El dilluns 6 de febrer es va celebrar el Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina (MGF), declarat per la OMS davant aquesta pràctica greument lesiva per a les dones.
Es calcula que uns 140 milions de dones són víctimes d’aquestes mutilacions, i, addicionalment, 3 milions de nenes es troben cada any en perill de patir-la.
Catalunya és la primera comunitat autònoma de l’Estat quant a població en risc – el 80% del total, segons informa el Mapa de la Mutilació Genital Femenina (MGF) a Espanya, 2010-, doncs és el territori que ha acollit un nombre més elevat de persones originàries dels països on es realitza aquest ritual.
Per aquest motiu actualment es compta amb un “Protocol d’actuació per prevenir la MGF” que inclou les accions a seguir i coordina els departaments implicats (Benestar Social i Família, Ensenyament, Salut, Governació, Presidència i Interior).
L’Institut Català de les Dones anunciava aquest dilluns que dins d’aquest protocol s’inclou un “nou enfocament” a l’hora d’abordar la prevenció de les mutilacions, que consisteix a implicar més els homes, tant els pares de les nenes com els Imams que guien les comunitats, per tal que siguin conscients dels greus problemes de salut i familiars que comporta i ho tinguin en compte a l’hora de prendre decisions sobre una pràctica que, a més de resultar perjudicial, és pre-islàmica i no està establerta en el Corà.
El dimarts 7 de febrer, el director general de Cooperació, Carles Llorenç, es va reunir amb la Dra. Adriana Kaplan, antropòloga de la Universitat Autònoma de Barcelona pionera en la investigació de la MGF, consellera d’organismes internacionals com la UNFPA, el PNUD, la UNICEF i la UE i impulsora d’una estratègia alternativa d’abordatge dels fets que ha merescut diverses distincions i premis. L’equip de la doctora desenvolupa diversos projectes pilot a Gambia i Mauritània, amb la col•laboració dels governs i considerable èxit.
Els objectius de la reunió eren conèixer de primera mà els estudis del grup d’investigació GIPE / PTP Grupo de Investigación Interdisciplinario para la Prevención y el Estudio de las Prácticas Tradicionales Perjudiciales, http://mgf.uab.es/, de la UAB, que lidera la Doctora, conèixer la proposta de prevenció “alternativa i innovadora” que desenvolupen i “valorar la possibilitat d’establir sinèrgies de col•laboració”, segons informa l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Els resultats de la reunió no han transcendit.
L’estratègia catalana inclou també la formació de Taules Locals, amb la integració dels serveis que atenen la població en risc (escoles, ambulatoris, serveis socials) per tal de detectar conductes de risc –per exemple dubtes dels pares respecte la conveniència de realitzar la mutilació, viatges al país natal amb la infant en edat fins a la pubertat-, i informar-los i persuadir-los per tal de no dur-ho a terme.
Entre els greus patiments que pot ocasionar la mutilació genital hi trobem les següents:
– Complicacions agudes (amb possible risc vital) i subagudes: mort per hemorràgia, gangrena, infecció de la ferida, sèpsia, shock, tètanus, contagi VIH, contagi hepatitis B i C. També representa una complicació aguda la subsegüent retenció urinària, Infeccions urinàries de repetició, estrès traumàtic, dolor intens, abscessos, úlceres, escarificacions, complicacions en la cicatrització de la ferida, anèmia, estrès, angoixa, retard del creixement en nenes amb un dèficit nutricional de base.
Altres complicacions que es presenten a llarg termini (manifestació en l’edat adulta) són les següents:
Genitourinàries: insuficiència renal per infeccions urinàries de repetició, incontinència urinària, dismenorrea, hematocolpos, salpingitis, inflamació pèlvica.
Sexuals: estenosi introit-vaginal, dispareunia, disminució del desig sexual, anorgàsmia, modificació de la sensibilitat sexual, vivències anòmales de la sexualitat
Reproductives: infertilitat
Obstètriques: dificultat en el part, esquinços, fístules, sofriment fetal. En les mutilacions de tipus III arriba al risc fetal i la mortalitat materna.
Salut mental: sentiments d’humiliació, vergonya, terrors nocturns, trastorns d’ansietat i depressió.
Cicatrització anòmala: queloides, quists dermoides i neuromes.
Font: Kaplan A. (et Al), “Las mutilaciones genitales femeninas: reflexiones para una intervención desde la atención primaria”, dins Atención Primaria 2006 38(2):122-6
“Tots aquests factors associats a les MGF són condicionants d’un pitjor estat de salut, limiten la supervivència d’algunes d’aquestes nenes i perpetuen la desigualtat de gènere i la discriminació cap a les dones”, informa l’equip de la Dra. Kaplan a l’obra citada.
El Departament de Benestar i Família, la Direcció General per a la Immigració, l’Institut Català de les Dones i el Departament d’Interior han organitzat un seminari de formació adreçat als professionals que atenen la població, centrat en bones pràctiques de mediació. El seminari tindrà lloc el dia 24 de febrer a la sala d’Actes de la D.G. d’Immigració (C.Calàbria, 147). Properament Immigració publicarà més informació al web: www.agendaimmigracio.cat.
