Josefina Vázquez Mota, economista, de 51 anys, educada per jesuïtes, es podria convertir en la presidenta de la República Mexicana l’1 de juliol, data de les eleccions, després d’aconseguir la candidatura del conservador Partit Acció Nacional (PAN) que governa la República des del 2000. La biografia política de Josefina Vázquez Mota, acredita aquesta possibilitat.
En els últims 14 anys, ha estat dues vegades diputada i dues vegades Secretària d’Estat (ministra de Desenvolupament Social i d’Educació) i ha remuntat els obstacles més visibles del masclisme mexicà, sense importar-li, a ella, ni el mètode, ni l’ètica, ni res.
Es va catapultar ràpidament i encara que la van pretendre marginar, sempre va sortir triomfant, segons escriu l’analista mexicà Raymundo Rivapalacio. Va ser Coordinadora de la campanya electoral de l’actual president Felipe Calderón i, encara que va ser desbancada, finalment va coordinar el procés entre la data del triomf de Calderón i la seva presa de possessió, va ser nomenada llavors Secretària d’Educació i des d’aquesta posició es va enfrontar a una de les dones més poderoses de Mèxic, la mestra Elba Esther Gordillo, dirigent del Sindicat de mestres. Va ser Coordinadora del seu partit al Parlament i va arribar a ser la coordinadora de tots els diputats. Lloc al qual va renunciar per aconseguir la candidatura presidencial. Es va enfrontar a l’ex secretari (ministre) d’Hisenda, i a un ex Secretari de Governació. Va tenir al voltant de 240.000 vots de la militància del PA, que és com ara el 2% de la votació nacional de les persones amb aquesta capacitat electoral.
Denisse Dresser, una politòloga de gran prestigi, va recordar aquesta setmana que la pell de Josefina Vázquez no s’immuta: ella va ser l’actora perquè el PA participés en el canvi de la Llei de mitjans de comunicació, coneguda com a Llei Televisa, “només per guanyar les eleccions el 2006 “, tot i que la crítica més aguda a aquesta Llei provenia de Javier Corral un legislador del seu propi partit. De totes maneres Josefina Vázquez no es va aturar mai des que va percebre el poder.
Hi va arribar o se la va conèixer quan Vicente Fox va ser elegit a la presidència l’any 2000. Vázquez Mota, que venia del sector empresarial, va ser nomenada per Fox Secretaria de Desenvolupament Social, la dependència pública que té entre mans un dels pressupostos més voluminosos del país, dirigit oficialment a combatre la pobresa i a apuntalar les iniciatives de la societat civil. Vázquez Mota va aconseguir fer equilibris, de vegades molt difícils, entre les associacions progressistes i conservadores i, en complicitat amb un grup de diputats del seu partit, el 2005, a un any de les eleccions, va desviar 1.350 milions i escaig de pesos (uns 80 milions d’euros) que estaven destinats a la gent pobra, especialment a les i els indígenes, i al habitatge. Els va utilitzar per a la campanya de Felipe Calderón, segons documenta àmpliament el periodista José Revelis, en el seu llibre Les Mans Brutes del PA. Això li va valer la simpatia del govern actual; també va desviar recursos directament des de la seva Secretaria.
Avui, Josefina Vázquez Mota ha optat durant les primàries del PA, per una campanya tenyida d’una imatge de mare protectora. El seu eslògan assenyala: “cuidaré a las familias mexicanas, como cuido a la mía”. Està casada fa més de 20 anys amb un empresari que va ser el seu únic nuvi. Té 3 filles i va escriure un famós llibre anomenat: Déu fes-me vídua, on parla de la tenacitat de les dones i la seva capacitat per conduir els seus projectes personals. Projecta una personalitat i una manera de parlar i moure, suau i afectuós. És catòlica i, abans d’anar a dipositar el diumenge passat un vot per a si mateixa, va anar a missa, els va informar als periodistes. Com a cap, ho va ser de conegudes feministes, és dura, directa, implacable i no es frena davant les dificultats. El president Felipe Calderón la va treure de la Secretaria d’Educació, perquè per a les eleccions necessiten els vots del magisteri i Josefina Vázquez va combatre a la seva dirigent, Elba Esther Gordillo durant 5 anys. No era la candidata oficial del PA, però es va imposar. Sens dubte, és valenta i com aquesta classe d’homes, ella pacta amb qui sigui necessari, per mantenir el poder.
La seva primera declaració va ser per afirmar que el seu principal contendent, Enrique Peña Nieto, és el candidat de la corrupció i la injustícia. No va esmentar al candidat de l’esquerra. Diuen els seus testaferros que ha visitat dues vegades totes les capitals del país, en un territori de 2 milions de quilòmetres. En diverses entrevistes recents, ha dit que no afavoreix l’agenda feminista, però que la respecta. Utilitza, el que la doctora Marcela Lagarde assenyala com un ” llenguatge bilingüe” que podria significar una contesa electoral sense precedents. EL PA, actual partit governant, va néixer el 1939 amb l’objectiu principal d’aturar l’avanç progressista que li va imprimir al govern el general Lázaro Cárdenas -l’època de la solidaritat per als Republicans Espanyols-i es va convertir en l’oposició als governs sorgits de la Revolució Mexicana, durant 40 anys fins que, el 1989, va aconseguir els seus primers governs federals (gobernaturas). La primera a Baixa Califòrnia, encapçalada per Ernesto Ruffo. En aquest govern local han sorgit diversos casos emblemàtics contra la possibilitat d’interrompre un embaràs per violació, tot i que la llei ho permetia des de 1929 a Mèxic i, d’aquí, han sorgit les més nefastes iniciatives contra els drets de les dones.
El PA en el poder ha representat en els últims 11 anys una tendència conservadora, que en la pràctica ha significat retrocessos per a les dones: entre l’any 2000 i 2006 amb el president Vicente Fox van disminuir els recursos per a l’anticoncepció, es va privilegiar el fetus davant la vida de la mare, es van donar privilegis als càrrecs de l’Església Catòlica i es van modificar les lleis a favor del gran capital. En aquest sexenni, es va expandir el poder de la delinqüència organitzada i el narcotràfic. En el sexenni que està per acabar, després que Felipe Calderón arribés al poder sota sospita de frau, més de 50.000 persones han estat assassinades, en una “guerra” contra el narcotràfic que no ha satisfet a ningú. I s’han promogut canvis en la Constitució que atempten contra la tradició liberal del laïcisme.
Ara el Partit d’Acció Nacional està en el segon lloc de les preferències electorals i la crítica al govern de Calderón, podria anunciar la seva derrota enfront de l’antic partit d’Estat, el Revolucionari Institucional (PRI). En els últims 30 anys, -11 del PA i gairebé 20 amb el govern del PRI, derrotat l’any 2000 – les institucions i creacions emblemàtiques de la Revolució Mexicana de 1910 han estat destruïdes: l’ejido, la cooperativa, el contracte col·lectiu de treball, el sindicat, l’empresa pública, l’organització de la pagesia i la classe treballadora. El que els socialdemòcrates anomenen el projecte democràtic i el neoliberal. Aquests dos projectes seran els disputats aquest proper juliol. I és en aquest escenari en el qual una dona, Josefina Vázquez Mota ha estat ungida elegida el diumenge 5 de febrer com la candidata oficial del PA a la presidència de la República.
Imatge de Dona
La candidatura de Vázquez Mota ha cridat l’atenció a Mèxic i a l’estranger, perquè és la primera que podria tenir reals possibilitats de triomf. És la cinquena candidata dona a la presidència en els últims 30 anys i en el seu discurs fa ús de la seva condició femenina com una estratègia. El feminisme superficial o “mujerismo”, com un dia el va anomenar dir la feminista Marta Lamas, ha rebut amb beneplàcit aquesta candidatura, tot i que no garanteix el manteniment o el progrés dels drets de les dones. És a més coherent amb les maneres i les pràctiques polítiques a Mèxic.
El PA, al seu torn, ha proposat una altra dona per a la contesa per la direcció de govern en el Districte Federal, la capital del país, on el socialdemòcrata Partit de la Revolució Democràtica (PRD), governa des de fa 15 anys. Es tracta d’ Isabel Miranda de Wallace, mare d’un segrestat, coneguda per la seva perisitència perquè se li faci justícia, sense militància política que la antecedeixi. És a dir el PA ha triat promoure’s a través de les dones, com figures esperançadores, després de tres dècades de crisi econòmica, corrupció i violència a Mèxic.
Dones i Política
L’escenari on es mourà la senyora Vázquez Mota és interessant. La participació política de les dones ha estat limitada, reduïda i amb espais acotats. Encara no s’aconsegueix accedir al 30 per cent de participació a llocs d’elecció popular, que ONU Dones considera és avui la meta desitjada i urgent. Actualment, les mexicanes entre els diversos partits només han aconseguit arribar en la legislatura federal, que està per acabar, a un 20,3% senadores i un 28,1% de diputades, segons l’estadística de l’Institut Nacional de Geografia, Informàtica i Estadística (INEGI). 2012 és un any fonamental: es renovarà la Presidència de la República, 15 gobernaturas federals i 14 parlaments locals -gairebé la meitat dels 32 estats federals- i 769 presidències municipals o alcaldies. És a dir, 1.907 autoritats governamentals. Entre 1982 i 2012, 5 dones han estat aspirants a la Presidència i promogudes pels seus partits polítics. Josefina Vázquez és la cinquena. La votació per a les seves antecessores ha variat entre menys de 200.000 vots i poc més d’un milió. La majoria es va acostar o va superar el milió. D’acord amb l’excandidata presidencial Patricia Mercado, avui líder visible d’un projecte anomenat SUMA (d’ONU Dones), la meta immediata és augmentar el nombre de parlamentàries i alcaldesses, considerant que, entre més de 2.500 municipis, les dones elegides no depassen el 5%. Mercado va ser candidata a la presidència de la República l’any 2006, per un partit anomenat Alternativa Socialdemòcrata i va aconseguir un milió 300.000 vots. Val a dir que la candidatura de Vázquez Mota canviarà la percepció pública de les dones en la política i es va interpretar que la recolzava, tot i que Mercado ha lluitat per l’avortament legal des de fa 25 anys.
El 1982 va paricipar en la contesa per la Presidència Rosario Ibarra de Piedra, fundadora de l’Associació Eureka, mares de desapareguts durant el que a Mèxic es va anomenar la “guerra bruta” o la repressió governamental contra la militància comunista i la guerrilla dels anys setanta. D’aquesta lluita hi ha encara 500 persones desaparegudes. Avui la senyora Ibarra és Senadora de la República. Va obtenir oficialment un milió de vots, encara que durant les discussions electorals, es va parlar de 2 milions.
El 1994 dues dones han ser protagonistes de la contesa presidèncial: Marcela Lombardo, filla del llegendari Vicente Lombardo Toledano, fundador de la Confederació de Treballadors de Mèxic (CTM), promoguda pel Partit Popular Socialista (ja desaparegut) i no va arribar als 200.000 vots i la física Cecilia Soto pel Partit del Treball (PT), avui el principal promotor de la candidatura socialdemòcrata que encapçala Andrés Manuel López Obrador -AMLO-. Cecilia Soto va aconseguir poc més de 970.000 vots.
El procés electoral
Les campanyes electorals comencen formalment a l’abril, per tant, la d’aquest any dins d’un parell de mesos. Ja hi ha tres candidatures úniques oficials: Andrés Manuel López Obrador, per un front d’esquerra progressista, Enrique Peña Nieto, de l’antic partit d’Estat, el Revolucionari Institucional (PRI) i Josefina Vásquez Mota pel conservador Partit Acció Nacional.
Integrants de diverses xarxes feministes, com el Pacto Nacional por la Vida, la Libertad y los Derechos de las Mujeres, han expressat que cap d’aquestes tres aspirants garanteix l’avanç dels drets de les dones. Perquè en una llarga campanya des de 2008 a l’actualitat, alguns integrants dels partits d’aquestes 3 candidatures han votat a favor de donar-li capacitat jurídica als fetus o no-nascuts, de manera que estan militantment en contra de la interrupció legal de l’embaràs.
