Des de Dones Juristes, associació catalana, fundada l’any 1989, hem llegit l’article publicat al Diari El Mundo, signat per Salvador Sostres en el qual començava dient: “Hi havia un noi normal …” de 21 anys que havia matat la seva nòvia de 19 embarassada en intentar la jove trencar la relació i …assabentar-se ell que el fill no era seu, justificant el pobre noi “víctima d’atroç violència”. També hem seguit amb atenció la polèmica que aquest article ha desencadenat.
La majoria de les sòcies de la nostra organització som advocades en exercici, feministes i portem anys lluitant contra la violència de gènere.
No hi ha més sord que el que no vol sentir ni més cec que el que no vol veure.
Ens trobem amb dues realitats: homes que han pres consciència de la situació actual de les dones i de la històrica i que estan totalment al nostre costat en la defensa contra la violència de gènere. Altres homes, creiem que pocs, però que fan molt soroll, que s’han organitzat i que lluiten desesperadament per defensar l’indefensable, fins i tot amb arguments grollers.
És cert que hi ha comportaments bons i dolents en ambdós sexes, però en la qüestió de la violència les estadístiques són concloents. Les morts d’any rere any de dones en mans dels seus marits, parelles o ex parelles i les denúncies per maltractaments no tenen res a veure amb la nimietat que es dóna en algun cas de maltractament de dones a homes.
A més, totes les juristes que hem defensat i defensem dones, sabem del dolor ocult de moltes dones que ni tan sols s’atreveixen a denunciar.
Potser ja fora hora que els mitjans de comunicació es dediquessin a informar de fets i es prohibís la seva utilització per fer apologia de la violència, com ha fet el periodista Salvador Sostres i ha permès el director d’El Mundo Pedro J. Ramírez.
Nosaltres, al costat de moltes altres juristes de la resta de l’estat espanyol, seguirem treballant per desterrar aquesta xacra que hauria de avergonyir a totes i a tots, però més als homes.
Pel que fa als arguments d’aquesta minoria, no val la pena comentar-los, són propis de cecs que no volen veure i de sords que no volen sentir i que mereixen un suspens en matemàtiques.
