“Estava aterrida i ara se que amb mi, com amb altres noies, el que volien fer era terroritzar a tota la resta de dones a fi que no sortissin a lluitar al carrer pels seus drets”
L’Association Tunisienne des Femmes Democrates (ATDF) ha estat una de les organitzacions més actives aquest FSM 2013. Les companyes de La Independent hem fet un seguiment de la majoria de les seves activitats, i hem participat amb elles en l’acte més dur: “La violència contra les dones durant períodes de conflictes armats”. Celebrat la tarda del dijous 28 de març a l’amfiteatre 4 de la facultat de Dret de la Universitat El-Manar, comptà amb noies i dones sobrevivents de la violència a Egipte i Tunisia.
Association Tunisienne des Femmes Democrates
Les integrants d’ATDF es defineixen com “un grup de dones tunisianes que hem decidit establir un moviment autònom de dones per presentar un altre discurs i un enfocament diferent per combatre l’opressió patriarcal i conquerir la nostra ciutadania”.
L’associació és legal des de 1989, tot i que anteriorment ja havien treballat plegades en diverses formes d’expressió, des de la cultura a la unió política en els mitjans de comunicació. Aquesta associació feminista advoca per la igualtat de gènere la democràcia, el laïcisme i la justícia social. I te com a objectiu defensar els drets de les dones i promoure la igualtat de gènere en les activitats socials civils i polítics, econòmics i culturals. També lluiten contra totes les formes de discriminació i violència, i contra totes les manifestacions de l’ordre patriarcal. Estan disposades a guanyar la plena ciutadania de les dones i per això fan tasques de sensibilització i intenten ser presents en tots els plans de la vida a Tunísia.
La violència contra les dones durant períodes de conflictes armats
“Nosaltres refusem que els cossos de les dones siguin una arma de guerra” amb aquest paraules presentaven l’audiovisual que mostra la violència contra les dones exercida per les forces policials del govern dictatorial i homes contraris o no a la revolució a l’inici de la primavera revolucionaria de Tunísia.
“Les dones que han participat en la revolució ho han fet igual que els homes però han estat agredides fins i tot pels propis companys de lluita”. Es per denunciar aquests fets que l’ATDF ha fet una investigació que difon mitjançant un audiovisual.
L’audiovisual situa l’inici de la revolució de Tunísia en els processos ja revolucionaris de 1978, 1984 i sobretot en l’acció de les dones de la zona minera el 2008 abans de la guspira de 2010, coneguda més a occident, amb la immolació del jove comerciant ambulant que es va cremar. Així doncs ja fa molts anys que les dones tunisianes han sortit a defensar els drets socials, cívics i d’igualtat laboral, els mateixos anys que han rebut agressions.
Les activistes han estat agredides mitjançant violència sexual i violència física. Les agressions han estat utilitzades contra la seva participació en les lluites però, malgrat tot elles s’hi han continuat implicant. “Han fet aquesta conquesta, aquesta presa de decisió política, de reclamar els espais públics”, explica l’autora de l’audiovisual. Les protestes pacífiques foren castigades amb una violència increïble, física, sexual i verbal, als carrers a les escoles i a les cases.
Sortosament moltes famílies, sobretot les dones de les seves famílies, varen protegir a les activistes, varen ser solidàries.
“Cal que sapigueu que a Tunísia durant la revolució es varen cometre CRIMS CONTRA LA HUMANITAT “ denuncien. Entre les 17 persones assassinades el 14 de gener de 2011 hi havia 2 dones. I moltes són les dones que han estat objecte de violència física i sexual, i que han rebut també agressions verbals -quan han estat detingudes- en relació a temes d’honor per a les famílies.També pel que fa doncs a la repressió, a les agressions, les dones no són tampoc igual als homes. Reben a més a més uns càstigs basats en la cultura patriarcal, en la psicologia, en la sexualitat i en la vida social. Les agressions, a banda de la violència impliquen discriminació.
També denuncien, des de l’ATDF que en les investigacions posteriors sobre la repressió i la violència exercida damunt els i les activistes, es volen minimitzar les agressions contra les dones, dient que la venjança era general a tota la família.
Però, malauradament, després de la revolució les agressions contra les dones han continuat, amb violència verbal i física, psicològica, etc. És a dir la violència en totes les seves cares.
Les noies han estat violades per terroritzar a la resta de dones en un intent que aquestes no intervinguin més en les lluites als espais públics. Han comptabilitzat un major nombre de violacions a les noies que no porten vel.
Per evitar que això continuï passant l’ATDF reclama la constitucionalització dels Drets de les Dones. I l’aplicació de la CEDAW (la convenció internacional per a l’eliminació de totes les formes de discriminació contra les dones, adoptada el 1979 per l’Assemblea General de les Nacions Unides i en vigir des de setembre de 1981). En aquest punt es lamenten que hi hagi dones a Tunisia que no reclamin el compliment de la CEDAW, justificant-ho per no tractar-se d’una regulació islamista!
De moment, però, la justícia tradicional no ha fet la reparació de les víctimes, i les dones de l’ATDF volen fer per l’any que ve un recull de totes les reparacions pendents a les víctimes abans que es facin els actes de reconciliació.
Testimonien noies activistes de la Plaça Tahir d’El Caire i desplaçades de Tunísia. Testimoni del Congo.
La noia egípcia es va presentar davant la sala amb molta valentia en reviure tots els fets i va causar una gran commoció en totes les persones presents.
Ens ho explicà d’aquesta manera: “Era a la Plaça Tahir i de cop em vaig trobar envoltada per un grup d’homes armats amb armes blanques. Em van violar i sodomitzar. Vaig mossegar-los tot el que vaig poder. Llavors em lligaren damunt un vehicle que fan fer anar durant molts metres. Finalment, un grup d’habitants d’un edifici em varen alliberar”. I ens diu amb una veu més propera: “ Abans, no en volia parlar. Desitjava morir abans que parlar-ne. Soc una víctima de violació i per sobreviure he necessitat molt de temps, molta solidaritat de moltes dones. Estava aterrida i ara se que amb mi, com amb altres noies, el que volien fer era terroritzar a tota la resta de dones a fi que no sortissin a lluitar al carrer pels seus drets”. I encara afegí: “la justícia egípcia no nomes no m’ha protegit sinó que directament m’ha volgut invisibilitzar”.
Un altra noia jove, testimoni de la detenció de diverses noies que foren detingudes i empresonades, explicà el procés que varen viure de violència física i sexual. I, com ara s’estan organitzant i relatant les seves vivències per aconseguir sobreviure. De moment hi ha el relat de 39 altres noies.
La revolució tunisiana no fou pas diferent pel que fa a la repressió sobre les dones, amb aquest component especial de violència sexual vers les víctimes. “Són milers les dones que van començar i que van patir vexacions”, explica una desplaçada víctima com tantes altres de la violència durant el conflicte. Té clar però que en aquests moments no admetran ni un pas enrere malgrat no avanci la revolució. Al menys volen defensar els drets pels que varen lluitar, com per exemple i per damunt de tot l’educació, ja que és el camp on més es poden rebaixar els principis de la revolució.
Una dona del Congo explica el seu testimoni, en una guerra que ja dura 3 anys i on les víctimes sempre són les dones. ” Hia ha violència arreu” -diu- i explica que en el seu poble durant una ocupació militar en front de les guerrilles, presencià la violació col·lectiva i tortura d’una veïna seva, l’assassinat del marit, massacrat, tallat en bocins, i la violació també per part d’un grup d’homes armats de llur filla d ’11 anys. Ella també fou violada posteriorment però sobrevisqué i portà a la nena a l’hospital més proper. Malauradament la nena morí.
No cal dir que a l’amfiteatre hi havia un silenci profund i tens que acabà amb els crit comú:
SO, SOLIDARITÉ AVEC LES FEMMES DU MONDE ENTIER!
Intervencio de la XIDPIC.CAT- La Independent
Teresa Carreras i Tona Gusi durant la seva intervenció, en nom de la XIDPIC.CAT-XIPVG i La Independent
Les representants de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya – Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere vàrem fer la nostra intervenció explicant la tasca feta de: difusió de la CEDAW; de la Resolució 13.25 de les Nacions Unides (Resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, aprovada per unanimitat el 31 d’octubre de 2000, i que és el primer document legal el Consell de Seguretat que exigeix a les parts, respectar els drets de les dones. I reconeix que les dones han de ser actores en la prevenció i resolució dels conflictes); dels acords de la Conferència Euromediterrània de 2006 d’Istanbul, Turquia, on s’insta a tots els governs de la Mediterrània al reconeixement de les dones en la cultura i els Media. Les representants exposarem els treballs concrets fets amb les dones de Palestina i Israel, El Sàhara, Colòmbia i Mèxic, entre d’altres països del món.
També vàrem agrair que se’ns hagués agregat a aquest acte tant important i tant colpidor. Vàrem demanar col·laboracions per tornar a impulsar la Xarxa Mediterrània d’Informació i Comunicació amb Visió de Gènere, així com la seva web. I per fer una edició més continuada de la newsleter “Dones, Periodistes i Conflictes a la Mediterrània”. I no cal dir que vàrem oferir La Independent, per a col·laboracions de periodistes i comunicadores de les seves organitzacions i col·lectius.
Denúncies i Reclamacions de legislació Internacional sobre els Feminicidis
Finalitzant l’acte se succeïren diverses intervencions sobre les violències damunt les dones. Algunes denunciant que actualment hi ha homes que es divorcien i ofereixen llurs dones als jihadistes.
Lilian Halls, co-presidenta de la Resserche Iniciative Feministe Européee va explicar la campanya que estan realitzant actualment per aconseguir que la figura legal de FEMINICIDI estigui reconeguda jurídicament internacionalment. I que s’integri en les polítiques de seguretat dels Estats el reconeixement d’aquest tipus de violencies contra les dones.
Per acabar l’acte es passà un interessant i colpidor audiovisual sobre la violència que exerceixen les forces de seguretat de Tunísia sobre la gent desplaçada.
