Saturday 12 October 2024

Saturday 12 October 2024

Share

“Educar una dona és educar un país”

 

L’autora d’aquestes paraules, la moçambiquesa Alpódia André Manhique, ho sap de primera mà; ella mateixa és un bon exemple de com invertir en l’educació de les nenes als països en vies de desenvolupament és una bona aposta que repercuteix sobre tota la comunitat, a més de ser un dret inalienable de totes les dones.

André Manhique és ara professora de Filosofia, però prové d’una família molt humil de l’àmbit rural i mai no va poder sommiar ni tan sols amb acabar l’escola primària.

 

El seu avi, però, va estalviar perquè pugués continuar els seus estudis i ara, amb 29 anys, és una de les professores participants al programa ESMABANA 2011, que ofereix educació gratuïta, i la manutenció inclosa, a més de 7000 nens i nenes a Moçambic, gràcies a la col·laboració d’ONGs com Mans Unides.

 

 Per una cooperació més igualitària a l’Àfrica

La moçambiquesa va ser una dels quatre experts participants a la taula rodona “Àfrica: dret a tenir drets”, que va celebrar-se dijous 29 de setembre a les Cotxeres del Palau Robert, organitzada per Mans Unides com a tret de sortida de la seva campanya “Àfrica, qüestió de vida, qüestió deguda”. Aquesta campanya pretén conscienciar la societat de la necessat d’ajudar a que Àfrica es desenvolupi des dels seus propis recursos, tot duent a terme una cooperació que respecti els drets de la població del continent i faci especial esmena a la necessitat d’incloure la perspectiva de gènere en aquesta cooperació. I és que, com va denunciar un altre dels ponents, Mbuyi Kabunda, professor de Política Africana a la Universitat de Basilea, “s’està tendint a excloure l’enfocament de gènere en la cooperació actual a l’Àfrica”.

Malgrat els esforços que s’estan fent  a Moçambic per ampliar el nivell d’accès a l’educació i la salut de la seva població, “hi ha molta diferència entre el que es planifica i el que s’executa al terreny”, explica Alpódia André, i “a la pràctica el govern és incapaç de garantir l’accés a l’educació primària i secundària dels joves moçambiquesos”. Així, inciatives de la societat civil com el programa ESMABANA, són necessaris per a pal·liar aquestes mancances. Un dels eixos de treball d’aquest programa és l’increment del número de nenes escolaritzades, que es va aconseguint a mida que la xarxa escolar va arribant a cada cop més poblacions.

“Després de la guerra civil, l’ensenyament a les poblacions petites acabava al 5è curs de primària i d’allí en endavant, per a continuar estudiant, calia anar a les ciutats; per això els pares no trobaven cap avantatge en incriure una nena a l’escola”, relata André. Segons la moçambiquesa, “els pares tenian la mentalitat que la dona ha de quedar-se a treballar al camp, tenir cura de la casa, realitzar les tasques doméstiques i ser una bona esposa i mare. Això ha anat canviant, però encara es troben sovint amb dificultats per a convèncer a elles i les seves famílies dels avantatges que poden obtenir a través de l’escolarització. També es troben amb problemàtiques com ara el fet de que el HIV-SIDA mati tant el pare com la mare d’una família, cosa que obliga la germana més gran a renunciar a l’escola per poder sustentar els germans més joves.

Fent front al repte de l’educació i la salut de les nenes

 En altres casos, el problema que porta les nenes a no assistir a l’escola és el continu canvi de residència dels pares a la recerca de millors condicions de vida. Altres vegades, matrimonis prematurs, sovint obligades pels seus pares o perquè elles mateixen decidexien casar-se com a sortida per millorar la seva vida. “També trobem moltes noies que opten per prostituir-se per així tenir accés a més bens materials, ja que consideren que estudiant mai tindrien la possibilitat d’assolir-los”, explica  André.

probert22Així doncs, des del programa on ella treballa, el professor o professora han de ser educadors i pares i mares alhora i intentar sensibilitzar a les noies i a la comunitat al voltant d’elles, ja que “de vegades és el propi entorn de les noies que les desvia del camí correcte i dels estudis”.

“Ens trobem amb molts reptes, com ara que, tot i que el seguiment i tractament del HIV-SIDA ha millorat al país, ens trobem amb el creixement dels casos d’infeccions de dones en edat fèrtil”, denuncia Alpódia André. “S’ha de remarcar, però, que en els últims 2 anys s’ha aconseguit evitar totalment la trasmissió vertical del virus de mares a fills a Sofala, gràcies a que hi ha un seguiment dels tractaments mèdics de més d’un 90%”. Precisament, gràcies al programa ESMABAMA, a la ciutat de Estaquinha, a Sofala, ja disposen d’un Centre de Salut, una infraestructura de gran qualitat que oferirà asistencia mèdica a les poblacions més desfavorides de la regió.

Share

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Search

There is no Event

Newsletter

Subscribe to our weekly newsletter with the latest published news.

You may also be interested

Maribel Igualada

Cimera de rics que cada vegada són més rics

OPINIÓ Amb motiu de la celebració del Fòrum Econòmic Mundial que es celebra aquesta...

Internacional: L’ONU es compromet amb les nenes per desenvolupar el seu potencial / La Independent / Notícies gènere

Guterres: “Quan empoderem les nenes, tots sortim beneficiats” “Tancar la bretxa digital de gènere produeix...

Un 32% més d’inscripcions al programa “Vacances en Família”

Una de les novetats destacades del programa són els ajuts afegits de què gaudiran les...