Viky Moreno. De Dones x Dones
OPINIÓ
Echlas Alazza, va estar entre nosaltres el dimarts pasat. La trobada va tenir lloc a Ca la Dona i va comptar amb la participació de Dones x Dones com amfitriones per tal de donar-li la benvinguda a casa nostra nostra i poder escoltar la seva veu.
Echlas Alazza amb la seva traductora, en la trobada a Ca la Dona
u.
La primera impressió que vaig tenir en conèixer-la va ser la seva força i la seva seguretat. Una força que li ve de llunys quan ja des de petita va decidir que volia estudiar i conèixer altres realitats. Quan es va veure discriminada per la seva disfunció de mobilitat, no es va tirar enrere, ans el contrari, va continuar estudiant des de casa i amb el suport de la seva família. Va aprendre anglès gairebé d’una manera autodidacta, que parla de manera fluïda.
I quan dic que em va impressionar la seva força, és perquè cal molta força i convenciment per treballar contra l’ocupació israeliana des de totes les vessants. Si ja és difícil la situació de la població palestina ocupada, encara ho és més, viure en un camp de refugiats i refugiades i tenir una mobilitat reduïda. Echlas Alazza va nèixer amb una distròfia muscular. Originària del poble palestí Beit Jibrin, ha viscut tota la seva vida en el camp de persones refugiades d’Alazza.
Va engegar un projecte d’intercanvi i reciprocitat de classes d’àrab, cultura i coneixements culinaris, acollint voluntàries d’arreu, a casa seva. Un projecte que és una forma d’expressió contra l’ocupació israeliana i a l’hora una font d’ingressos. A banda dels seus dibuixos carregats de poesia i de denúncia.
Echlas Alazza
La força d’ Echlas Alazza és la de moltes altres dones palestines que viuen dia a dia les dificultats de viure en un país ocupat i colonitzat per Israel. Una ocupació que dura més de 60 anys i que té com objectiu recluir el territori palestí al mínim possible. El que fa, es denunciar en primera persona aquestes dificultats de la població palestina, que veu impossibilitada la comunicació entre les seves famílies, amigues, amics, escola, feina… entre uns pobles i altres depenent a quin costat del mur es trobin. Un mur que no únicament separa sinó que impedeix qualsevol iniciativa econòmica, cultural, educativa… Perquè es tracta d’ invisibilitzar Palestina i la seva tossuderia per continuar endavant salvant tots els obstacles que l’estat israelià els imposa.
La seva força és la millor manera de mostrar la força de moltes dones palestines, les que continuen treballant contra l’ocupació israeliana i contra el patriarcat de la seva pròpia societat.
Ara, en aquests moments, comença un nou greuge contra Palestina. Engegat per Donal Trump que és com un llumí incendiari per encetar una nova onada de violència. No és gratuït, té com objectiu -segurament- trencar possibles aliances entre Hamàs i Al –Fatha, i evidentment deixar ben clar el suport dels EUA al govern d’Israel, un suport indispensable per la continuació de l’ocupació.
Com diu Echals Alazza, la millor manera de treballar contra l’ocupació és desobeir les regles i normes imposades per l’estat israelià.
