster de Mediació Intermediterrània (MIM); la Diplomatura de Postgrau Comunicació, Cooperació Internacional i Mediació sociocultural a la Mediterrània, i finançat per la Fundació Autònoma Solidària (FAS).
Silvia Carrasco, Vicerectora d’Estudiants i Cooperació de la UAB; Teresa Velázquez, presidenta del OMEC i organitzadora del seminari, i José Manuel Pérez Tornero, director del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB, van inaugurar la sessió. Van destacar la importància dels comunicadors en traslladar el diàleg transnacional a temes de cooperació i desenvolupament, i com això pot ajudar a aconseguir canviar la visió de la societat per construir un entorn més just i equitatiu.
La primera taula de ponències, titulada Comunicació i Cooperació Internacional, va comptar amb la presència de Carles Llorens i Vila, director de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD); Montserrat Santolino, de la Federació Catalana d’ONGs, Montserrat Minobis, presidenta de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores, Jesús Arroyave, director del Departament de Comunicació Social de la Universitat del Nord (Colòmbia); Rafael Obregón, director de Comunicació d’UNICEF Nova York.
Aplicar la comunicació per al desenvolupament
Carles Llorens i Vila va parlar sobre la Comunicació i la cooperació al desenvolupament a la Mediterrània, fent èmfasi en la importància del rol de les universitats en la cooperació, però lamentant-se de com la crisi econòmica ha minvat molt els ingressos que es poden destinar a aquest tipus d’institucions. També va destacar el canvi que han sofert els països on la cooperació catalana era més important, els quals han experimentat un important creixement i ara tenen un altre tipus de demandes, com el tractament de residus o el sanejament d’aigües. Com a exemple va destacar l’informe regional La missió de Servei Públic Audiovisual als països del Magreb i el Mashrek, finançat per l’ACCD i publicat també en francès i anglès. Aquest informe, realitzat pel OMEC i l’Institut Panos de París, recull la contribució de vuit països MENA (Middle East and North Africa) que van elaborar els informes corresponents a cadascun dels països objecte d’anàlisi. Finalment va subratllar la importància de donar suport a la llibertat de comunicació per aconseguir un bon desenvolupament i que, en contextos econòmics com l’actual, cal treballar en projectes que tinguin un cost baix però un gran impacte com ara les ràdios comunitàries.
Per la seva banda, Jesús Arroyave, va donar pistes sobre com es pot aplicar la comunicació per al desenvolupament. Per exemple, la comunicació per a la salut. Va exposar diversos projectes de comunicació que s’han dut a terme o estan en curs, sobretot en països llatinoamericans, i que fomenten les relacions socials de comunitats sacsejades per la violència i/o una millora de les condicions sociosanitàries. També van explicar alguns instruments teòrics sobre els quals es poden desenvolupar diferents projectes de comunicació i desenvolupament.
El paper de la dona
Montserrat Minobis va posar damunt la taula la qüestió de gènere, tant a nivell de professionals de la comunicació com de Drets Humans i conflictes que impliquen les dones. Va fer un recorregut pel paper de la dona, partint del reconeixement de la seva igualtat de drets amb els homes, fins arribar a la creació de xarxes regionals i internacionals de dones periodistes, gràcies a l’accés a internet i les característiques d’aquest mitjà. També va parlar de les reclamacions que les dones professionals de la comunicació de la Mediterrània sud fan a les de la Mediterrània nord, i de com la vinculació entre unes i altres és cada vegada més forta i es van unint i desenvolupant objectius comuns. A més, va destacar el paper de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores i la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere i les activitats que impulsen. Entre d’altres va donar a conèixer l’agència de notícies amb visió de gènere La Independent i els va convidar a participar activament.
Rafael Obregón va fer la seva ponència a través d’una videoconferència des de Nova York. Va tractar el tema de la Comunicació per al Desenvolupament (C4D) al sistema de Nacions Unides i, en especial, les taules rodones de C4D. Obregón va fer un repàs sobre la història i els objectius d’aquestes taules en les que diferents agències de l’ONU, les recomanacions que fan i els reptes als quals s’enfronten per poder treballar de manera eficaç aspectes de comunicació i desenvolupament.
Reducció d’un 80% en el finançament
Montserrat Santolino, de la Federació Catalana d’ONGs, va tancar la taula tractant el tema de la societat civil i la comunicació. Va denunciar com, en aquest context de crisi econòmica on les necessitats es disparen, el finançament per a cooperació s’ha reduït en un 80% per part del Govern català. Santolino va fer un recorregut per la història i el desenvolupament de les ONGs, des de la seva aparició fins el seu paper a la societat actual. En la seva intervenció va destacar la importància de la comunicació no tant sobre el desenvolupament, sinó per al desenvolupament i ha indicat que les ONG han de prendre en compte tots dos aspectes. A més va ser especialment crítica amb la relació que han tingut aquestes organitzacions amb els mitjans de comunicació, la qual cosa ha portat a una espectacularització de les catàstrofes. Això, va dir, ha provocat que la societat es mobilitzi quan li arriben unes imatges especialment devastadores o dures, sense arribar a reflexionar el que implica la cooperació més enllà de l’ajuda en catàstrofes puntuals.
La jornada es va tancar amb la intervenció del públic assistent que va compartir els seus dubtes i les seves reflexions sobre l’estat de la comunicació i la cooperació internacional, els drets humans i el paper de la comunicació en el tractament d’aquests temes.
Comunicació i democràcia
A la segona taula, del dia 29, es va tractar el tema de la Comunicació i la Democràcia. Van intervenir-hi Olga del Río, professora de la Universitat de Girona i Vicepresidenta del OMEC; Luis Miguel Sirumbal, director del Centre de Drets i Desenvolupament CEDAL (Perú); Xavier Mas de Xaxàs, membre del Col·legi de Periodistes de Catalunya i periodista de La Vanguardia i Ricardo Carniel Bugs, investigador del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB.
Luis Miguel Sirumbal va obrir la ronda de ponències amb el tema Desenvolupament i Drets Humans, reflexionant sobre la importància del dret al Desenvolupament com a mesura del respecte de tots els drets. Va recordar que els drets humans són garanties jurídiques, que són iguals (no n’hi ha cap superior o inferior), indivisibles (tots han de ser reconeguts) i interdependents (no es poden tractar de manera separada, estan interrelacionats). Va remarcar la importància de respectar, protegir i fer efectius els drets humans i que la ciutadania sigui partícip i acompanyi els canvis que es produeixen per fomentar el desenvolupament.
Xavier Mas de Xaxàs va parlar sobre la importància que tenen per a la democràcia la llibertat d’expressió, la llibertat de premsa, la llibertat de les empreses a no dependre de subvencions –tant si són públiques com de partits polítics– i llibertat d’informació, a les quals tot ciutadà té dret a accedir-hi. Va explicar diverses situacions que ha viscut com a periodista a Tunísia i a Palestina explicant com es comportava la comunitat periodística en moments bèl·lics o revolucionaris, o també a Catalunya respecte al tractament que s’ha donat a les últimes eleccions catalanes des dels mitjans. També va recordar que la professió periodística pateix molt durament els efectes de la crisi econòmica i l’atur, però que els mitjans han de complir la seva funció social i tenen una importància vital en èpoques de transició. Quant al paper de les xarxes socials i la seva potencialitat com a plataforma de comunicació, Mas de Xaxàs es va pronunciar moderadament a favor argumentant que “les xarxes socials són sobre el jo, no sobre el nosaltres” tot i que també opinà que era provable que evolucionessin cap al “nosaltres “.
Dret a la informació, comunicació i ciberespai
La professora Olga del Río va fer un repàs sobre la història dels drets humans i com, actualment, es reconeix com a fonamental el dret a la informació, la comunicació i el ciberespai, així com també el dret al coneixement. També va presentar l’anomenat Enfocament Basat en Drets Humans (EBDH) que diferencia entre els titulars de drets, els detentors de deures i els detentors de responsabilitats, tot establint les relacions d’obligacions i responsabilitats que es produeixen entre ells.
L’investigador Ricardo Carniel Bugs, va tancar la segona taula i el seminari amb la seva intervenció sobre el pluralisme a la televisió pública dels països de la mediterrània, en especial els del Mediterrani sud. Va esmentar que l’espai radioelèctric és un bé públic sobre el qual es donen llicències per ocupar-lo i emetre. Per tant, considerà Carniel, no només els mitjans públics tenen un compromís amb la societat, sinó també els privats, que utilitzen un bé públic per a la seva activitat. També va destacar que, tot i que hi ha lleis contra la concentració de mitjans per garantir el pluralisme, la realitat d’alguns països fa difícil que es compleixin. Carniel va insistir en la importància del paper que han de complir els organismes reguladors de l’audiovisual i les seves actuacions en relació als continguts que els mitjans difonen. Finalment va subratllar que els mitjans cada vegada adquireixen més un rol polític i que certs sectors de la societat (com les dones) tenen encara poca representació en els mitjans de comunicació.
Després del debat, Teresa Velázquez i Jordi Prat, director de la Fundació Autònoma Solidària (FAS), van procedir a la cloenda de l’acte. Tots dos van ressaltar la importància de la comunicació per al desenvolupament i que, activitats com aquest seminari, compleixen la funció de divulgar el tema de manera significativa i fomentar una consciència social entorn dels drets humans, el Desenvolupament i la Comunicació.
