El CAET continua apostant pels nous llenguatges escènics
El CAET- Centre d’arts escèniques de Terrassa, un centre que recolza les noves tendències artístiques i continua apostant per la creació de risc
Com a coproductora, el CAET presenta l’estrena de 180º de la companyia La Virgueria (Aleix Fauró i Isis Martín), obra que aborda la reinserció, els efectes de la privació de la llibertat i el fet de tornar a començar ( estrena el 31 de març i Residència del 26 al 30 de març al Teatre Alegria).
En paraules d’ Aleix Fauró i Isis Martín:
20 de març de 2011. L’Àngela arriba a la platja. És possible que li facin mal els ulls, és possible que es maregi. Després de sis anys tancada, sense poder mirar més enllà dels murs de Can Brians, no sabem com viurà la
llibertat de mirar allà on vulgui. Serà capaç de tornar-se a integrar a una societat que la va aïllar? ‘180º de cel’ és una reflexió sobre el sistema penitenciari que tenim, sobre la seva eficàcia i utilitat. Com més anys a
presó més dificultats per reinserir-se. “On són les meves ales?”
180º de cel neix del mateix lloc que els espectacles anteriors de La Virgueria: dels dubtes i de les preguntes. En aquest cas, dels dubtes que ens plantejava, i continua plantejant-nos ara amb més força, el sistema penitenciari i judicial del nostre país. Hi ha una reflexió en què coincideixen molts especialistes que posa en dubte el paper
de la presó (o centres penitenciaris, segons el llenguatge de l’Administració): com més anys d’aïllament més dificultat per reinserir-se. Llavors… la presó, de què serveix?
180º de cel reflexiona sobre els barrots que apareixen quan un pres o una presa surt de la presó: Com continua la vida d’un pres quan torna a estar en llibertat? Sense voler emetre un veredicte hem donat voltes al funcionament i a la utilitat del sistema penitenciari de Catalunya (tercer país europeu amb més interns) i ho hem volgut fer des de fora dels murs, contemplant els efectes que la privació de llibertat deixa en les persones que han estat preses.
En la nostra societat tenim un problema referent a què fer amb les persones que se salten les regles del joc. La resposta actual és l’aïllament, el tancament amb altres individus que han trencat les mateixes regles o altres de similars. Aparentment, es protegeix la societat dels “subjectes perillosos”, però no va al fons del problema, no
arregla l’origen de la delinqüència. Però aquesta solució no acaba de funcionar: les i els delinqüents continuen existint, la taxa de reincidència està al voltant del 50%
Observem que en la majoria dels casos aquests delinqüents provenen d’extractes desfavorits de la societat. Arribem, com tantes vegades, a la desigualtat social, a la desigualtat d’oportunitats. La justícia tracta de manera diferent les persones segons les seves capacitats econòmiques, la presó no ataca el motor principal de la delinqüència, que no és altre que aquesta desigualtat social. Mentre llegiu aquestes línies, en Fèlix Millet continua a casa seva i en Francisco Camps es passeja per València.
180º de cel vol compartir amb el públic aquestes preguntes: De què serveix la presó?
Alguna alternativa que pugui funcionar millor?
