Fotografies: @Arnau Pascual
L’acte d’homenatge a l’Andreu Solsona (11.11. 1946 – 24.05.2018) tingué lloc el passat 26 de
maig al Auditori Jordi Fábregas del Centre Artesà Tradicionàrius (CAT), a Gràcia. Fou presentat
per l’actor Ferran Rañé i la gestora cultural Elsa Corominas, sota la direcció de l’actor i director
Martí Peraferrer.
Amb les persones convidades assegudes dalt l’escenari amb una escenografia de bar, el públic assistent va poder seguir les diverses intervencions tot visionant un seguit de fotografies i videos en una gran pantalla central. L’acte comença amb un vídeo d ‘arxiu molt impactant en blanc i negre i sense veu on Solsona gesticula i sembla que s’acomiadi. Tot seguit, amb una projecció de la fotografia del cartell de l’homenatge, la conductora i el conductor de l’acte explicaren la seva figura, que destacà en múltiples facetes: gestor cultural, director de teatre municipal, d’espai per la creació, creador col·lectiu, professor de models, actor, badaloní, barceloní, activista, Joglar, pres polític, independentista, pintor, escriptor, viatger, apassionat de la vida, elegantíssim, discret, gran persona, excel·lent company de feina, amic, gran AMIC.
Maria Solsona, la seva germana explicà la manera de ser de l’Andreu nen i adolescent, de la vida familiar i de la seves vivències a Badalona, la seva ciutat natal on sempre hi tingué lligams no només de família, sinó d’amistats, de treball de creació i de gestió teatral i d’activisme polític. Acabà la seva intervenció amb un poema escrit per ell mateix.
Ferran Rañé explicà l’anècdota que en la companyia de Joglars, en una ocasió que es posaren sobrenoms, el de l’Andreu fou el d’ “elegante badalonés” i de fet sempre n’exercí.
El compromís de Solsona amb la cultura, la defensa de les llibertats, i la llengua va definir la seva trajectòria, i va esdevenir un activista social molt popular a Badalona. De l’Andreu badaloní en parlà Dolors Sabaté, l’ex-alcaldessa de Badalona, que donà testimoni del seu antifeixisme i de l’intens grau d’implicació cultural i política, del compromís activista per la ciutat, així com del seu tarannà col·laboratiu i activista tot explicant una performan reivindicativa en un sofà al mig del carrer.
A Badalona també va dirigir des de la seva reinauguració l’any 1999 fins el 2005 el Teatre Zorrilla. Al cap de 6 anys quan no sentia seu el projecte ho va deixar amb una elegant carta de comiat que titulà “Jo m’acuso”. D’aquesta etapa tan fructífera pel teatre badaloní, amb el suport que dona a figures i grups emergents, així com de la qualitat dels espectacles contractats en parlà Gemma Blat membre de l’equip directiu del teatre Zorrilla de Badalona.
Desprenia molta sinceritat la intervenció en vídeo de Miguel Àngel Poveda, a qui Solsona recolzà des dels inicis. Després d’enviar una salutació a tota la gent assistent a l’acte i especialment a la gent de Badalona, Poveda parlà així de l’Andreu: “…Em fa moltíssima il·lusió poder estar a prop d’Andreu Solsona, algú a qui tinc un gran afecte i sento com que no se n’ha anat. Molts dels meus concerts i esdeveniments que vaig poder fer a la meva ciutat han estat gràcies a ell, així que la meva gratitud va al cel i per a totes les persones que han seguit el seu criteri artístic, el seu compromís i també l’entusiasme que li ha posat els treballs, els projectes…i el seu afecte, que sempre l’he sentit”. Poveda donà les gracies a les persones que organitzaren l’acte, permetent-li així sentir-se prop seu, sentint que l’Andreu és encara entre nosaltres, com si no hagués marxat, digué.
Durant 6 anys Solsona fou part dels Joglars (1971-1977), d’un dels grups més importants de la historia del teatre de Catalunya. I ho fou com a creador col·lectiu, ja que no es partia d’un guio previ, sinó d’idees i es construïen els espectacles a través d’improvisacions. L’actriu Elisa Crehuet i Ferran Rañé parlaren d’aquella època. També explicaren la creació artística de la quasi delirant improvisació d’Andreu Solsona i Arnau Vilardebó per construir els seus personatges del Sr. Jutge i del Tomás, el seu ajudant, per a La Torna. A pantalla es pogué veure un tall de l’obra amb aquests dos personatges a escena.
Tot seguit es parlà de les diverses interpretacions de l’Andreu actor, la seva gran passió, en cinema, teatre de text o com fos i es passà un vídeo recull d’escenes d’aquests treballs.
Rañé es referí específicament a La Torna i explicà: L’any 1977 abans de començar la funció numero 40 de “La Torna” a Reus, vam rebre una trucada que ens va avisar que no la féssim i que “a ustedes les gusta mucho lo del Consejo de Guerra (hi havia un secreta a la funció) pues se van a enterar de lo que es un Consejo de Guerra-“ i així va ser. L’Andreu, l’Arnau, el Gabi i la Myriam, els 4 de Cantonigrós, van decidir de manera conscient presentar-se al Consell de Guerra. L’Andreu ho tenia molt clar. Van acabar a la presó on van passar 11 mesos condemnats per la seva condició d’autors de La Torna.
L’actriu Myriam de Maeztu i l’actor Arnau Vilardebò parlaren de l’Andreu pres polític i de la
campanya per la llibertat d’Expressió. Vilardebó ho feu através d’anecdotes de la presó i de la relació amb els presos comuns. I Maeztu feu una sentida intervenció tot declarant que per a ella Solsona representava l’heroi tranquil, que està segur del que pensa i de com actua i ho fa pausadament i amb fermesa.
Un esclat social de suport va acompanyar aquells fets que van acabar amb Joglars a l’exili i Joglars a la presó. La situació política, la repressió, el judici, la presó i el moviment d’estudiants i ciutadà per la llibertat d’expressió que convocaren aquests fets formen part ja de la memòria col·lectiva. També es pogué escoltar l’opinió de Solsona gràcies a un tall de vídeo d’una des de la presó Model en el programa Giravolt de TVE de Mercè Remolí del 31-10-78.
Solsona era una persona inquieta i viatgera. Apassionat de la vida i descobridor del món, li agradava conèixer llocs, gent i cultures i va fer molts viatges sobretot amb la seva gran amiga Francina Mestre però també amb altres amistats, com Josep Cabrera que explicà el darrer gran viatge de l’Andreu, que fou al continent asiàtic. Rañé explicà anècdotes del 1974 participant al Festival de Teatre de Rio de Janeiro amb “Alies Serrallonga” i de com va aprendre a ballar samba amb elegància.
Francina, model publicitària dels anys 1960 i 1970, i creadora a partir del 1982 de Francina Internacional Modeling Agency i l’escola Francina New Modeling School, va narrar com l’Andreu va ser professor d’acting per a models durant molts anys.
Javier Galitó-Cava va voler ser present a l’homenatge mitjançant una intervenció en vídeo en castellà i català que fou molt aplaudida: “El meu estimadíssim Andreu, et parlo a tu directament, perquè és a tu a qui estem celebrant i tant de bo et tinguéssim aquí per tenir una d’aquelles converses meravellosament llargues, denses i precioses sobre el teatre i com t’importava molt. Et trobem a faltar …” I va acabar dient-li: “Gràcies, moltes gràcies, sempre, sempre, sempre pel teu amor pel teatre. Ho necessitem! T’estimem allà o siguis””.
Solsona fou també un gestor cultural, Comissari de l’Any Internacional de la Joventut, Responsable de Barna-rock i Director de la Biennal de Produccions Culturals Juvenils de l’Europa Mediterrània. Arribà a la direcció del Teatre de Zona Nord de Ciutat Meridiana l’any 1989 i hi restà fins el 98/99. Andreu Agustí el va substituir, quan ell deixà la feina com a director del Teatre de Zona Nord de Ciutat Meridiana per responsabilitzar-se del Teatre Zorrilla de Badalona. Agustí explicà la incardinació de l’equipament al barri i el munt de propostes artístistiques i socio-culturals que s’hi varen realitzar. No cal dir que fou un niu de creació teatral. A proposta d’Agustí, s’iniciaran en breu gestions amb l’ajuntament per aconseguir que la sala del Teatre de Zona nord porti el nom Andreu Solsona.
Solsona fou membre del sindicat “Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya” (l’AADPC), on hi va treballar com a Director de Les Golfes de CAN FABRA a Sant Andreu. L’espai per a la creació i la formació en interpretació que proporcionava l’Associació. L’any 2007 assumeix la coordinació d’una nova etapa de la revista Entreacte i crea un equip per dur a terme aquests canvis en aquesta important revista de les arts escèniques creada l’any 1988 per l’AADPC, que ja té 35 anys. Hi treballà fins la seva jubilació. Manel Barceló ex-Secretari General de l’AADPC fou l’encarregat d’ explicar el treball de l’Andreu com a director d’aquest espai per a la creació escènica, del taller que s’hi donaren amb primeres figures internacionals, de les publicacions i de tants altres aspectes de la seva tasca fins a la seva jubilació.
Andreu Solsona sempre va ser una persona militant i activista de l’esquerra independentista. Compromès també amb l’alliberament gai i amb les lluites pels drets LGTBI. Tona Gusi, periodista, companya de reivindicacions i lluites, des del 1978, en fou veïna i amiga fins a la seva mort. Va fer una repassada del seu compromís polític des de Nacionalistes d’Esquerra fins el seu compromís amb l’ANC de l’Esquerra de l’Eixample, fidel sempre a la seva lluita per la independència de Catalunya i per uns Països Catalans lliures. Assistí a totes les manifestacions i actes, així el 16 de juny de 2017 va anar a la Plaça Reial, a celebrar en un acte d’ Empar Pineda i Armand de Fluvià els 50 anys de la primera manifestació LGTBI del FAGC a Barcelona. Potser la discreció fou la causa de no ser a primera fila del moviment LGTBI. Com activista polític participà en tots els actes del procés independentista fins la concentració del 14 d’abril de 2018 a les torres venecianes.
També en fou un gran amic Esteve Freixa, amb qui mantingué llargues converses i diverses
visites entre Lió i Barcelona.
Una faceta molt important i poc coneguda d’Andreu Solsona és la d’autor. Té tres obres de creació literària inèdites, la primera d’elles Punt i seguit quedà finalista al Premi Prudenci Bertrana 1991. La segona és Vil·la Mercè i la tercera Arenys, que s’espera publicar properament. Polifacètic com era també té obra en dibuixos i pintures.
L’acte tingué tres moments de cloenda molt bonics a l’Auditori Jordi Fábregas del CAT. El professor de teatre, director i actor Agustí Estadella, el gran amic i veí de l’Andreu que sempre estigué al seu costat, escollí la darrera obra de Solsona, Arenys, que aquest acabà uns mesos abans de la seva mort. Es tracta d’una novel·la ambientada en els temps de la guerra i la post guerra a les terres de La Franja, d’on era originaria la seva mare i on ell hi passa varies temporades d’estiu. Una novel·la inèdita exquisida, de gran qualitat literària i d’un treball enorme d’investigació, d’acord amb lectores i lectors que l’han pogut llegir abans d’arribar a impremta. En llegí un paragraf Carme Sansa, que també feu la lectura de la nota entranyable i sincera que l’Andreu va deixar en decidir la seva mort, malalt de càncer.
I, finalment, el cant a capela de Sonsoles Santís, Las ninetes ploren de tristor, cançó popular de Les Guilleries que es cantava a les manifestacions, concentracions i concerts per la llibertat
dels Joglars empresonats i per la Llibertat d’Expressió. Cant al que s’hi afegiren les veus del públic.
Després l’homenatge passà al vestíbul del CAT on hi havia exposada la seva obra plàstica i
un vídeo/bucle de fotografies i vídeos, obra de la fotògrafa i cineasta Fabiola Llanos, que
conegué a Andreu Solsona a través de l’ENTREACTE.
I encara una sorpresa en forma de vals esperava al públic abans de tancar-se el CAT i aquest homenatge a Andreu Solsona cinc anys després del seu decés, quan afrontà el càncer i la seva mort amb la presa de decisions d’acord a la seva vida, lliure i radical.
L’Equip organitzador de l’acte format per: Elsa Corominas. Agustí Estadella, Núria Fradera,
Elisabeth Fuentes, Tona Gusi, Martí Peraferrer, Ferran Rañé, Carme Sansa i Sonsoles Sentís, persones convidades i públic assistent.
*’Creacions col·lectives, individuals i Interpretacions Andreu Solsona. Teatre, TV i cinema
ELS JOGLARS
Cruel Ubris (1972)
Mary d’Ous (1973)
Alies Serrallonga (1974)
La Torna (1977)
ALTRES OBRES
La gavina d’Antón Txèhov. Director, German Bonnin,
Flor de otoño de Rodíguez Méndez. Director, Diaz Zamora
Antoni i Cleopatra de W. Sakespeare. Director, José Luis
Altres llocs de Harold Pinter. Director, Victor Batallé
Txèhov de M. Pennington. Director, Victor Batallé
Altres llocs de Harold Pinter. Director, Joan Anton Sánchez
FILMOGRAFIA
Companys, procés a Catalunya (1979)
Periscopio (1979)
Puzzle (1986)
TELEVISIÓ
Estació d’Enllaç (TV3. 1995)
La Lloll (TV3. 1995)
Rosa (TV3. 1996)
