Friday 11 October 2024

Friday 11 October 2024

Estat espanyol / Internacional: Exili i tancament / La Independent / Notícies Gènere

Per Andrea Barcena.La Jornada.SemMexico

María Zambrano és la pensadora més important, prolífica i original del segle XX. Va néixer a Vélez, Màlaga, el 1904 i va morir a Madrid el 1991. Republicana, va deixar Espanya el 1939 i va passar 45 anys a l’exili. El 1981 se la va reconèixer amb el Premi Príncep d’Astúries.

El seu exili va ser molt fecund. A Amèrica va viure a Puerto Rico, a Cuba i a Mèxic; va ser acadèmica a la Universitat nicolaíta de Michoacán i va publicar Filosofia i poesia, L’home i el diví i -abans que a Espanya- Segle XXI li va publicar a Mèxic La tomba d’Antígona. En aquesta obra poètica filosòfica, Zambrano ofereix a l’heroïna de Sòfocles un temps posterior a la seva condemna perquè pugui, per mitjà de la consciència, la paraula i el diàleg amb fantasmes que la visiten en la seva tomba (Èdip, Polinices, Etèocles,Creonte, la mare i altres), reconstituir el seu propi ésser. Així és com el paradigma ètic de l’Antígona de Sòfocles es completa amb el paradigma ontològic de la filosofia zambraniana.

Existeixen innombrables estudis de l’exuberant obra de la pensadora i en particular de la tomba d’Antígona, en la qual Zambrano va treballar al llarg de dues dècades. Antígona va acompanyar a la filòsofa gran part del seu exili. El ben cert és -crec jo- que entre la tancada d’Antígona, en què recupera la llibertat del seu ser, i el llarg exili de Maria hi ha una equivalència existencial donada en la prohibició per a ambdues de creuar fronteres cap a la seva terra i vida originals.

Tornar a Zambrano en aquests dies és una festa, ja plena de sentit la quarantena a l’entendre que la tancada és també escapar dels territoris habituals; que podem veure’ns i pensar-nos fora de la nostra pròpia vida i exiliar en l’ànima. Com a Antígona en la seva tomba, també pot ser que en aquest inesperat tancament ens visitin fats i fantasmes, entranyables o temuts, i revisar amb ells el que va quedar pendent per recuperar el seu valor o el seu amor perduts.

Estimo el meu exili, repetia María Zambrano. I tancada al sepulcre abans de morir Antígona diu: No tomba meva, no em llançaré sobre tu com si fossis tu la culpable. Un bressol ets; un niu. La meva casa. I sé que t’obriràs. I mentrestant, potser em deixis sentir la teva música, perquè en les pedres blanques hi ha sempre una cançó …

Share

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Search

There is no Event

Newsletter

Subscribe to our weekly newsletter with the latest published news.

You may also be interested

Barcelona: Fonamentalismes i Drets sexuals i reproductius a seminari de Calala / La Independent / Notícies gènere

La Fundació Calala Fons de les Dones organitza un seminari sobre Fonamentalismes, Drets Sexuals i...

Nova York: Una estàtua per a la llibertat a Wall Street / La Independent / Notícies gènere

El dia Internacional de la Dona va aparèxer en un cèntric emplaçament de Wall Street,...

L’ICD desitja un feliç Sant Jordi ple de llibres i de roses per compartir i gaudir-ne /La Independent/notícies gènere/