OPINIÓ
Ets allò que publiques, diu Roberto Ruz, el mexicà fundador de l’organització de responsabilitat digital que es dedica a entrenar nenes i joves per aprendre a utilitzar les xarxes socials.
I no només les i els joves queden amb la boca oberta després d’assistir a les seves conferències i llegir el manual d’usuaris d’internet que es descarrega gratuïtament del seu lloc web eresloquepublicas. Sobren adults que descobreixen la seva ignorància sobre les eines que fan servir diàriament. Edward Snowden va corroborar allò que Julian Assange ja ens havia advertit amb WikiLeaks: que els governs ens controlen des de fa anys a través del ciberespai.
Ens espien, baixen missatges, guarden informació, fotos, vídeos, cartes publicades a Facebook, Twitter, Instagram, YouTube i continui vostè posant noms a tots els mitjans als quals accedeix diàriament a través d’ordinadors, tablets i telèfons. Però si donem per fet que a partir del segle XXI no tenim els nivells de privacitat que teníem fa 20 anys, i vam aprendre a viure sabent que algú ens vigila tot el temps amb algoritmes que busquen certes imatges, paraules i noms, no podem oblidar que encara som propietaris de la nostra intimitat i prestigi.
El treball de l’equip de Roberto Ruz ajuda a la gent a comprendre que és ella mateixa qui exhibeix voluntàriament la seva vida privada i ho fa sense entendre totalment que tot el que ha estat publicat a internet deixa una empremta indeleble. Una mare que ingènuament puja al seu Facebook (FB) les fotografies de la seva nena disfressada de dona sensual, queda astorada en descobrir que la seva petita apareix des de fa mesos en una pàgina de pornografia infantil en què pedòfils comparteixen imatges de nenes petites amb narracions explícites d’allò que podrien fer amb elles.
Dos universitaris que van pujar totes les fotos de les seves farres i borratxeres al seu FB i Twitter i un any més tard van fracassar per aconseguir un treball digne del seu nivell acadèmic, van descobrir que més del 90 per cent dels departaments de Recursos Humans de les empreses fan recerques de l’historial de xarxes socials dels seus possibles empleats. L’alcohol, l’ús de drogues, el “sexting”, els nus i els insults o burles racistes publicades a les pàgines personals, al costat del # Odiomitrabajo i # Odioamijefe es troben entre els principals motius per negar una feina o acomiadar; encara que tingui un doctorat a Harvard.
Gairebé un 80 per cent de les i els usuaris de xarxes socials ignoren com programar el seu FB per protegir les seves fotografies, la seva geolocalització i les seves històries personals. Cada dia hi ha algú que sap usar xarxes socials per escanejar a una desena de persones que consistentment revelen on es troben, on viuen, els béns materials que tenen i a quines hores no són a casa. La ciberpolicía mexicana cada vegada detecta més casos de segrest i robatori de casa, en els quals els perpetradors geolocalizaren i estudiaren la seva víctima a través d’un dispositiu electrònic. Resulta que la generació de mainada cibernètica en realitat no en sap tant com creu.
Què és el Phobbing? És una paraula formada per phone (telèfon) i snobbing (menyspreu). És la pràctica amb la qual demostres que el teu telèfon és més important que la persona que tens davant. La gent que treballa o estudia amb les seves xarxes socials activades cometen el 50 per cent més d’errors i perden el 50 per cent del seu temps revisant missatges i informació supèrflua. Ets allò que publiques i el seu jove fundador, reconegut per la UNESCO per la seva tasca pedagògica, ensenya a joves a ser responsables amb l’ús de xarxes socials, a protegir la seva intimitat i la de llurs familiars, a entendre les conseqüències personals i laborals en publicar continguts inapropiats. Les i els estudiants aprenen sobre cyberbullying”, “sexting”, robatori d’identitat, pèrdua d’ocupació, fraus i altres riscos pel mal ús de les xarxes. Ruz ens recorda que la intel·ligència humana és indispensable per fer un bon ús de les tecnologies sense arruïnar la vida professional i la integritat personal.
