Carolin Scheifele, Maria Àngels Viladot i Melanie Caroline Steffens
Resum de l’article del projecte d’investigació: Scheifele, C., Steffens, MC, & Van Laar, C. (2021). Which representations of their gender group affect men’s orientation towards care? The case of parental leave-taking intentions. PLOS ONE, 16, 1-35.
¿Canviar les normes de masculinitat perquè més homes vulguin baixes de paternitat?
Els canvis en els rols de gènere de les dones i els homes
Quan es parla dels rols de gènere i de la (des)igualtat de gènere, es presta molta atenció als rols de gènere de les dones i la seva infrarepresentació en camps tradicionalment dominats pels homes, com ara el lideratge o la seva presència a les STEM (acrònim en anglès: ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques). En general, es para menys esment als rols de gènere dels homes i a la seva infrarepresentació en camps tradicionalment dominats per les dones (atenció sanitària, educació primerenca i rols domèstics). La presència numèrica dels homes en funcions que no són compatibles amb els rols de gènere tradicionals està canviant més lentament que la presència numèrica de les dones en àmbits tradicionalment masculins. Els homes dediquen aproximadament la meitat de temps que dediquen les dones a les tasques quotidianes de la llar i la cura dels nens. En aquest sentit, no només ells sinó també les respectives parelles, els fills i la societat en conjunt s’estan perdent els beneficis associats a aquesta cura. Per exemple, una participació més gran dels homes en la cura i la criança s’ha relacionat amb el benestar dels homes, la satisfacció de les relacions de parella o les conseqüències psicosocials i educatives positives en el desenvolupament dels infants. Quan les parelles comparteixen les tasques domèstiques de forma més equitativa, queda més espai perquè les dones se centrin més a les seves carreres. Per acabar, hi ha una gran demanda de professionals de la salut, la infància i la geriatria que també els homes podrien cobrir.
Normes de masculinitat, paternitat i permisos parentals
Pel que fa al permís parental, els homes el trien menys que les dones. El permís parental fa referència al temps d’absència a la feina, remunerada o no, que es concedeix a homes i dones per tenir cura del nadó després del naixement. S’han detectat alguns factors que dificulten que els homes s’acullin més al permís parental, com ara les polítiques específiques de permisos, les consideracions financeres, les normes organitzatives i les negociacions de les parelles en relació amb el treball remunerat i no remunerat. En canvi, no hi ha tanta informació sobre com afecten les normes que defineixen en què consisteix ser un home (la masculinitat) a l’interès dels homes per a les funcions de cura i el permís parental. L’anàlisi d’allò que significa avui dia ser un home o un pare mostra que la igualtat augmenta i que els homes i els pares s’associen cada cop més amb trets assistencials i maternals. Tot i això, els nous ideals d’home i la paternitat no han substituït les normes i estereotips tradicionals. Els homes s’enfronten sovint a reaccions negatives (és a dir, a sancions socials i econòmiques, com, per exemple, ser percebuts com a menys masculins i més femenins i rebre pitjors avaluacions laborals) quan volen participar més en la cura dels fills i filles, com ara demanar horaris laborals flexibles o quedar-se a casa per cuidar-los.
La investigació present
Investigacions anteriors han demostrat que canviar les normes percebudes pels homes afecta l’interès que mostren devers les funcions de cura. De fet, els homes solen sobreestimar allò que els altres esperen d’ells; és a dir, se senten pressionats molt més del que, en realitat, la societat els pressiona perquè actuïn d’acord amb les normes tradicionals de masculinitat. Quan en un estudi anterior —presentant normes que emfatitzaven trets i comportaments tant tradicionals com no tradicionals—es va posar de manifest aquesta idea errònia, els homes es van descriure a si mateixos més cuidadors, van intentar amagar menys el seu compromís amb les cures i van tenir actituds més progressistes envers al canvi social relacionat amb el gènere. En la investigació que estem resumint, les autores (Scheifele, Steffens & Van Laar , 2021) examinen com les diferents representacions del que significa ser un home (la masculinitat) es vinculen a les decisions dels homes de prendre o no un permís parental i al futur que imaginen per a si mateixos pel que fa als rols de treball domèstic i cura.
La mostra d’aquesta investigació estava formada per 365 homes que encara no tenien criatures, però que pensaven tenir-les més endavant. Les investigadores els van mostrar articles de diari inventats que descrivien l’home ideal d’avui dia. Aquests articles diferien en la mesura que l’home ideal d’avui es descrivia com a agèntic i/o comunal. Els trets i els comportaments agèntics (ser assertiu, independent, competitiu i dominant i assumir els rols corresponents, per exemple, el lideratge) s’associen tradicionalment als homes. En canvi, les dones s’associen més, i els homes menys, amb la segona dimensió, la comunalitat, que inclou ser amable, afectuosa, comprensiva i emocional, i assumir-ne els rols corresponents, com ara la cura.
Les autores van establir grups de participants i a cada grup els van llegir un dels quatre articles triat a l’atzar. Tots els articles presentaven un resum del que el debat social considera què és ser un home d’avui (un resum realitzat a partir d’entrevistes, debats, etc. fetes per captar la imatge social de quin és avui dia l’home ideal). A cada article inventat l’home d’avui era descrit de manera diferent. Un article el descrivia com a exclusivament agèntic, un altre com a exclusivament comunal i un altre el descrivia com a agèntic i també comunal. Així, doncs, els articles incloïen en diferents graus atributs agèntics ( l’home ideal és racional, competitiu i assertiu) i atributs comunals (l’home ideal és servicial, càlid i emocional). Els articles també, incloïen l’home sustentador per a la condició agèntica, l’home cuidador per a la condició comunal i totes dues condicions per a la condició combinada agèntica i comunal. El quart article descrivia un grup diferent d’homes (estudiants o mil·lennials). A continuació, van comparar si l’interès dels participants pels rols de cura era diferent segons l’article que havien llegit. En concret, es vam fixar en dos aspectes: en les intencions futures dels homes participants d’optar per un permís de paternitat i en la quantitat de temps que pensaven que dedicarien en el futur a les tasques domèstiques i la cura dels nens i nenes.
Resultats i implicacions pràctiques
Estudis anteriors ja havien posat de manifest que molts homes pensen que els pares haurien de passar més temps amb els fills i que un repartiment equitatiu de les tasques seria la situació ideal. No obstant això, la suposada gran disposició i les intencions dels homes no es corresponen amb les xifres reals; per exemple, sobre la quantitat de permisos parentals que agafen. Encara que els homes estiguin motivats, la seva participació en la cura dels fills/filles i el permís parental depenen també, per exemple, dels costos financers i del suport que reben de la feina i la parella. Dit això, també cal assenyalar que la motivació interna és un requisit necessari perquè els homes es plantegin participar més en la cura dels seus infants (llevat dels casos en què les polítiques creen grans incentius).
Els resultats obtinguts en la investigació present mostren que, en general, els homes esperen assumir una part justa del treball domèstic i de la cura de les criatures. Aquestes declaracions comporten importants implicacions pràctiques. Tanmateix, les autores troben diferències segons l’article que els participants havien llegit sobre l’home ideal d’avui. Especialment quan llegien que l’home ideal d’avui dia té trets tant agèntics com comunals (per exemple, pot ser fort però també curós), els participants tendien a mostrar intencions d’optar pel permís parental en el futur, més que els participants que llegien un altre dels articles. Descriure l’home d’avui com a només comunal no va tenir un efecte substancial en l’interès dels homes pel permís parental o per altres comportaments de cura. Per tant, sembla que permetre especialment als homes ser tant agèntics com comunals podria motivar-los a comprometre’s amb les funcions de cura. Això vol dir que no n’hi ha prou amb presentar una descripció de l’home d’avui com afectuós i càlid perquè els homes participin en les funcions de cura.
Els mitjans de comunicació i la publicitat se centren cada cop més en els nous tipus d’homes i pares cuidadors. Normalment posen l’accent en la cura i descuiden les formes tradicionals de masculinitat. Els resultats de la investigació, però, es poden interpretar com una proba de que també cal un reconeixement dels aspectes tradicionals de la masculinitat perquè els homes disposin d’un marge de maniobra que els permeti exercir rols no tradicionals sense témer repercussions.
Com ja s’ha exposat, la participació dels homes en àmbits tradicionalment femenins, com el treball a la sanitat o el permís parental, depèn de diversos factors. En aquest projecte de recerca, les investigadores s’han centrat en el paper que juguen les diferents normes en la definició sobre què significa ser un home en les intencions dels homes de dedicar-se a les tasques domèstiques i demanar un permís parental. Una comprensió més ajustada de com les intencions dels homes de participar en les funcions de cura estan modelades per les normes de gènere ens permet desenvolupar formes de fomentar la seva participació real i, al capdavall, això pot contribuir al canvi social relacionat amb el gènere.
