Foto: Ciencia unam. mex
“Aquest home necessita les dones per poder odiar, per deslligar la seva fúria interna i el seu rebuig. En el fons el que pensa és: et necessito perquè t’odio”, diu la Dra. Ligia del Toro *
La primera vegada que vaig escoltar parlar de la misogínia va ser fa alguns anys quan vaig llegir sobre els antics grecs. El text exposava les raons històriques, polítiques i psicològiques que eren la base de la seva hostilitat vers les dones afavorint la seva exclusió social. Ells van presumir d’una època radicalment desigual, mentre els homes gaudien d’una situació privilegiada, les dones eren considerades una raça imperfecta. Així ho demostren teories de filòsofs com Aristòtil, que afirmava que les dones eren biològicament inferiors, o Plató que les considerava una degeneració de l’ésser humà.
La segona, quan una amiga que concloïa un treball sobre violència intrafamiliar em va demanar col·laboració en la introducció, el text abordava la misogínia com una forma de violència de gènere.
Indagant sobre el tema, vaig trobar que totes les dones hem ensopegat alguna vegada amb un d’ells, moltes vegades els hem tingut tan a prop que resulten gairebé imperceptibles, i descobrir-ho és una tasca difícil que pot trigar anys. De tal manera que al llarg de la nostra vida trobem homes encantadors, atractius, afectuosos i romàntics, i acabem enamorant-nos d’ells gairebé tan aviat com els coneixem. No obstant això, no triguen a develar l’odi que senten vers les dones, i passen de mostrar-se encantadors i amorosos, a ser irritables, atemorizants i violents.
El curiós és que el misogin en la seva conducta social i en el tracte amb altres persones, especialment amb les seves amistats, és acurat i fascinant, però amb la seva parella és insultant, cruel i crític, el que resulta demolidor des del punt de vista emocional i psicològic; no obstant això, tot i mostrar-se insensible davant el dolor que causa a la seva parella, compara la seva dona amb un ideal ambigu que és com ell voldria que fos.
Dissertant sobre la conducta del misogin amb la Doctora Ligia del Toro, metgessa psiquiatra de la Universitat Javeriana, especialista en teràpia de parella i de família, la conclusió és que aquest home necessita de les dones per poder odiar, per deslligar la seva fúria interna i el seu rebuig. En el fons el que pensa és: “et necessito perquè t’odio”. La Doctora del Toro, parla de la seva experiència, i de la forma com aborda el tema en la seva consulta:
Quina és la causa del comportament d’un misogin?
Els homes amb aquests comportaments misògins de maltractament, d’odi a les dones, usualment tenen històries similars, una mare hostil, difícil, o una mare que els abandonà en la seva infància, o malalta per depressió, per malaltia mental, per alguna addicció, per una personalitat menyscabada, un esquizoide, o passiva dependent, les mares poden tenir en el seu haver multiplicitat de formes de ser i de raons per actuar així. Usualment els pares col·laboren en la formació del misogin, és el cas d’un pare rigorós i una mare víctima, el nen creix jutjant a la seva mare que ha estat sotmesa a tractaments abusius i vexacions pel seu marit, el menor pensa que és normal i va emmagatzemant en el seu inconscient aquesta informació; a l’interior d’aquesta família la mare està afligida, trista i disminuïda, no té autoritat per manifestar la seva angoixa, es torna invisible, depressiva i per suportar comença a ingerir alcohol, a drogar-se o automedicar-se, assumeix un comportament destructor que acaba afectant-la moral i físicament, en molts casos portant-la a la mort. El nen, que no entén el que passa, sent rancor pel comportament de la mare, no ho justifica i va convertint aquesta animadversió en un profund ressentiment cap a les dones amb les que es relaciona al llarg de la seva vida.
Què busca el misogin en una relació?
El misogin inconscientment en les seves relacions el que busca és la figura de la mare, ell injecta aquesta figura, i busca fora una dona externa amb aquestes característiques, i si la mare va ser maltractadora o el va abandonar busca repetir aquest model, però la busca a més, amb ràbia, amb ressentiment, amb dolor, amb un vincle que ja està malalt, llavors quan la troba, aquestes dues persones que conformen aquesta parella usualment vénen de carències afectives o d’afectes complexos. Aquest tipus de vincles generen molt patiment, la gent busca el terapeuta per calmar el malestar, l’angoixa i la tristesa. Fonamentalment el sofriment en aquest tipus de vincle genera molt mal als que hi estan involucrats, aquestes relacions són malaltisses i tard o d’hora acaba afectant la salut de qui pateix el maltractament
Aquesta classe de vincle les disminueix fins afectar-les psicològicament?
Sí, aquestes dones estan molt empobrides, és l’usual, lògicament hi ha algunes que ho són menys, tenen altres fortaleses, algunes són molt reeixides, però en el vincle estan empobrides, estan ocupant una posició en desnivell per sota de l’home , ell està en una posició més elevada en aquest cas, el que un treballa a part de mostrar la dinàmica a través de la història de l’altre és ajudar a la dona a enfortir-se, i quan aquesta dona es troba enfortida es generarà la ruptura, començarà a construir una nova vida. Per descomptat hi ha diferents classes de persones al món i molts nivells psicosocials del comportament humà, intel·lectuals i psíquics, hi ha gent amb més riquesa psíquica que altres, l’abordatge es fa a cada persona en particular ja que és única, cada persona requereix d’una psicoteràpia diferent si ve sola, però si ve amb la parella, el tractament és diferent també.
Com és el perfil d’un misogin?
Poden haver-hi diversos tipus d’homes amb conductes misògines i amb diferents patologies, n’he tingut molts en la meva consulta, sóc psiquiatre, per això m’arriben les patologies, vaig estar en un grup amb 12 psicòlegs, 3 psicoanalistes i diversos psiquiatres, arribarem a la conclusió que als psiquiatres ens arriben més persones amb patologies.M’ha arribat gent que no té patologies, fins i tot hi ha homes misògins que són sociòpates, o misògins que no tenen patologies, encara que en molts casos aquestes característiques van de la mà, el sociòpata pot ser una persona deshonesta, com la desconsideració a la seva parella i que gaudeixen fent-li mal, fins i tot sense ser-ne conscients, el sociòpata usualment no té mare, o ha tingut una mare que per alguna raó no ha estat, o ha estat maltractadora i ha tingut una infància infeliç. Vaig tenir a la meva consulta una parella a qui li vaig estar fent teràpies per gairebé dos anys, ell un misogin complex sociòpata, la seva mare havia mort quan ell era molt petit, la seva parella una dona insegura, amb una personalitat empobrida, d’una família adinerada i nombrosa , ell es va aprofitar de la seva condició i incità a la seva parella a demanar l’herència, i l’empetití fins al punt que acaba sent el marmessor de tots els seus béns i deixant-la pràcticament al carrer, encara que he d’aclarir que no tots els misògins són sociòpates i no necessàriament arriben a tenir patologies, aquest sí que les tenia totes.
Com defineix una patologia?
Les Patologies són malalties amb trastorn de la personalitat, en la manera de ser, gent inadequada, amb malalties mentals, malalties de l’afecte, o la perversió sexual, el pervers és una persona malalta des del punt de vista sexual. Als psiquiatres ens arriben moltes persones malaltes, en la seva forma de ser, en el seu afecte, o que tenen una malaltia mental, també ens arriba gent sana, és clar.
Quina ha estat la seva experiència amb parelles on hi ha un misogin?
He rebut a la meva consulta a dones que han tingut relacions amb homes amb aquestes característiques. La meva pràctica en el tema és bastant amplia, usualment els misògins troben dones que pateixen de moltes mancances i simultàniament també han estat víctimes de maltractament, tenen molt baixa l’autoestima, han tingut històries d’abandonament o desamor per diferents raons, han patit l’absència de la mare o del pare. Aquestes dones amb aquestes mancances necessiten estimar, i busquen algú amb l’opció d’omplir aquest buit en el seu aparell psíquic, es troben amb persones per a les quals el maltractament és una forma de vincle que arriba d’una manera similar a l’amor que va rebre, és com si l’amor estigués unit al maltractament, aquest és l’amor que busca i troba homes amb aquestes particulars tipologies.
Com descobrir-ho?
Identificar-ho és una tasca difícil però no impossible, les dones han d’analitzar el comportament de l’home quan comencen una relació en qualsevol etapa de la seva vida, cal conèixer bastant i poder pensar l’altre, mirar com li ha anat a ell amb la seva mare, en les seves relacions amb altres dones, cada persona dóna i es vincula amb l’altre amb el que té a dins i amb el que ha viscut. Si coneixes algú que t’encanta, presta atenció a com ha estat la seva vida, el seu entorn, coneix a la seva família, si observes que tracta molt malament a la seva mare, les seves germanes, que les seves relacions familiars són molt conflictives, o que li ha anat molt malament amb les dones amb les que ha tingut un vincle i contínuament parla de les seves relacions anteriors al·legant que les ha deixat perquè eren insuportables, que no ho entenien i la víctima sempre és ell, cal desconfiar, cal sortir corrent. El problema és que una dona enamorada, encantada amb la nova relació, comença a disculpar-lo, busca excuses per no deixar-ho. En consulta observo que les meves pacients, justifiquen el mal comportament de la seva parella amb frases com aquestes: “Quan està molt estressat es posa nerviós i em maltracta; no li puc portar la contrària perquè es posa furiós i em pega; porta quatre divorcis a l’esquena, però amb mi serà diferent; en diu pestes de la seva exdona, però era perquè ella no l’entenia.
Hi ha dones misògines … n’ha arribat cap a la seva consulta?
Si, encara que no n’he rebut gaires. Jo diria que la misogínia és més de la naturalesa masculina, el misogin és el que menysprea la figura de la dona per allò que ella representa, s’ubica en un lloc particular. Cal diferenciar l’ésser misogin, o l’homosexual que odia la persona de l’altre gènere, llavors la dona misògina no és possible, hauria de ser una dona que menyspreï o detesti als homes, l’he vist en dones homosexuals amb un menyspreu particular per la figura masculina, però això no s’anomenaria misogínia, sinó androfobia, és diferent.
Els misògins són homosexuals?
Jo diria que sí, que molts misògins que no han tingut mare o pare, o si n’ han tingut han estat absents, o per alguna raó han tingut un vincle difícil, i aquesta absència no li dóna claredat en la seva virilitat, fa que tingui molts nuclis femenins amb tendències homosexuals, és una espècie de paranoide. És freqüent en homes promiscus, que busquen en cada relació afirmar la seva sexualitat, en el fons el que són és homosexuals, he vist en la meva consulta molts misògins que tenen aquest problema, pateixen molt i per principis familiars, culturals, de raça, o per por de ser assenyalats per la societat, senten por a “treure de l’armari” la seva homosexualitat, s’embranquen en relacions de maltractament a la dona, fet que és el motiu de consulta, tot i que també cal dir, que no sempre el misogin és un homosexual, hi ha moltes patologies, com esmentava abans. També hi ha misògins masclistes, però no tots els homes misògins són masclistes, ni tots els masclistes són misògins, encara que en molts casos les dues coses poden confluir.
Es rehabiliten els misògins?
Jo el que sento és que els misògins necessiten molta psicoteràpia, hi ha diferents orientacions, penso que els aniria bé la teràpia psicoanalítica, perquè usualment són problemes que tenen a veure en el seu món intern amb els vincles, amb les figures primàries que són els seus pares, i això es treballa molt bé en la teoria psicoanalítica, caldria fer una psicoteràpia molt organitzada, i segurament en moltes d’aquestes persones es veurien bons resultats, òbviament n’hi haurà altres en què no, no és una cosa que sempre doni un mateix resultat, perquè les causes i les persones són totes diferents.
Qui consulta més?
Les dones consulten més, elles saben que la persona amb la qual conviuen no és la parella ideal, la que li convé, pateixen molt, ho saben a consciència, ho saben per la raó. Aquest vincle produeix més patiment que benestar, però en el seu món psíquic i en el seu vincle amb l’altre, és impossible trencar-lo, volen i no poden, i alhora també volen estar al vincle, hi ha una ambivalència, busquen ajuda professional perquè estan patint. El que jo faig a la consulta com a terapeuta és mostrar una mica aquesta dinàmica a través de la història de l’altre, i ajudar a aquestes dones a enfortir-se.
¿Com són les teràpies de parella?
He estat terapeuta de parella durant molts anys i he vist, no en tots els casos, que sí que s’aconsegueixen assolir resultats reeixits, recordo a gairebé totes i a tots els meus pacients, alguns casos força curiosos, tinc el cas d’una parella, on ell era un maltractador, hostil, explosiu, amb una sexualitat molt pobre, portaven 27 anys de casats, ella una dona reeixida, brillant, intel·ligent i activa, era la meva pacient, jo li demanava que portés al seu marit, sempre responia: “ell no creu en les teràpies i no vol venir perquè vostè és dona”. Finalment ella en un desamor total troba un amant, comença a veure’s radiant i ell més que adonar-se que ella tenia una altra persona, sentia que l’estava perdent. Un dia ella li demana que es divorciïn, l’home s’esfondra, i és ell qui em crida, jo no el coneixia, el vaig atendre com un pacient normal i al final de la consulta em diu: “jo sóc l’espòs de fulana, vull que ens faci teràpia a tots dos, però és vostè qui ha de ajudar-me a que ella vingui, no vol parlar”; ella refusa a venir a la consulta amb ell, al final accedeix i sorprenentment comencen les teràpies, hi surten tots els problemes de parella des que es van casar, ella explica que al segon dia de la lluna de mel, l’home li dóna una pallissa que gairebé la mata. Des d’allà comencen els embolics, en principi no en donava ni cinc per aquesta parella, els deia que el millor era que contemplessin l’opció de separar-se, que no era possible que es fessin tant mal, era una relació nociva, complexa, però ells després de moltes sessions aconseguiren superar els seus traumes, i encara que segueixen tenint diferències han disminuït les agressions. En aquest cas en particular han superat les diferències, van decidir que volien seguir junts, van baixar l’hostilitat i van fent els ajustos necessaris.
Quin és el principal motiu de conflicte en les parelles.
Amb les parelles hi ha alguns punts claus: els diners, la sexualitat, el vincle, l’afectivitat… que en les teràpies cal treballar-los tots. En la mesura en què es comencen a trobar els ajustos que tota parella té, i que les parelles troben aquests ajustos … com la vinculació amb els fills, l’expressió de l’afecte… en la parella es pot rebaixar l’hostilitat. Els homes depressius són més violents.
Quin consell donaria a les dones abans d’establir un vincle afectiu?
Boníssima la pregunta, encara que molt difícil de respondre (rialles), jo he estat una apassionada defensora de la salut mental, crec que totes les persones haurien de visitar amb més freqüència al psiquiatre. Referent a la pregunta diré que he treballat en teràpies amb grups de dones víctimes de maltractament que he anomenat en edat fèrtil, les convido a fer un treball amb si mateixes, preguntar-se qui són, què senten, què pensen, d’on vénen, què els agrada, quines debilitats tenen, com és el seu món intern, quines són les seves necessitats, que pensin sobre com ha estat la seva vida, que és el que volen, com va ser la vida dels seus pares, la dels seus oncles, la de la seva família i quan coneguin a alguna persona, ho facin com podent veure-la més enllà del plaer que senten quan la coneixen, l’encant que li produeix l’atracció de l’altre, poder mirar més enllà. Els dic que indaguin com li ha anat en la vida amb les seves relacions, amb el teu entorn familiar proper. L’home que desqualifica a les dones amb les que ha tingut un vincle sempre té un problema, és millor deixar-lo anar, algú que et parla malament dels vincles que ha tingut amb les persones importants en la seva vida, també ho farà de tu. El consell que donaria és que abans de ficar-se en una relació primer omplin la seva vida, pensin en el que volen, treballin, estudiïn, es coenixin a si mateixes, siguin feliçes. Una altra persona no els construeix la vida, la felicitat no està fora, està en una mateix, l’altre no t’ho porta, sóc jo la que ho porto a través del vincle que faig amb l’altre, això és el que fem a través de les teràpies de grup, per això cal treballar molt amb la mainada, amb la gent jove, amb els homes, amb les dones, cal ensenyar-les a estimar-se a si mateixes, ajudar-les a créixer mentalment, en la seva educació, en la seva autoestima.
* Dra Ligia del Toro, metgessa psiquiatra de la Universitat Javeriana, terapeuta de grup, docent de residents d’últim any de medicina de la Universitat del Rosario, terapista vincular, de parella i de família amb una visió analítica, gerent de qualitat i qualificadora del premi de la Qualitat en salut a Colòmbia.
