Fa quaranta anys, el 1.975, Nacions Unides va començar a celebrar el dia Internacional de la Dona, essent dos anys després, el 1977, quan l’Assemblea General, proclamava una resolució constituint el Dia de les Nacions Unides per als Drets de la Dona i la Pau Internacional.
Al llarg d’aquestes quatre dècades, moviments obrers, socials, feministes, de dones…d’arreu del planeta van proclamar el 8 Març: Dia Internacional de les Dones, que ha anat adquirint dimensions globals en tots els països del món.
Des de 1995 amb la Declaració de la Plataforma d’Acció de Beijing, aquest 8 març de 2015 ha tingut un objectiu concret: revisar a fons el full de ruta elaborat fa 20 anys i signat per 189 països, que es varen comprometre a dur a terme profunds canvis pel que fa a les desigualtats i injustícies que persisteixen en el planeta i que atempten contra els drets de les dones.
En la trobada Beijing + 20, que es va celebrar a la seu de l’ONU a Nova York del 9 al 20 de març del 2015 es van posar en comú a les taules de debat, les Assemblees, plenaris… i quedarn inscrits en les resolucions, conclusions… els èxits que s’hagin dut a terme durant aquests 20 anys, alhora s’han revisat tots els compromisos no complerts.
Segons diversos grups de dones de Catalunya que pertanyen al Consell Nacional de Dones de Catalunya i que van assistir a la trobada a NY, la manifestació del 8 de Març, que se celebra en aquesta ciutat i que en altres ocasions ha tingut poc ressò, aquest any ha estat molt nombrosa.
També coincideixen, aquests grups, que és insostenible la situació de les dones a nivell mundial: manca de drets, violència, violacions, raptes, assassinats, tortura i desigualtat a tots els nivells. Consideren que la democràcia i els drets no han arribant a la gran part de dones d’aquest planeta.
Afirmen que:” no poden continua passant fets tan terribles, per posar un exemple a Nigèria, sense una resposta global de suport a aquestes dones i nenes afectades per la barbàrie de Boko Haram, i ens solidaritzem amb les emotives declaracions de Malala Yousafzai (Premi Nobel de la Pau 2014) sobre aquestes nenes segrestades l’abril de 2014 a Nigeria, actualment en parador incert, pel grup fonamentalista islamista ja citat. S’exigirà canvis ja”.
Digué Malala:s’ha de denunciar el tràgic captiveri de centenars de col·legiales nigerianes segrestades, crido a la gent de tot el món a unir-se a mi per exigir mesures urgents per alliberar aquestes nenes heroiques”. Encara que 57 de les menors van aconseguir escapar, la majoria roman en mans dels milicians, sofrint matrimonis forçats i altres barbaritats, fins i tot són venudes com a esclaves sexuals, segons organitzacions humanitàries, afirmà Malala, que reblà : “Si aquestes noies fossin filles de polítics o pares financerament poderosos, es faria molt més per alliberar-les. Però vénen d’una zona empobrida del nord-est de Nigèria i, lamentablement, res ha canviat des que van ser segrestades”.
També tenen clar, aquestes activistes que participaran a Beijing + 20 que: “els temps estan canviant, i la solidaritat entre dones del món és més forta. Les dones estem més organitzades, connectades per xarxes, la qual cosa fa més fàcil posar-nos d’acord a l’hora de donar suport a d’altres dones en situació d’injustícia, en casos tan terribles com la de les nenes Nigerianes, tenint clar que si segueixen passant aquests fets, intentarem convocar accions de dones a nivell mundial”.
A Catalunya, ja hi ha una proposta de vaga general, aquesta iniciativa anomenada com el col·lectiu que la proposa #VagaDeTotes proposa: “una vaga productiva, sí; però sobretot una vaga que desbordi als clàssics patrons androcèntrics, que serveixi a Totes les persones, Treballadores i no Treballadores, i a Tots els Treballs -productius, reproductius, domèstics, sexuals, formals o submergits-. Una vaga de consum, una vaga de cures, una vaga de desobediència civil, en fi, una vaga de Totes”.
