Wednesday 19 June 2024

Wednesday 19 June 2024

Compartir

Guatemala:El femicidi i la violència contra les dones ha de ser prioritari

Actualment no hi ha un indicador que permeti conèixer si es va tractar d’un femicidi o no

La Missió Internacional per a l’Accés a la Justícia de les Dones, va fer una crida al Ministeri de Governació de Guatemala perquè en els seus plans de seguretat ciutadana, incorpori el combat al femicidi i la violència contra les dones com a estratègia prioritària.
 
Durant la seva visita a Guatemala realitzada ahir, la Missió internacional, conformada per investigadores, activistes i advocades, va reconèixer que la Llei contra el femicidi i altres formes de Violència contra les Dones -vigent a Guatemala- és una de les millors a la regió, però la seva rellevància es veu entelada per l’escàs pressupost que se li assigna, de manera que es van pronunciar perquè el Congrés augmenti els fons per a l’enfortiment i ampliació dels jutjats i tribunals Especialitzats.

 
Maria de la Lluz Estrada, coordinadora de l’Observatori Ciutadà Nacional del Feminicidi a Mèxic, i integrant de Catòliques pel Dret a Decidir, va emfatitzar que si el Congrés destina més recursos a aquestes instàncies d’impartició de justícia, és possible reduir els nivells d’impunitat davant les alarmants xifres de violència contra les dones la taxa actual és de 100 morts per cada cent mil habitants.
 
L’activista també integrant de la Missió, ha informat en conferència de premsa que durant la seva visita pel país es van reunir amb funcionaris i funcionàries de govern, operadors de justícia, investigadors i integrants dels moviments feministes, per demanar opinions sobre la situació de violència que pateixen les guatemalenques, així com les seves percepcions sobre el femicidi.
 
D’acord amb els resultats obtinguts d’aquestes reunions, va dir Estrada, es pot dir que Guatemala encara està a temps de combatre aquest tipus de violència i no com ha passat a Ciudad Juárez, Mèxic, on es parla d’un Estat fallit.
 
Estrada ha precisat que la fiscal general Claudia Paz y Paz, es va comprometre a estructurar una base de dades, que integrarà almenys 10 indicadors que permetran aprofundir perquè i en quines circumstàncies ocorren les morts violentes de dones.
 
Actualment no hi ha un indicador que permeti conèixer si es va tractar d’un femicidi o no, de manera que les sentències condemnatòries són rebutjades per les sales en els tribunals per no ser prou sostingudes, va afegir la integrant de la Missió Internacional per a l’Accés a la Justícia de les Dones.
 
Les institucions no coordinen
 
La Missió va reconèixer que una de les principals causes de la impunitat és la manca de coordinació entre les institucions de l’Estat encarregades de prevenir, atendre, investigar i sancionar la violència contra les dones i els femicidis.
 
Julia Monárrez, del Sistema Nacional d’Investigadors del Consell Nacional de Ciència i Tecnologia de Mèxic, va emfatitzar que ni la Comissió de la Dona del Congrés, ni l’Organisme Judicial, ni el Ministeri Públic i tampoc l’Institut Nacional de Ciències Forenses (INACIF) compten amb xifres i indicadors en comú que revelin els resultats de les polítiques implementades per l’Estat o cap a on dirigir-les.
                                                                                                          
Les poques dades recollides reflecteixen l’existència d’una enorme desigualtat en la vida de les dones i en la mort, però sobretot en l’accés a la justícia, és una impunitat que lacera les garanties fonamentals i individuals de la població femenina, va afegir Monárrez.
 
L’ INACIF, desconeix el nombre de dones indígenes assassinades de manera violenta en els últims anys, perquè les seves bases de dades no compten amb un indicador d’aquest tipus, tampoc els pregunten als familiars quan arriben a reclamar els cossos a la morgue.
 
La investigadora, ha considerat que és indispensable que l’Estat implementi un mecanisme únic per a la recopilació de la informació relacionada amb els casos de violència contra les dones, el femicidi, la violència sexual, l’econòmica i la psicològica.
 
Cal ratificar l’Estatut de Roma
 
Mercedes Ruiz-Giménez, del Consell General d’Advocacia d’Espanya, va dir a Cerigua que una acció determinant en l’accés a la justícia per a les dones és l’adhesió de l’Estat guatemalenc a l’Estatut de Roma, per poder jutjar i sancionar els que han comès violacions sistemàtiques contra les dones.
 
Molts dels juristes amb qui es va entrevistar la Missió Internacional, no sabien què és l’Estatut de Roma o com funciona la Cort Penal Internacional, una situació inacceptable, ja que són les persones encarregades d’administrar el sistema de justícia a Guatemala, va afegir Ruiz- Giménez.
 
Finalment, La Missió Internacional per a l’Accés a la Justícia de les Dones va fer una crida a la població perquè denunciï qualsevol cas de desaparició de dones, ja que podria estar associat a altres delictes com el segrest, el tràfic, el trànsit i el femicidi .
 
La Missió Internacional va néixer a partir de la Campanya Regional per a l’Accés a la Justícia de les Dones que aglutina organitzacions civils de Mèxic, Guatemala, Nicaragua, El Salvador i Hondures.

Al novembre de 2010 la primera Missió va estar integrada per la investigadora Júlia Monárrez; l’advocada espanyola María Victòria de Pablo, la diputada mexicana Teresa Inchaustegui, i la líder del Moviment Maya de de Dones, Yolanda Hernández. En aquesta ocasió van visitar Nicaragua, Hondures i Mèxic.

Compartir

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Picture of Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Cuba vota en referèndum drets per a totes les famílies

Redacció SemLac Després de nombrosos debats, consensos i dissensos, finalment ha arribat un dia considerat...

Què en pensa… Antoni Guirado. CGiL

Què en pensa… Antoni Guirado. CGiL Per una societat lliure de prejudicis sexistes – Com...

Text del Manifest: “No tot el que és legal és just: NO ALS BLOCS ELECTORALS. Una anomalia a Europa”

    Butlletí del Col·legi de Periodistes – 3/11/11: Campanya i manifest contra els blocs...