Friday 29 March 2024

Friday 29 March 2024

Rosa Cendón, contra la trata i pels drets de les persones refugiades

 

“Hem d’evitar que persones refugiades desapareguin dels nostres recursos d’acollida i siguin explotades a casa nostra”

Rosa Cendón és coordinadora de Sensibilització i Incidència a SICAR.cat, una entitat sense ànim de lucre que atén dones en situació d’exclusió.

Des de fa quasi quinze anys va posar en marxa el programa SICAR.cat que atén de forma integral dones víctimes de tracta de sers humans. Aquesta entitat s’ha integrat a la plataforma ‘asil.cat’, que defensa els drets i ajuda les persones que demanen asil al nostre país.

‘Asil.cat’ està jugant un paper important en la crisi dels refugiats que està vivint Europa i les responsabilitats que han d’assumir o haurien d’assumir països com el nostre.

 

Rosa Cendón 2

 

 

 

Quines són les principals funcions, les activitats de SICAR.cat?

Bàsicament oferim atenció integral a persones que són detectades o identificades a Catalunya com a víctimes de tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació. Quan parlem d’atenció integral vol dir que estem cobrint totes les necessitats d’aquestes persones, des d’un allotjament protegit i segur –cal tenir present que darrere d’aquestes situacions moltes vegades hi ha crim organitzat-, les seves necessitats bàsiques –moltes persones ens arriben només amb allò que porten al damunt, arran del desmantellament policial d’una xarxa delictiva-,…

Estem parlant d’una situació que és un delicte. Per tant, fem assessoria jurídica. Majoritàriament es tracta de persones immigrants, estrangeres, que estan sovint en situació administrativa irregular. Cal que els donem suport administratiu. També atenció psicològica, ja que han patit una greu violació dels seus drets humans i han de superar el trauma que els ha generat. Atenció socia i inserció laboral. Han de començar un nou projecte de futur a casa nostra. També facilitem el retorn voluntari d’aquelles persones que ho desitgen.

Tenim una doble missió per transformar aquesta realitat. Fem un treball de sensibilització i incidència que passa per fer accions de formació, participar en investigacions i estudis per millorar el coneixement que es té d’aquest fenomen. També tenim una àmplia presència en l’àmbit de la comunicació, en les xarxes socials, per sensibilitzar la ciutadania, generar opinió… I també fem treball d’incidència política en les institucions que tenen responsabilitats en aquesta matèria.

 

Quin pes té el tràfic de sers humans a casa nostra?

A casa nostra, tenim un instrument pioner en l’Estat espanyol, que és la llei 5/2008 per eradicar la violència masclista, que supera la Ley de Violencia de Género. Reconeix que el tràfic de dones i nenes per l’explotació sexual és una manifestació més de la violència que s’exerceix sobre les dones.

D’altra banda, tenim un Pla de protecció internacional, vinculat a l’àmbit de l’asil i els refugiats, que prioritza l’atenció a les persones traficades i explotades a casa nostra com a col•lectiu vulnerable que és.
Malauradament, no hem fet un últim pas, que és que les nostres administracions es facin responsables realment de la protecció i l’atenció a les víctimes. Aquesta funció ha estat delegada a entitats com la nostra. Ho estem denunciant. Si desapareguéssim, aquestes persones no tindrien on anar.

 

Estem parlant d’una problemàtica especialment femenina, clar!

De cada quatre víctimes tres són dones i nenes arreu del món, segons Nacions Unides. L’explotació sexual afecta majoritàriament dones i nenes. En canvi, en l’explotació laboral hi trobem una majoria d’homes. Sempre m’agrada recordar que ara mateix manca una resposta cara a la protecció i atenció de les víctimes masculines. No hi ha recursos per aquesta qüestió.

 

La crisi de les persones refugiades a Europa ¿ha repercutit d’alguna forma en la vostra feina quotidiana?

Des de fa quatre anys gestionem un fons europeu de refugiats. La llei d’asil reconeix motius de persecució per raons de gènere i, també, pel tràfic d’éssers humans. Tenim a víctimes que poden sol•licitar asil si compleixen tots els requisits que recull la llei. El tema de l’asil no va separat del tràfic de persones. Estem parlant de persones que estan fugint per conflictes o per motius de gènere. Ens trobem amb persones que les obliguen a casar-se, matrimonis forçats, a les quals volen practicar-los la mutilació genital femenina, embarassos forçats, avortaments forçats, membres del col·lectiu LGTBI perseguits a molts països,…
Sovint són persones que fugen de forma desorganitzada, no planificada, i que es converteixen en carn de canó de les xarxes criminals. En alguns casos, aquestes xarxes només faciliten que aquestes persones arribin als països on volen anar, però en d’altres, a més, les exploten.

Estan arribant persones de molts llocs del Planeta. No només de Síria. Ens quedem només amb la idea que són persones que necessiten protecció internacional però cal observar en quines condicions s’ha produït la seva arribada a Catalunya i si hi ha elements que donen pistes que estan sent coaccionades i traslladades per xarxes.

Ens preocupa -i per això participem a ‘asil.cat’- posar l’accent i alertar d’aquest perill a les nostres institucions en el disseny de la resposta d’acollida a les persones refugiades. Els nostres companys de Madrid ens expliquen que han arribat persones amb sol•licituds d’asil i que, per manca de l’alerta adequada, han acabat sent explotades.

Hem d’evitar que aquestes persones desapareguin dels nostres recursos d’acollida com a refugiades i siguin explotades a casa nostra.

 

Dies enrere es va difondre la informació que 10.000 nenes i nens refugiats havien desaparegut en el seu trànsit per Europa. Es diu que han caigut en mans de màfies d’explotació sexual i laboral. Teniu constància de l’existència d’aquestes màfies?

Ja fa temps que les xarxes estan traficant amb menors. Des dels cossos policials se’ns diu que hi ha un increment al nord d’Àfrica, especialment, en països que sempre han estat de trànsit, com el Marroc o Líbia.

Temem que la Unió Europea doti de molts recursos el programa FRONTEX i paralitzi l’atenció a víctimes potencials del tràfic de persones. Persones que sent menors potser abans s’esperava a passar-les a Europa a que tinguessin la majoria d’edat, ara són traficades. Els cossos policials i entitats que treballen en l’entorn de la prostitució asseguren que veuen persones molt joves.

Davant d’un possible menor no acompanyat s’han d’efectuar unes proves per determinar l’edat que tenen un marge d’error de dos anys. Podem estar davant un adolescent que té 16 anys, però la Fiscalia de Menors, a través d’aquestes proves forenses, pot determinar que té 18 anys.

Aquests menors a vegades reben amenaces de les xarxes i malgrat que entrin en el sistema de protecció acaben fugint perquè tenen un deute contret amb aquestes xarxes. Les amenacen a elles o als seus familiars al país d’origen. És una situació complexa. No podem posar-nos només les ulleres de l’asil davant el moviment de tantes persones a Europa i no contemplar que darrere hi ha xarxes criminals que esperen generar uns guanys amb elles. Les cosifiquen. No veuen persones. Veuen subjectes que generen diners i ho hem de tenir present en el disseny de qualsevol actuació que pretenguem desenvolupar.

 

Què hauria de fer i no fa l’administració en l’atenció de les dones immigrants o refugiades víctimes de tracta?

Tant pel col·lectiu de refugiats com pel de víctimes de tràfic no tenim places d’acollida. Tenim alguns problemes de coordinació entre institucions. En la lluita contra el tràfic d’éssers humans hi participen molts actors. Des de 2002, quan va començar a actuar SICAR, hem avançat en el marc jurídic i en sensibilització. Aleshores, ningú no sabia de què parlàvem. Ara hi ha campanyes que estan funcionant. Però tot i així hem de fer un pas més en el compromís de les nostres administracions en donar una veritable resposta, que sigui reparadora per les víctimes del tràfic d’éssers humans i que sigui humanitària pel que fa a la crisi dels refugiats.

Ho hem d’entendre com a greus violacions de drets humans. Que no afecta només als altres. A vegades, des de la Unió Europea ens ho mirem com si fos un tema que no anés amb nosaltres. Ens hem de sentir corresponsables. Hem generat també aquesta situació i d’alguna manera hem de col·laborar i contribuir amb una resposta digna.

Es fan lectures econòmiques molt penoses. Europa està fent un discurs de drets humans molt empobrit.

 

Entenem que aquests dies teniu més feina que mai

Tenim un volum important de feina i molts reptes damunt la taula, sobretot en l’escenari de la prevenció de situacions d’explotació a casa nostra.

 

 

 

sicarcat

 

Compartir

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Catalunya: L’ICD fa un acte de reconeixement a associacions de dones de Catalunya / La Independent / Notícies gènere

L’Institut Català de les Dones (ICD), seguint la tradició dels darrers anys, realitza també enguany...

Un conte de Maria Àngels Viladot

La venjança imaginària també serveix Relat inclós en  La fúria de Fandango i altres relats....

Onu Dona: Tolerancia Zero a la Mutilacio Genital Femenina / La Independent / Notícies Gènere

Brujasbuenas.blogspot.com El sis de febrer, es va commemorar el dia Internacional de Tolerancia Zero a...