Un dels objectius principals de l’assetjament és deixar sense veu a les professionals i impedir que continuïn en llocs de poder o influencia mediàtica
El ciberassetjament el pateixen dones professionals de diverses feines, però en el camp del periodisme és especialment greu perquè té un objectiu molt clar, desprestigiar-les com a professionals i qüestionar la seva feina, per tant afecta a la llibertat d’expressió no només d’elles sinó al dret a la informació de tota la ciutadania.
A l’auditori del Parlament de Catalunya va tenir lloc dilluns 23, un acte de denúncia reivindicatiu amb el títol “El ciberassetjament a les dones periodistes, una forma de violència creixent” amb la sala plena de gent, la majoria representants d’entitats i grups professionals. Van parlar de la seva experiència personal un grup de reconegudes periodistes, així com dones representatives d’organitzacions de la professió periodística. Totes les participants van estar d’acord en que una de les formes de violència que més ha crescut en els darrers anys contra les periodistes ha estat l’assetjament a les xarxes, que es suma a l’assetjament sexual i al lloc de feina, i així com a d’altres discriminacions laborals preexistents.
L’acte va ser presentat per una de les promotores de l’acte, la periodista Sara Gonzalez, redactora de mitjans i que va participat a les tertúlies del programa FAQS deTV3, i que ha patit ciberassetjament per publicar un reportatge sobre l’abús de poder exercit pel diputat de Junts Francesc de Dalmases, i va ser molt rotunda a la presentació: “¿Us imagineu anar pel carrer i que desenes, centenars o milers de persones us insultessin o amenacessin de forma sistemàtica? Això passa a les xarxes. S’acarnissen especialment en les dones i té un impacte personal fort i invisible. El 73% de les dones periodistes han patit o pateixen aquesta violència per les informacions publicades en el seu exercici professional, segons un estudi de la UNESCO. Ni callarem ni ens faran callar” va concloure.
Per saber què fer quan es pateix aquesta violència cal consultar la Guía en 6 idiomes que ha publicat la UNESCO amb recomanacions sobre com es pot lluitar i compartir la denuncia de la violència online contra las periodistes.
Abans de la lectura del Manifest final de l’acte, van exposar l’estat de la qüestió Magda Gregori, en representació del Col·legi de Periodistes; Marta Corcoy, de l’Associació de Dones Periodistes; Laia Serra Valls, del Sindicat de Periodistes, Elisenda Rovira, del Grup Barnils i Laia Serra Perelló, advocada penalista experta en violències masclistes digitals.
Posteriorment, es va realitzar una taula rodona amb Mònica Terribas, Cristina Puig, Gemma Herrero i Ariadna Oltra, moderada per Laura Aznar. Totes quatre van explicar experiències en primer persona que han patit a les xarxes arran de la seva feina i de la seva exposició mediàtica, i han denunciat com de soles s’han sentit i la indefensió en que es van trobar.
Els assajadors no toleren que tinguin poder
Les ponents han coincidit que el ciberassetjament és una realitat que creix dia a dia i han alertat que “té conseqüències per qui ho pateix, però també pel dret a la informació de tota la ciutadania”, perquè les amenaces “tenen l’objectiu” de fer-les callar. Monica Terribas, que com alguna de les seves col·legues ara treballa com a professora a l’UPF, va ser molt rotunda: “En el fons els assetjadors són representants del Patriarcat, i el que pretenen es que les dones periodistes es sentin ‘okupes’ en la professió, i que assumeixin el rol de la impostora, i sobretot, per les que estan en llocs de poder i influència als mitjans, que abandonin el seus càrrecs i la seva funció de denúncia”.
Terribas, que va deixar primer Catalunya Ràdio i després el seu càrrec a TV3, es pregunta. “Què persegueixen les campanyes contra nosaltres?”, i respòn: “que tiris la tovallola i deixis el teu lloc en el que estàs”; “quan més poder tens l’assetjament és més fort; volen desestabilitzar-nos; jo vaig optar per eliminar el meu compte de Twitter, no em podia concentrar en la meva feina”.
Cristina Puig, que durant la seva feina al front del programa FAQS va haver d’acostumar-se a que cada nit al finalitzar l’emissió les xarxes s’omplissin de insults cap a la seva persona, va explicar que “a les xarxes lla gent ‘ultradreta” és especialment activa, i organitzen un veritable exercit per treure’t del lloc”; “totes hem vist com el món virtual es pot convertir en una auténtica bogeria, on hi ha violència i maltractament psicològic, perquè saben que ningú els pot parar”
La soledat de les periodistes a les xarxes.
“Hi ha empreses que es dediquen a això- segons va comprovar Puig- Vaig fer una entrevista a un periodista rus, que en va confirmar que ell cobrava d’una empresa per carregar-se assíduament la nostra feina. Les dones que fen una feina publica, en tots el camps, haurien d’estar mes protegides, al nostre entorn, jurídicament i per les institucions”.
“A mi que no em diguin que son quatre tarats, i que van contra tots els periodistes”, comenta indignada Gemma Herrero, periodista esportiva, freelance col·laboradora de mitjans escrits i audiovisuals que porta molts anys sofrint assetjament i insults, per haver-se especialitzat en futbol, un espai prohibit per les dones; “el que passa és que quan critiquen als homes, no es fiquen en la seva vida personal o en el seu físic, però contra les dones ho utilitzen tot”
Ariadna Oltra, periodista de T3, que ara porta els matins Tv3, també es vol mantenir allunyada de les xarxes: “Ens protegim com podem. Està bé, tenir més presència i participació a les xarxes, però hi ha èpoques que a nivell personal es millor la invisibilitat”.
Segons l’advocada Laia Serra “L’ús sense respecte de les xarxes és un problema actual de tota al societat, i cal una reacció social en contra aquesta “delinqüència real, encara que s’oculti al darrera identitats falses. No és pot tolerar ni girar l’esquena, perquè és una violència més envers les dones. Cal canviar els protocols i facilitar els judicis i investigar a fons als autors”.
Participar es una opció que pots escollir a vegades, quan tens al darrera un equip o una empresa que ho entenc , però la majoria de les periodistes de diversos mitjans, sobretot freelance, en la seva feina necessiten tenir presència a les xarxes, com es el cas d’Herrero “M’he sentit molt sola. En privat tothom et fa suport però en públic ningú es manifesta. I alguns jo mateixa els recomano que és perillós que es manifestin. Però a nosaltres no ens serveix la recomanació de que no miris les xarxes. Aquesta no es la solució. No pot ser que per l’exercici de la professió les dones es sentin vulnerables, i tractin d’evitar el protagonisme per no sentir-se culpables d’avivar reaccions que estan perfectament orquestrades i organitzades”. Herrero que ja va denunciar fa temps l’assetjament que patia a través del Sindicat de Periodistes, i va explicar la seva situació en un acte públic organitzat pel SPC, que l’assetjament altera la teva confiança i autoestima “Jo anava a les tertúlies tremolant. Al periodisme esportiu són més forts els atacs i a les periodistes de tots els sectors, i encara se’ns ninguneja i se’ns menysprea privat i públicament”
Herrero acaba explicant que en el seu programa a Catalunya Radio li van dir que no parlès de l’assajament, perquè això no tenia res que veure res amb el futbol, però ella explica que va amenaçar de no fer l’últim programa de la temporada, i al final la van deixar parlar.
La FESP va denunciar la violència digital
Precisament, la FESP (Federació de Sindicats de Periodistes a nivell estatal) ha desenvolupat a l’últim trimestre del 2022, un projecte europeu coordinat per la seva Vice-Secretaria General, Elena Tarifa, , en el marc del qual s’ha realitzat un estudi a través de les enquestes fetes a dones periodistes i a dones i homes freelance. Es va comprovar que 47,9% de les dones periodistes enquestades manifestaven haver patit algun atac o agressió sexista en alguna ocasió. (Llegiu aquí).
Cal destacar dels resultats d’aquesta enquesta les alarmants dades sobre violència en línea contra les periodistes: “Pel que fa a les noves formes de violència, el 32,4% ha dit haver patit amenaces o insults a les xarxes socials i el 16,2% que ha patit ciberassetjament. Així, s’identifica la violència en línia com una de les amenaces més preocupants per a la seguretat i el treball de les periodistes, així com per a la igualtat als nostres mitjans i per a la llibertat d’informació”. (publicat a Moncomunicació).
Què cal exigir a la professió i a les empreses?
Segons Mònica Terribas, “volem que el ciberassetjament sigui una prioritat: el patiment i dolor que hem escoltat avui és intolerable, a això hi hem de plantar cara. Cal acabar amb el silenci i perseguir als seus autors”. Per Ariadna Oltra: “els drets humans no es discuteixen, es defensen, i aquí no hi podem dubtar; hem de ser fermes i no fer cap pas enrere. cal educació , educació i pedagogia social” . I segons Gemma Herrero : “És fonamental donar suport a les dones, sentir-te acompanyada per companys i institucions. No pot ser que des dels mitjans no ens facin cap cas: els mitjans s’han de posar les piles i ho facin ja!” . Cristina Puig ho té clar: “Cal suport legal”.
A l’acte es va demanar la difusió del Manifest que van llegir 4 periodistes, amb un text que signen el Col·legi de Periodistes de Catalunya, el Col·lectiu Ciutadella, el Sindicat de Periodistes de Catalunya, l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores – Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere, el Grup de Periodistes Ramon Barnils, #OnSónLesDones i el Màster de Gènere en Comunicació de la UAB.
Enllaços a WEBS i Xarxes
Manifest que insta mitjans i institucions a combatre el ciberassetjament a les dones periodistes
Visualització Vídeo Acte Parlament
Sindicat Periodistes: https://twitter.com/periodistescat
Col.legi Periodistes de Catalunya
Notícies i articles relacionats
