Després dels fets de Colònia, governs i organitzacions van veure que és important guiar els pròfugs homes (de qualsevol origen) a desxifrar els codis de comunicació entre els sexes que es fan servir al país europeu on s’han refugiat, encara que això ha generat també rebuig de part de representacions de la població estrangera per considera que té un caràcter etnocentrista.
A Noruega hi ha una gestió pionera, la gestió de gairebé la meitat de centres per a refugiats està a càrrec de l’organització Hero. El tema de la paritat de gènere és tractat des de fa dos anys en un taller interactiu de cinc hores, on, asseguts en cercle, els refugiats discuteixen en companyia d’un presentador i un traductor, sobre les actituds de les noies locals, i són orientats cap a una millor comprensió.
Per exemple, “si una noia et somriu lleument al carrer, no vol dir que vol anar a dormir amb tu”, tampoc “el convidar una beguda a una noia, no necessàriament t’assegura seus favors”. Per a molts nois d’Àfrica o Orient Mitjà, que es queden xocats per la llibertat de les noies a Europa, aquests tallers estan resultant, segons les seves pròpies opinions, molt útils.
A Dinamarca, ja des de l’octubre s’està afegint el tema de l’educació sexual a l’ensenyament de l’idioma danès per als refugiats; a Àustria es distribueix una guia en àrab, farsi, anglès i alemany que explica drets i deures al país, la igualtat entre homes i dones, els drets dels nens i nenes, i també a Suècia s’estan estudiant iniciatives similars.
Les organitzacions de persones estrangeres protesten que amb certes mesures i difusió de notícies amb un enfocament etnocentrista es generalitzi a tota la població arribada recentment (o ja de molts anys), sense tenir en compte la seva diversitat, afectant a la globalitat per actes d’uns quants.
Una sèrie tv, “Lilyhammer”, produïda per Netflix, parla d’una mafiós italo-americà penedit que va a viure a Escadinavia, i ha d’aprendre els valors de la ciutadania escandinava.
Per descomptat, els cursos representen només una part de la integració dels refugiats, que ha de ser acompanyada per mesures de formació professional i inserció laboral, opinen els integrants d’Hero.
