El Moviment Feminista ha convocat el 7N una marxa contra el #terrorismemasclista, amb l’objectiu d’eradicar la violència masclista i perquè el feminicidi en aquest país es consideri una qüestió d’estat.
Avui dia 5 de novembre s’han celebrat a les princiapals ciutats de l’Estat Espanyol rodes de premsa, per presentar la Marxa 7N, i informar dels motius que portaran a milers de dones de tot l’Estat Espanyol a Madrid per participar en aquesta gran manifestació.
A Barcelona, la campanya Novembre Feminista, que participa en l’organització d’aquesta marxa, ha presentat la roda de premsa a Ca La Dona, participant-hi: Beatriu Masia, (Tamaia, viure sense violència), Laia Serra (advocada) i Dolo Pulido (activista Feminista).
Han explicat que l’atenció i prevenció han de donar-se des dels diferents àmbits: salut, social, polític etc., ja que en la majoria dels casos no hi ha bona coordinació en els serveis d’atenció, alhora que no estan prou qualificats. La violència masclista contra les dones no és una cosa que s’hagi de tractar d’una manera assistencial, sinó que s’ha de considerar com una qüestió d’estat, tenint en compte el conveni d’Istanbul, especialment per prevenir els feminicidis.
També comenten que hauria d’existir un requisit de formació i capacitació per a tots els grups que intervenen en l’atenció a les dones víctimes de violència masclista, ja que es donen casos de baixes per estrès en les persones d’aquests grups d’atenció.
Com a conseqüència de les retallades que s’han dut a terme a Catalunya en aquests últims anys, la violència contra les dones s’ha incrementat, en alguns casos a causa de les penoses situacions de precarietat en una part important de la societat. Els serveis que es contracten des de les institucions per a l’atenció a les dones es fan per mitjà de subcontractes, que en molts casos són de poca qualitat i preparació. No es pot fer una atenció estàndard, cada dona té unes característiques i necessitats diferents. S’han d’incloure en la violència estructural totes les seves formes, com per exemple; l’assetjament laboral, la trata, la desigualtat laboral etc. Incidir en els plans educatius per no reproduir la violència, alhora que els mitjans de comunicació siguin curosos a l’hora de reproduir la notícia dels assassinats de dones. També s’exigeix retirar la custòdia compartida obligada a pares maltractadors alhora que la pàtria potestat.
Les convocants de la roda de premsa, han posat l’accent, en els pocs recursos que es dediquen per atendre tantes dones, també la desproporció en no considerar-se la violència contra elles una qüestió d’estat, cosa que si es va fer amb el terrorisme d’ETA, ja que aquest sí que ho va ser considerat des dels seus principis, havent-se posat tots els mitjans per eradicar-lo, cosa que no s’ha fet amb les dones, havent tingut bastantes més víctimes en menys anys. L’estat té l’obligació d’intervenir en aquesta xacra per garantir, la seguretat de les dones en situació de violència. Des de fa uns anys, hi ha un compromís dels governs que han signat amb la convenció Cedaw, que els obliga a aplicar els protocols de seguretat per a les dones en situació de violència. L’estat espanyol fa uns mesos, ha estat sancionat per no haver vigilat adequadament aquests criteris.
També s’observen greus problemes de salut en les dones, efectes d’estrès, produïts quan hi ha una custòdia compartida obligada i els pares visiten als seus fills.
És important segons les participants en la roda de premsa que s’evidenciï un tipus de violència no tan computat fins ara, com la violència misògina, pel sol fet de ser dona. S’acusa les dones de fer denúncies falses, de manipular als fills etc. Amb el dany i la desconfiança que això comporta, i es demana als mitjans que ajudin a acabar amb aquests estereotips tan negatius, entenent que si les dones retiren denúncies és en moltes ocasions per por o per manca de recursos, de manera que se li demana a l’Estat que es faci càrrec de les despeses del procés jurídics.
Des de la taula conviden a participar-hi, i expliquen que hi haurà Organitzacions Socials, Sindicats, Partits Polítics, però que també tinguin clar que qui convoca és el Moviment Feminista, se’ls ha demanat des de l’organització que no portin pancartes, que tot el protagonisme el tinguin les dones, que aniran a la part de davant de la manifestació i després de la batucada que participa en la marxa, hi anirà la resta.
La marxa 7N ha elaborat un manifest de mínims, consensuat per totes les dones on s’ha prioritzat l’eradicació de la violència i on es demana que es consideri el feminicidi com una qüestió d’estat. El percentatge d’assassinats ha estat de 1.800 en aquests últims deu anys. Durant aquest estiu passat han estat 37 dones assassinades i 8 menors.
Es preveu que més de 15.000 dones es desplacin a Madrid, 300 autocars que sortiran de les diferents ciutats i hi haurà una participació a nivell internacional de 30 països, entre ells d’Amèrica Llatina i el Carib.
Seran el negre i el morat els colors que portin les manifestants, “a part de la indignació a la qual no se li ha posat color”, diuen. La marxa s’iniciarà davant del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat a les 12 hores, i finalitzarà a la Plaça d’Espanya, on es llegirà el Manifest en quatre llengües.
Alguna de les accions que es duran a terme durant el dia sis seran: instal·lació de la banderola Feminista a l’Ajuntament de Madrid, així com la il·luminació de l’estatge de la Cibeles i les estàtues de Clara Campoamor.
La iniciativa de “Dones generant Art” a Granada es concreterà en l’enllumenat de l’Alhambra i la Plaça Mariana Pineda en tints morats.
Hi ha hagut moltes mocions d’ajuntaments, les més nombroses han estat a València que han arribat a 40. L’Ajuntament de Santa Coloma i el de Barcelona s’han pronunciat amb una declaració institucional que es va dur a terme el dia 30 d’octubre amb un acord general del ple.
