El reconeixement de la ignorància mútua i el seu punt d’arribada és la producció compartida de coneixements
Què entès per dignitat? els moviments de dones feministes islamistes tenen el mateix concepte de dignitat que els moviments de feministes europeus? els moviments indígenes tenen el mateix concepte de dignitat que les dones africanes?
La diversitat de moviments, les lluites i reivindicacions en diferents indrets del món, així com els suports que aquests reben fa que no puguem parlar sempre d’uns mínims comuns entre els diversos moviments socials. A més hi ha la distancia entre el coneixement acadèmic i el coneixement popular.
Boaventura de Sousa Santos ens explica en el FSM 2013 que La Universitat Popular dels Moviments Socials és un espai obert orientat a la producció de coneixement i l’aprenentatge mutu, una incitava no institucional que neix en el FSM de 2003, amb un clar objectiu: el intercanvi de diverses formes de coneixement i l’ apoderament de les formes de resistència a la globalització neoliberal, al capitalisme, al racisme, al colonialisme, al sexisme i a les altres relacions basades en la dominació, la subjugació, l’explotació i l’opressió.
La Universitat Popular pretén trobar un enteniment comú entre els diferents moviments socials, exiteixen molts moviments que no es coneixen entre ells, però tenen les mateixes lluites i reivindicacions i el que pretén aquest espai és la trobada i la discussió conjunta.
Diversos grups es van reunir durant dos dies just abans de la inauguració del FSM 2013, i es va tractar el concepte de dignitat. Clau en aquest fòrum. ¿Què significa la dignitat pels moviments de dones? ¿Podria ser ofensiu parlar de feminisme amb els moviments indígenes? Aglutinar esforços es el que pretén la Universitat Popular just el contrari del que pretén el capitalisme que vol separar i si es possible acabar amb ells.
La UPMS implica l’auto-educació d’activistes, de líders o lideresses de moviments socials i organitzacions mitjançant debats realitzats entre ell o elles i persones del món científic, del món social, del intel•lectual i de l’artistic, aprofundint el marc analític i teòric capaç de possibilitar l’enriquiment de les seves pràctiques socials i l’ampliació de les aliances entre elles i elles. D’altra banda també implica l’auto-educació de científics socials/intel•lectuals/artistes compromesos en la transformació social mitjançant debats entre ells i elles i activistes i lideres o lideresses de moviments socials i organitzacions, completant d’aquesta manera el procés de reciprocitat i intercanvi mutu.
Es parteix doncs d’un punt : el reconeixement de la ignorància mútua i el seu punt d’arribada és la producció compartida de coneixements.
Iniciatives o projectes com aquest fan possible la coordinació i l’aprenentatge dels diferents moviments socials, cal donar impuls a projectes com aquests ja que ajuden als moviments nous i sobretot ajuden a reflexionar i canviar, si cal, els moviments en llarga trajectòria.
Des de 2003 han hagut diverses experiències, a Moçambic han hagut dos, una en vers al coneixement del país i els desplaçament de persones, i dos, el coneixement de les empreses xineses i com han afectant el desenvolupament del país. Més exemples els trobem a Brasil amb quatre tallers, el primer amb l’objectiu de crear relacions estables entre diversos moviments socials, un taller basat en la sobirania alimentaria, la terra, drets humans i economia alternativa, un tercer basat amb la interculturalitat i comunitats indígenes, un quart sobre la situació en general d’Amèrica del sud.
La sessió va acabar amb la participació d’un activista del públic, de Sud-àfrica, ens va parlar de la multitud de moviments socials que existeixen en el seu país, però que tal com neixen es moren, els anomenem moviments crispetes. Cal descolonitzar la ment i el cos, la influencia occidental. La colonització segueix definint els conceptes.
La UPMS es declara anàrquica, horitzontal, i sobretot fa una crida a la construcció conjunta sense que sigui necessari compartir-ho tot, però el que sí és fonamental és ser-hi.
