Grup de TIC
En el Dia dels Drets Humans, 10 de desembre, s’han acabat quatre dies – i nits – de discussions sobre com els mitjans de comunicació i les noves tecnologies poden contribuir a que s’aconsegueixi el 2030 la fita d’igualtat de gènere en la nova agenda de desenvolupament de les Nacions Unides.
Colleen Lowe Morna, presidenta del comitè directiu de l’Aliança Global per a la igualtat de mitjans de comunicació (GAMAG), ha assenyalat que això requereix societats inclusives on tota la gent tingui veu: “Això no es pot aconseguir mentre la meitat de la població mundial efectivament és silenciada”, diu.
Durant els dos primers dies ha estat elaborat un marc per a la cooperació internacional per promoure la igualtat de gènere en i a través dels mitjans de comunicació i les noves tecnologies. Això sabent que la igualtat de gènere no s’aconsegueix automàticament quan 700 organitzacions i institucions vinculades amb l’agenda de gènere i mitjans s’uneixen a una aliança global.
Encara que hi va haver un ampli suport a la necessitat de passar de les paraules a l’acció, la major part dels compromisos concrets es van formar fora de les taules rodones oficials. S’han construït contactes per a noves, ampliades i contínues col·laboracions. La frustració per no haver aconseguit assegurar recursos per a almenys una secretaria de suport a la comunicació i el seguiment dels plans fets per GAMAG va quedar clara quan la reunió va entrar en els dies tres i quatre per a la primera Assemblea General de l’Aliança.
Sessió plenària GAMAG
Molta gent estava disposada a moure la discussió de les paraules a l’acció – a considerar com s’han d’aplicar els coneixements i les directrius que ja existeixen i com s’imposarà la responsabilitat dels compromisos ja contrets. Entre altres coses, es va identificar la necessitat de crear un fòrum comú per recollir i avaluar aquest tipus d’eines i de compartir experiències pràctiques sobre com funcionen en la pràctica.
No obstant això una gran part dels quatre dies es va dedicar a mostrar que tan desequilibrada és encara la imatge mediàtica de la dona. Sarah Macharia, investigadora de gènere i coordinadora de l’estudi global de notícies GMMP de l’Associació Mundial de Comunicadors Cristians (WACC per les sigles en anglès) va presentar els resultats del diagnòstic de 2015, realitzat recentment.
El percentatge mitjà de dones presents en les notícies es va mantenir en un 24 per cent des de l’última enquesta, que va ser realitzada en 2010. Abans d’això es va observar un augment lent però constant de l’entorn de tres punts percentuals cada cinc anys. Presència en aquest context significa que les dones hagin estat visibilitzades, que s’hagi pogut escoltar la seva veu i que hagin estat nomenades.
“Les dones continuen sent invisibles i poc representades en els mitjans de comunicació tradicionals no importa quin indicador assumim. I aquesta tendència es repeteix també en els mitjans digitals”, diu Machara.
Els majors avenços en les últimes dues dècades han tingut lloc a Amèrica Llatina, on la presència de les dones com a subjectes de les notícies en els mitjans de comunicació ha passat d’un 16 per cent l’any 1995 a 29 per cent en 2015. Amèrica Llatina és també la regió en la qual es va posar en marxa el primer capítol GAMAG regional al maig, i es van exposar les circumstàncies urgents que fan necessària la cooperació col·lectiva entre dones en professions amb relació als mitjans.
Això, mentre que la proporció de dones en les notícies sueques s’han quedat al voltant de 30-32 per cent en cada diagnòstic, i de tornada ara al 31 per cent. Des de Suècia, diverses persones van estar presents a Ginebra durant la setmana passada, però, no hi havien representants de les autoritats, el govern, les grans empreses o els sindicats. Maria Edström, investigadora de mitjans i fundadora de la xarxa crítica de mitjans Tot és Possible, va destacar alguns dels exemples positius de canvi que s’inclouen en l’antologia Making Change. No obstant això, els exemples clarament no són suficients per afectar a la mitjana.
Presentació Projecte Teresa Carreras y Sepi Roshan.
Gunilla Ivarsson, nova presidenta de l’organització internacional per a les dones a la ràdio i la televisió (IAWRT) i membre del grup directiu de GAMAG, té una àmplia experiència en la gestió del canvi en els mitjans de comunicació, sobretot a Suècia ràdio. Va assenyalar en diversos discursos la importància de no veure a la igualtat de gènere com un projecte sinó com a part dels processos en curs dels mitjans.
El marc per a la cooperació internacional, anomenada Marc de Ginebra (Geneva Framework), que va ser preparat per al programa de desenvolupament en el camp dels mitjans de comunicació no conté compromisos vinculants dels recursos per a l’obra. Per tant, important durant la següent Assemblea General va ser la de posar en marxa els quatre capítols regionals restants, amb la intenció de pressionar perquè el marc que es posi en pràctica.
Teresa Carreras, col·laboradora de l’agència de notícies feminista catalalna La Independent i del setmanari El Siglo, ha estat responsable dels preparatius per a un capítol GAMAG Europea. Ella veu la participació a nivell de base com crucial per a l’esforç d’avançar.
“Crec que estem en un moment en què les grans institucions internacionals, com les Nacions Unides, són com un elefant amb peus de fang. Això vol dir que avancen lentament. Per això es necessiten crear estructures més lleugeres com en aquest cas GAMAG, perquè la societat els reclama que els seus objectius no s’han complert. Aquests quatre dies, i les reunions del Comitè internacional, demostren que encara hi ha molt per fer i que des de la base s’hi vol treballar”, diu Carreras.
Pel que fa a Europa, ella veu una gran necessitat de l’organització d’aquestes forces. “Europa està immersa en una crisi també de valors i el que s’aprova a la Unió Europea o en altres fòrums europeus arriba poc a les bases. Per això cal GAMAG Europa perquè neix des de la base i de forma horitzontal per lluitar per la igualtat en els mitjans. Les grans empreses periodístiques soles no ho faran. Estem en un món global però la clau està en el local, és a dir el global-local. Necessitem una xarxa per fer visible la feina que es fa a Europa per la igualtat. Al contrari d’allò que es creu, Europa és un continent molt desigual amb grans bosses de pobresa i per tant de desigualtat per a les dones”.
Algunes de les activitats previstes pels grups de treball sobre diferents àrees temàtiques durant l’última setmana són l’elaboració d’un conjunt de principis i normes a les quals les empreses de mitjans podran unir-se, capacitació en gènere per als mitjans de comunicació, una plataforma de bones pràctiques i una iniciativa per identificar ambaixadors i ambaixadores de gènere en els mitjans de comunicació a nivell local i regional.
GAMAG també seguirà empenyent fins a la final perquè indicadors de gènere, mitjans de comunicació i les noves tecnologies siguin incloses en els objectius de desenvolupament sostenible adoptades pels països membres de l’ONU.
“La igualtat de gènere en i a través dels mitjans de comunicació és fonamental per a la llibertat d’expressió, la democràcia, el bon govern i la transparència. No podem aspirar a assolir els objectius de desenvolupament sostenible d’aquest incompliment”, diu Colleen Lowe Morna, presidenta del comitè directiu de GAMAG i fundadora de Gender Links a Sud-àfrica.
Alton Grizzle del departament de desenvolupament mediàtic de la UNESCO considera que les reunions setmanals són passos importants i destaca, sobretot, el suport mostrat per agències de l’ONU, així com dels principals actors públics i privats en el sector dels mitjans de comunicació.
“Ara esperem els propers passos que van a mobilitzar encara més esforços i recursos per promoure activament la missió de GAMAG a nivell local, regional i mundial”, diu.
