Janet Yellen assumirà, l’ 1 de febrer, la presidència de la Reserva Federal (FED) nord-americana i substituirà l’actual director Ben Bernanke. Serà la primera vegada en la història dels Estats Units que una dona assumeixi la direcció del Banc Central més poderós del món i del grup de les economies més influents i industrialitzades del planeta (G-7).
Yellen ja n’és la vicepresidenta des de 2010. Hi va arribar des de la Reserva Federal de San Francisco des d’on ja havia alertat de les possibles conseqüències que comportaria la punxada de la bombolla immobiliària d’Estats Units. Precisament, un dels seus reptes serà controlar o regularitzar el sistema financer, origen del col·lapse bancari de 2008 i la posterior crisi econòmica internacional.
Janet Yellen forma part d’un grup d’economistes progressistes que valoren menys la importància de la inflació que la desocupació i, per això, ella també és partidària de continuar injectant estímuls econòmics al sistema fins que el mercat laboral dels Estats Units no s’hagi recuperat totalment, tal com ja està aplicant Bernanke des de fa un parell d’anys.
La futura presidenta de la FED va néixer al barri novaiorquès de Brooklyn. Es va graduar en Economia amb la millor de les qualificacións a la Universitat de Brown, es doctora per Yale i la seva carrera la va realitzar a Harvard. És professora emèrita a la Universitat californiana de Berkeley. A la dècada dels 70 ja va ser economista del Consell de Governadors de la FED i va presidir durant més de dos anys el Consell d’Assessors Econòmics de la Casa Blanca durant l’Administració de Bill Clinton. Janet Yellen té 67 anys i està casada amb el Nobel d’Economia de 2001, George Akerlof.
A l’estiu de l’any 2013 un grup de 450 economistes nord-americans, entre els quals figuraven Joseph Stiglitz i Paul Krugman, van escriure una carta al president Barack Obama perquè la triés per al càrrec argumentant que era “la millor líder possible per a la FED” en aquells moments tan importants per a l’ economía del país.
En alguns països emergents també hi havia el 2013 dones que dirigien els seus bancs centrals, entre ells, a l’Argentina (Mercedes Marco), Botswana (Linah Mohohlo), Malàisia (Zeti Akhtar Aziz), Rússia (Elvira Nabiullina) i a Sud-àfrica (Gill Marcus).
