El passat 5 de juny, a les 18h, amb tan sols 59 anys va morir l’amiga Pilar Casanova Seuma, víctima d’un càncer. Deixa vidu al seu company, el també prestigiós periodista i actualment director del diari digital “Público”, Carlos Enrique Bayo Falcón.
Membre del Col•legi de Periodistes de Catalunya, era vocal de la Junta de Govern, de la Comissió de Gabinets de Comunicació i Vice Presidenta 2ª de Barcelona.
Pilar Casanova va començar a treballar com a periodista a Tele-expres. Posteriorment ho va fer a El Periódico de Catalunya, sent corresponsal d’aquest diari a Moscou, des dels anys 1986-1992, moment de col·lapse a l’URSS i de la Perestroika i d’allí va passar a treballar a Washington (1992-1996) per al mateix diari.
Posteriorment va treballar com a periodista a Oviedo, Cadis, va participar en la fundació del Diario de Sevilla i d’ El Observador i va dirigir l’edició d’altres tres diaris. Havia treballat al Diario 16 i com a freelance va ser enviada especial per a nombrosos conflictes internacionals (Tiananment, Cambodja, Nagorno-Karabakh …).
Havia treballat com Assessora dels gabinets de comunicació de la Generalitat de Catalunya i de la Comunitat de Madrid.
Últimament treballava com a Delegada de l’Agència de Notícies Sputnik Novosti, de Moscou. Era autora d’un llibre sobre les repúbliques bàltiques i l’URSS. Tenia a les seves esquenes 30 anys d’experiències en el món de la premsa, on era molt respectada i estimada.
Jo, després d’haver llegit “Veus de Txernòbil” de l’última premi Nobel de Literatura, la bielorussa Svetlana Alexeivich, tinc la sospita que la malaltia de Pilar té alguna cosa a veure amb les radiacions emeses per aquesta central nuclear, on es va produir un gran incendi en un radiador el 26 d’abril de 1986, havent arribat aquestes radiacions al dia següent a França, Espanya, Itàlia, Grècia … Pensem que en aquests últims 30 anys s’han incrementat notòriament els càncers en persones joves, que van des de la mainada fins a homes i dones de 40, 50, 60 anys, cosa que no succeïa amb tanta intensitat en els anys 70 o principis dels 80.
Pilar, a la qual vaig conèixer a l’inici dels anys 80, a més de ser una bona periodista, era una persona sociable, amable i de somriure sorneguer, que guanyava amics allà per on anava. Descansa en pau estimada Pilar i que la terra et sigui lleu !. No t’ oblidem…!
