El certamen, organitzat per Doblebanda i Entrepobles, tanca la recepció de vídeos el 30 de novembre
Leonor Miró és la directora de Doblebanda, la productora de cinema que junt amb l’Organització No Governamental (ONG) Entrepobles, organitzen per primera vegada el concurs de documentals de dones i sobre dones: Dona’MCine. Quan s’acabi el termini de presentació dels treballs, un jurat format per dones cineastes, antropòlogues, escriptores i representants d’associacions i ONG escollirà els 10 vídeos finalistes, que seran escollits per votació popular a través d’Internet.
Com a directora de producció de Doblebanda i com a responsable del concurs, Miró remarca “la importància de mostrar el món de la solidaritat, la cooperació i sobretot la visibilització de la creativitat de les dones que fan vídeo”. Dona’M Cine és, a més, un concurs internacional de curtmetratges solidaris realitzats per obert a les produccións de tot el món. Fins ara, s’hi han presentat uns 30 documentals, la majoria dels quals ja es poden visualitzar a la web. Des del 10 de desembre fins al 10 de gener serà oberta la votació popular per Internet de les obres seleccionades.
Julia López : Per què organitzeu un concurs de documentals dirigits només a dones?
Leonor Miró : Ens vam adonar que Internet és un bon mitjà per donar a conèixer les obres audiovisuals de les dones en el camp de la creativitat, la solidaritat i la cooperació, i que ja era hora de tenir un banc de recursos propi, a més de promoure que les dones facin més cinema. Vam decidir donar pas a tots els formats, des dels 35 mm al telèfon mòbil. Per a la difusió, a més del web del concurs, utilitzarem plataformes com Vimeo o Youtube, i acceptem tant la ficció, el videoart, com els reportatges documentals.
J.L. O sigui que poden participar-hi tot tipus d’obres?
L.M. Per descomptat, totes les obres que afegeixin els valors del concurs. “Dona’M Cine” és una oportunitat per documentar el nostre present amb la nostra pròpia mirada, escriure la nostra història des de la diversitat d’identitats socials, culturals, indígenes, territorials -àrees urbanes o rurals-, sexuals, religioses o agnòstiques. De fet, es pot comprovar que els vídeos que ja s’han penjat a la pàgina web són de tot tipus d’estils i continguts. Cal mirar les bases i inscriure-s’hi.
J.L. Creieu que les dones cineastes tenen dificultat per exhibir les seves obres?
L.M. Sí, i tant! Per això volem pal·liar les dificultats de mostrar les obres audiovisuals. No hi ha gaires oportunitats de visibilitzar la feina de les dones al darrera de les càmeres. Cal reconèixer que històricament, i en diferents contextos, s’han desvaloritzat les capacitats de les dones i s’han invisibilitzat les nostres inquietuds, o s’ha donat un punt de vista aliè.
Pel·lícules per donar a conèixer la vida de les dones
J.L. Però el concurs es centra en la solidaritat, no?
L.M. Es centra en la solidaritat i la cooperació perquè també volem donar a conèixer la vida i la lluita de les dones en molts llocs. Volem donar a conèixer l’experiència de dones que s’han pogut expressar lliurament davant d’altres dones.
J.L. Com ha anat la feina conjunta en aquest concurs amb Entrepobles?
L.M. Entrepobles treballa en cooperació solidària des de fa més de 20 anys, i a nosaltres, la productora Doblebanda, que ara farem 12 anys, ens interessa especialment el cinema de contingut social. Ara fa 5 anys vam començar a col·laborar amb Entrepobles i els seus projectes realitzant un primer documental a Nicaragua: Vos que sos mi hermana. Després ens van oferir l’oportunitat de col·laborar altra vegada amb el documental realitzat al Marroc, amb dones marroquines: Shorok, una pel·lícula que ja porta tres anys rodant per diversos llocs. Quan feien aquest documental sobre diverses dones marroquines, volien aprofundir en l’experiència d’una associació, i vàrem realitzar Lluvia del Norte, que acabem d’estrenar… I en aquest cas, vam ser nosaltres qui vam proposar la col·laboració a Entrepobles. I fins ara estem molts contentes del fruits d’aquestes feines conjuntes.
J.L. Suposem que aquesta col·laboració mútua ha possibilitat el desenvolupament d’aquesta primera edició del concurs internacional. Amb e ajudes financeres compteu?
L.M. No és gens fàcil trobar suports institucionals per obres audiovisuals realitzades per dones, però en aquesta ocasió el nostre projecte rep suport financer de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), de la Generalitat de Catalunya, i de l ‘Ajuntament d’Olèrdola del Penedès.
J.L. I a nivell de l’estat espanyol, trobeu suport?
L.M. Fins ara no hi havia gairebé res, però amb la nova Llei del cinema s’intenta afavorir d’alguna manera els projectes presentats per dones, però sempre són engrunes i, a la pràctica, encara no sabem com funciona la llei i a qui afavorirà.
J.L. Hem vist que al jurat hi ha dones catalanes del cinema, de la cooperació i d’altres professions, junt amb dones llatinoamericanes…
L.M. El jurat és molt ample i interdisciplinari: dones cineastes, sociòlogues, investigadores, periodistes, joves i velles. I com que és un concurs internacional, comptem amb la inestimable col·laboració de professionals com Cynthia Judkowski, d’Argentina, Carola Brantome, de Nicaragua, i Mamen Briz, junt a cineastes i companyes d’aquí, de Catalunya, com Maria Jesús Pinto, Marta Garcia, Tona Gusi i Yolanda Olmos, que forma part de Doblebanda. Totes elles decidiran les obres seleccionades en primer terme, i el primer premi final.
J.L. Doneu molta importància a la participació per Internet i la votació del jurat popular, oi?
L.M. Cal destacar que per primera vegada s’obrirà un fòrum a Internet perquè les directores defensin les seves obres i contestin les preguntes de la gent. El públic tindrà el poder de decisió sobre un del premis, que podrà escollir entre las obres seleccionades pel jurat. Aquesta elecció popular es farà també per Internet i es farà pública al web www.DonaMCine.org, a mitjan febrer de 2011. A finals de febrer, farem una festa amb l’exhibició de les obres guanyadores i el lliurament de premis.
