Les dones àrabs han rebutjat el dimarts 26 de març al Fòrum Social Mundial (FSM) qualsevol tipus de fonamentalisme i d’integrisme que “pretengui apropiar-se i controlar els nostres cossos”, durant l’acte d’obertura d’aquesta reunió altermundista que es va celebrar a partir del dimarts passat a la capital tunisina.
Prop d’un miler de persones de tots els racons del món han participat en la sessió d’obertura d’aquesta trobada mundial que se celebra per primera vegada en un país protagonista de l’arrencada de la coneguda com a Primavera àrab i que va desencadenar la caiguda del dictador Ben Ali.
Les feministes tunisines han pres la paraula en un aula de la Facultat de Dret de la Universitat En Rajar, on han reclamat combatre les violències contra les dones en l’espai privat i públic i el cessament dels conflictes armats després de denunciar que les lluites de les dones en la Primavera àrab no s’han completat i han demanat la solidaritat mundial, perquè “la lluita continua”. En diversos moments dels parlaments les dones tunisines han exhibit fotos de Chokri Belaid, líder del partit esquerrà “*Nationalistes de *Gauche”, integrat en el Front Popular opositor al govern provisional de Tunísia de caràcter islamista, l’assassinat del qual al febrer passat enfront del seu domicili, àdhuc no aquesta aclarit. De Tunísia a Algèria i passant per Qatar s’han alçat veus de dones preguntant per persones desaparegudes.
Mares i germanes de joves desapareguts algerians a la fi de 1990 han mostrat al campus universitari les fotos dels seus sers estimats i des d’un cartell es qüestionava la legalitat de la retenció des de setembre de 2011 a Qatar de Mahmoud Bouned. No han faltat veus hispanes corejant “el poble unit mai sera vençut” i en un gran cartel de les dones mexicanes s’han denunciat 2035 femicidis de gener de 2011 a juny de 2012 i 3976 casos de dones i nenes desaparegudes en aquest país.
Milers d’assistents al fòrum s’han manifestat a continuació pel centre de la ciutat a partir de la plaça 14 de gener, símbol de la caiguda del régimen dictatorial de Tunísia de Ben Ali en 2011 sota el lema “dignitat” del FSM, en un colorit recorregut de prop de cinc quilòmetres amb varietat de banderes i reivindicacions, des de sindicats locals a globals, pacifistes i mediambientals, en una marxa que ha inclòs fins i tot a partidaris del règim de Bahar Assad a Síria. La capçalera de la manifestació estava presidida per fotos dels màrtirs de la revolució, cartells amb els rostres deles i els joves que van morir el 2011. El fòrum transcorre en un país que veu com es dilueix el model que va preconitzar la revolució de 2011 a Tunísia i que mira amb desesperació l’avanç del seu govern provisional islamista sense que s’hagi fixat un sistema o una data per a unes eleccions que cada vegada es retarden més en el temps i amb l’amenaça de vagues com l’actual de propietaris de fleques, en protesta per l’encariment del pa subvencionat, amb joves desesperats que s’immolen i magistrats temorosos d’una ingerència política en la seva professió.
