Avui més que mai estem assedegats i assedegades d’un canvi de valors. Ja portem tota la història de gestió, decisió i poder gairebé al 100% masculins pel que fa a l’economi. Cal una reconsideració de tot el que s’ha fet i de com ha estat fet. Una revisió.
Un 95% dels consells de direcció de les principals empreses globals són masculins; a l’Estat Espanyol només hi ha un 9% de dones en els consells de direcció. No hi ha dones directores creatives a les agències de publicitat espanyoles, i en canvi n’hi ha moltes en càrrecs intermedis. Malgrat tot, el poder de decisió de compra és en un 80% dels casos femení.
Només hi ha una presidenta de banc dona a tot Espanya, només un 1% dels càrrecs directius són per a dones. De fet quan es fa la cerca a Google diu: “Potser volíeu dir: dones vaqueres”. Sense comentaris.
Un 70% de la veu en off dels anuncis és masculina. Per què? Per autoritzar?
Més del 60% de les empreses noves les estan creant empresàries dones.
Aquestes i moltes dades més es presentaran i analitzaran a la taula rodona que l’agència Peixandco -primera especialitzada en la comunicació en femení- organitza el proper 29 de novembre i que s’anomena ‘L’economia és masculina, el consum és femení’.
Missatge per a comunicadors i comunicadores
Aquesta paradoxa, de que els bancs i el poder econòmic han estat conduïts per homes i en canvi el consum real quotidià, l’èxit de les marques al carrer i l’economia domèstica ha estat gestionada i decidida per les dones, és el que a nosaltres, les i els professionals que creem marques i comunicació, ens ha d’afectar i modificar.
No es poden seguir enfocant les campanyes de la mateixa manera ni amb els mateixos valors si s’ha comprovat que allò “masculí” no ha funcionat.
En comunicació serà pertinent anar cap a la transparència, l’ètica, l’empatia i la complicitat. Hem posar-nos de veritat en la pell de la persona que fa servir, compra i recomana el producte perquè si no és de veritat, la dona (o el consum femení) no ho acceptarà. Hi ha marques que ja entenen això i no volen maquillar més la realitat.
Anem cap a l’era de la publicitat inspiracional -on em veig, valors amb els quals m’identifico-; ja no convenç l’aspiracional -la dels anuncis i eslògans que ens volien igualar i comparar al que no som ni mai serem-.
Parafrasejant Alvin Toffler (escriptor i futurista nord-americà) l’he anomenat, “La quarta onada, la femenina”.
