L’activista feminista i polifacètica Lidia Falcón va rebre, en motiu del seu 75 aniversari, un càlid i entranyable homenatge dels seus amics i amigues de L’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Madrid en el qual es va ressaltar les seva trajectòria com a periodista, jurista, escriptora i poetessa.
També li va dedicar un emotiu acte l’International Instute a Espanya -institució centenària que fomenta l’intercanvi de cultures amb els Estats Units i l’educació de les dones-. El dia abans de la celebració a l’Ateneo, va homenatjar la seva vida als EEUU, la seva obra i la seva lluita feminista amb un acte dirigit de forma magistral per la professora de literatura hispànica Linda Gould Levine, de la Montclair State University (Nova Jersey, EE.UU).
A la seu espanyola de l’International Institute, la professora Gould va relatar l’estada de Lidia Falcón com professora convidada a diverses universitats nord-americanes durant els anys 1974 i 1975. Mai, va dir, un testimoni tant potent podria explicar millor què era l’Espanya de la repressió franquista.
La professora Gould i el seu equip van relatar un munt d’anècdotes de les conferències i els tallers literaris organitzats a partir de l’obra literària de Falcón. “L’experiència viscuda té una força que no tant sols encomanava l’alumnat, també els catedràtics van aprendre de la dinàmica, de la força de la convicció i, sobretot, de les experiències”, va dir Gould en al·lusió a un aprenentatge, una formació continua i una incondicionalitat que ha durat fins ara.
El 15 de desembre a mitja tarda, la sala d’actes de l’Ateneu de Madrid era un bullit, gent, amics i amigues vingudes de diferents llocs de l’Estat Espanyol i d’altres països Europeus que volien acompanyar a Lidia Falcón en l’acte d’homenatge d’aquesta entitat.
L’acte va organitzar-se a partir de tres taules rodones, sobre el treball professional de Falcón, la seva creació literària i la seva creació teatral. Hi van intervenir companys i companyes de professió com les advocades Maria Telo o Irene Álvarez i els advocats Jose Mª Loperena i Pablo Castellano; activistes feministes com Cristina Almeida; professores d’universitat com Fanny Rubio i Linda G. Levine; escriptors com Ignasi Riera i Andrès Sorel; personalitats del món del teatre com la dramaturga Carmen Resino i M. José Ragué, professora d’art teatral de la UB, o la també professora Patricia O’Connor i el President de l’Associació d’autors de teatre de Madrid, Jesús Campos.
Cadascú va anar prenent la paraula per explicar les tasques compartides, les experiències viscudes, les empreses dutes a terme i un munt d’anècdotes que configuren la història personal, la feina com jurista i la lluita feminista de Lidia Falcón. “Tossuda i arriscada”, ella mateixa es defineix així. La majoria de ponents van coincidir a ressaltar del seu caràcter una autèntica dèria per combatre, sense treva, la injustícia; i les seves qualitats personals extraordinàries per convèncer, emocionar i liderar. L’escriptor Ignasi Riera va dir que l’obra de Lidia Falcón és l’obra de tota una vida; que ha pensat, denunciat i analitzat “els catecismes d’un temps d’un país”. La força del seu universalisme neix, paradoxalment, de la seva fidelitat a les coordenades que han estat la condició de la seva vida: les coordenades de temps-espai. Ha estat incansble, va dir el periodista, i mai li han faltat arguments per comprometre’s amb la veritat i amb la vida.
Falcón, en cloure l’acte va afirmar que en aquests compromisos ha dedicat la vida i pensa dedicar la resta dels seus dies, “mai em deixaran indiferents les injustícies ni les atrocitats que es comenten contra dones de tot el món”.
