Saturday 12 October 2024

Saturday 12 October 2024

Huma Jamshed Bashir: “Existeix una mentalitat molt patriarcal”

Huma Jamshed Bashir. Fotografia: @Alicia Oliver

Huma Jamshed Bashir, química d’origen pakistanès, és la fundadora i presidenta de l’Associació Cultural Educativa i Social-Operativa de Dones Pakistaneses (ACESOP)

Huma va arribar a Espanya per reagrupació familiar el 1997 al costat dels seus dos fills petits. Professora de química a la Universitat Politècnica de Karachi, quan va arribar a Madrid “en lloc de quedar-me a casa em vaig dedicar a estudiar. Em vaig matricular en un doctorat en química, i el 2001 vaig defensar la meva tesi doctoral”. Just en aquesta data es traslladen a Barcelona on resideix des de llavors. I afirma, molt orgullosa, que en aquests 25 anys que porta al país “no he estat més de 3 vegades al Pakistan. Estic totalment dedicada al món social i laboral d’aquí”.

Com vas arribar a l’àmbit associatiu?

Em vaig trobar que faltava molta informació. La gent anava d’un costat a un altre, fent preguntes, tractant de trobar solucions a molts temes: habitatge, empadronament, salut, educació, desconeixement de l’idioma… moltes coses que necessitaven i no sabien on ni com aconseguir-ho. I jo, per manera de ser, quan algú em preguntava em sentia obligada a acompanyar-la, fins i tot, tenint nens petits a casa. Així que a poc a poc em vaig anar involucrant, i quan em veien acompanyar a diferents persones en les institucions em preguntaven si era intèrpret o membre d’alguna associació.

I així sorgeix ACESOP?

Doncs sí, llavors no sabia res sobre el món de les associacions, però em vaig adonar que era una bona opció, i si tenia una identificació podria ajudar millor a la comunitat pakistanesa. Així que la vaig crear i fins al dia d’avui soc la presidenta, perquè quan fem eleccions ningú vol assumir el càrrec pel treball que dona i damunt, sense tenir cap mena de remuneració.

@Huma Jamshed Bashir. Foto @Alicia Oliver

Abandones la teva carrera de química després de dedicar-li tant de temps i esforç?

Tenia dos nens petits. Hauria treballat en una indústria fora de Barcelona i hauria estat tot el dia fora de casa. Per això, el meu marit em va dir que l’ajudés en el seu negoci i així tindria també un salari. I els meus diners el gastava gairebé íntegre en el treball social. Com el meu marit va ser molt conscient que no podia desenvolupar-me en la meva professió, mai em va prohibir que em dediqués a l’àmbit social ni que anés a cap reunió, encara que jo tampoc mai li he demanat permís. La veritat és que no sempre ha estat fàcil.

Quines activitats realitzeu a l’associació?

Fem activitats culturals i celebracions, com ara en aquestes dates de Nadal. Classes de català i castellà, tallers de salut mental, diàleg sobre algun conflicte, preparació de CV, coneixement dels plats típics d’aquí… Ajudem a alumnes que estan estudiant diferents màsters i venen per aquí. També es posen en contacte amb nosaltres docents que tenen alumnes amb problemes per continuar estudiant o perquè els seus pares s’estan plantejant casar-les per un matrimoni concertat i volen saber com les poden ajudar i quines eines poden utilitzar.

Hi ha molts casos de matrimonis concertats o forçosos?

Molts, moltíssims. I sempre intento mediar. Els hi explico quina estratègia i eines podem utilitzar. Evidentment, no existeix la recepta perfecta, ni és una ciència exacta. Canvia en funció de les famílies i les persones. En algunes ocasions, són les pròpies noies les que venen aquí perquè desitgen casar-se per amor i les famílies no les deixen. He arribat a organitzar-los una festa i som com la família. Fem tots els rituals religiosos perquè puguin casar-se, perquè si no seria molt perillós, i algun fanàtic les podria assassinar.

Huma Jamshed Bashir durant una visita a Barcelona de l’activista pakistanesa i premi Nobel de la Pau, Malala Yousafzai amb el seu pare. Arxiu personal.

Has ajudat a moltes dones?

Bastants. I sempre intento convèncer-les que és imprescindible que tinguin algun tipus de formació i que facin cursos per tenir una vida autosuficient i valer-se per si mateixes i així, tractar de millorar el seu futur. I això ho dic perquè m’he trobat amb casos en què alguns marits han fet fora les seves dones de casa i m’ha tocat haver d’ajudar-les, buscar un pis compartit, trobar un treball, donar-lis roba… I les ajudo fins que ja tenen els recursos suficients per tirar endavant.

Es donen molts casos de violència contra les dones en la comunitat pakistanesa?

A més dels matrimonis forçats també es donen casos de violència de gènere. I es donen molts casos perquè és una societat patriarcal que vol a la dona muda, obedient i que no pugui opinar. Solament obeir, i si parla, només pot dir el que li han ensenyat, la veu del pare o del marit o del responsable de casa.

Un altre tema problemàtic que tenim té a veure amb les persones LGTBI, i sempre ha estat un gran tabú. I aquí, també, però al Pakistan molt més. A més, és un delicte religiós i ningú vol parlar d’això. Si es detecten casos de lesbianes o gais, els pares intenten fer un matrimoni forçós o bé, els maltracten. Així que intento parlar amb ells, però en general, existeix una mentalitat patriarcal i molt endarrerida, i a sobre dominada per la religió. I la veritat, hi ha bastants imants tradicionals, amb pocs estudis i coneixements per a interpretar l’Alcorà. Encara falta molta informació i treball en aquest aspecte.

Pel que veig, treball no et falta?

Doncs, no i també hi ha moltes dones embarassades que no coneixen l’idioma i on viuen no hi ha intèrpret o mediadora i llavors em criden de l’ambulatori o de l’hospital i els hi faig traducció simultània. També col·laboro amb dones que tenen algun tipus de discapacitat que els impedeix comprendre bé l’idioma. I amb diferents institucions i serveis socials de diferents municipis de Catalunya que em criden com d’Esplugues, Martorell, Cardona, Figueres, Girona… La veritat, és que li dedico molt temps, encara que a vegades m’ajuden diverses persones. I tot de manera voluntària perquè he deixat de demanar subvencions.

Amb tots els serveis que doneu i no teniu suport institucional?

Així és, fa set anys que vaig deixar de demanar subvencions. Només et paguen una part del projecte i no he trobat cap persona que tingui una certa visió i pugui ajudar-me gratuïtament, perquè clar, hi ha molta gent que pensa en tenir un sou, però la subvenció no dona per a això, i jo no tinc temps per justificar les subvencions. Així que porto set anys sense sol·licitar cap subvenció ja que perdia molt de temps i energia justificant els projectes.

I fins quan seguiràs així?

A vegades discuteixo amb la meva família -amb els meus fills i la meva germana- que em diuen que no haig de fer tantes coses, i que això crema molt. Però jo ho tinc molt clar i no haig de demanar-li permís a ningú. Només li demano a Déu que tingui salut i recursos per tirar endavant.

Share

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Picture of Alícia Oliver

Alícia Oliver

Periodista i activista feminista. Coordinadora de la Xarxa Europea de Dones Periodistes i de la Red Internacional de Periodistas con Visión de Género
Search

There is no Event

Newsletter

Subscribe to our weekly newsletter with the latest published news.

You may also be interested

Nekane Jurado presenta el seu nou llibre a Ca la Dona

El grup La República Feminista de Ca la Dona i la XIDPIC.CAT – XIPVG conviden...

Cuba: Masculinitats, prostitució d’homes i migració

L’Havana (RIAM) En un ambient totalment inusual per a un taller es va celebrar el...

Sobre la experiencia del llamado “15-M” y la colonització

Yo soy un poco más escéptica y hasta irónica con la coyuntura en el Estado...