Per Redacció La Independent. Sandra Miguez, Silvina Molina i Tona Gusi
La representació de la vellesa, i sobretot de les adultes grans als mitjans de comunicació, està mal representada quan no és absent. En això coincideixen el total de les entrevistades per a la sèrie Dones que lluiten, històries que inspiren.
Què diuen les entrevistades
“Les dones grans lesbianes no existim als mitjans de comunicació, si de cas, de vegades som una anècdota, una notícia treta per casualitat. Encara que en els darrers 10 anys les coses han canviat en positiu parlant de lesbianes en general, de dones grans poca cosa, per no dir res. Cal explicar la sexualitat de la gent gran, explicar que les dones lesbianes grans poden tenir relacions sexuals és un tabú que encara existeix i això ens fa invisibles. Hi ha molta feina per fer!”. (Núria Casals Pérez de 72 anys, és activista feminista i lesbiana. Va participar en les lluites antifranquistes. És del grup Feministes per La Independència i de Ca la Dona).
“Estem excloses totalment de la informació i si a sobre ets una dona gran negra, pitjor encara; no estem als mitjans, no…Algunes periodistes intenten rescatar la saviesa de moltes dones grans, però ni tan sols estan reflectides en les pròpies professionals de la informació. Quan miro la televisió és difícil trobar-te ja amb una Rosa Maria Mateo, totes són joves, sembla que les dones periodistes grans han desaparegut. Si en això que és el mirall no se les veu, imagina’t la resta de dones grans d’altres espais. No se’ns té en compte”. (Remei Sipi Mayo, de 70 anys. És editora, activista cultural i escriptora. Va néixer a Guinea Equatorial i va migrar a Barcelona. És fundadora de les primeres associacions de dones migrants, com EWaiso Ipola, que acull dones procedents d’Àfrica).
“Les adultes grans mai no són reflectides en els mitjans de comunicació, no existeixen, i si hi estan reflectides, per exemple, en els programes de televisió, es pregunta poc l’opinió de la gent gran, o són preguntes molt senzilles. És com si la seva opinió no tingui valor quan la gent gran té el valor primer de la saviesa i després de l’experiència. Una de les coses importants que m´ha donat aquesta visió de l´edat és la profunditat i saber relativitzar; tot es pot aprofundir i solucionar; a més, és una etapa d’una creativitat i d’una lucidesa ja que mires amb més perspectiva. Ara tot ho puc mirar des d’un prisma molt més obert, puc comprendre la vida de tots. Per què? Perquè al llarg de la vida has vist coses que tu censuraves, jutjaves. Això, si es digués als mitjans de comunicació, la gent jove podria veure les coses d’una altra manera. Ens estem perdent moltíssim l’opinió de la gent gran que aportaria una gran quantitat de saviesa de vida”. (Josi Hernansáez Gibert, de 70 anys. És biòloga i feminista, integrada a l’Associació de dons emprenedors Odame).
“Als mitjans de comunicació, les persones adultes grans estan estigmatitzades. Només es plantegen publicitats en les quals s’entén que fer-se gran significa haver de fer servir determinats productes, i aquestes publicitats tenen com a protagonistes només les dones, com per exemple en el tema de la incontinència. Les dones ho podem parlar, però els homes no ho verbalitzen. Tota la publicitat, i fins i tot en els programes, es dirigeixen a les dones, cosa que significa una nova estigmatització que reforça el masclisme”. (Rosa Maldonado, de 64 anys, activista feminista, infermera. Va migrar des d’Argentina a Espanya fa més de 30 anys. Acompanya les accions solidàries que fan les Socorristes en Xarxa, la Xarxa Companya i l’organització MIKA, Sororitat Internacionalista de Barcelona).
“Sí, als mitjans es parla i s’homenatja persones grans representatives en diversos camps, però en general no es té en compte l’experiència, precisament a l’etapa de la vida, que és tan important transmetre els sabers. Hem de donar a conèixer el que sabem als joves, i cap on anar. Els costa prendre decisions clares, saber què volen fer amb la vida i esforçar-se. No hi ha disciplina ni constància per aconseguir allò que es vol i aportar alguna cosa diferent de la societat. I no obstant el futur serà molt millor si la gent gran i els joves s’impliquen més a evolucionar junts, aprofitant tots dos les possibilitats que ens dóna la tecnologia, per desenvolupar la creativitat pròpia, descobrint referents que ens poden aportar molt i cooperant els uns amb altres per aconseguir una societat més justa i igualitària”. (Isa Moren, de 74 anys. Jubilada activa, formadora de dansa i música).
“Crec que els mitjans no reflecteixen la realitat de la gent gran. Veig les campanyes publicitàries amb gent gran, sempre són per gaudir d’un viatge, perquè te’n vagis de festa a un restaurant i llavors una pensa, però bé, si la gran majoria de persones grans, tenen pensions que són baixes, que no poden anar-se’n ni al Carib, ni poden fer no sé quantes coses, van a un estrat molt concret de població més gran que està jubilat, però amb un cos que encara està actiu, bé i que es pot moure, i amb capacitat econòmica per fer activitats diverses . En la lluita d’aquesta població, no identifico l’estereotip de persona en la publicitat més gran que ens fan, amb les quals jo em trobo per aquí pel barri eh, perquè el que observo és que són molt diferents aquestes capes socials. El problema és que molts jubilats que tenen problemes físics i que està pensant en la pròtesi de maluc que li posaran, que té artrosi etcètera, ja que no és un mercat que interessa a l’estat, els únics que tenen interès en la gent gran són els polítics, perquè aquests sumen vots. Votar és independent del teu estat físic i mental”. (Tica Font Gregory, de 67 anys. Activista i exdirectora de l’Institut Català Internacional per la Pau).
“Penso que els grans passem a ser invisibles per gran part de la societat. Jo crec que se’ls passa molt per alt, sobretot a les dones grans no se les té gaire en compte. Jo crec fins i tot que no se les té ni en compte ni a favor ni en contra, sinó que passen per sobre. No es tenen en compte les persones grans! Pel que fa a les dones, només faltaria que no parlessin de les dones polítiques que més o menys defensen qüestions com tu voldries que es defensessin. És clar que algunes vegades surt algun tema que tu penses, això sí que està bé! Però en conjunt la política dels mitjans depèn de qui domini la política. I quant a les dones grans es visibilitzen molt poc per no dir res. Cal ser escriptora o artista o tenir algun renom perquè se’n parli. Aquí, per exemple, en aquesta Casa a Ca La Dona hi ha dones grans molt valuoses i mai no les he vist per televisió, m’entens? (i riu sorneguera)”. (María Olivares, 90 anys, activista política, feminista, ecologista, antimilitarista i independentista).
Els mitjans no reflecteixen pas el que és la vida d’una persona gran. A veure!, abans he parlat de les morts de Covid, però això no és reflectir la vida de la gent gran. La gent gran del que pateix més és de soledat, que no té res a veure amb viure solitària. No parlen de la sexualitat. Que per què jo tingui 75 anys i sigui vídua des de fa 17 no he de tenir els meus desitjos sexuals? Evidentment que en tens! (Francina Giménez Rossell, 76 anys, feminista, sindicalista, voluntària, veïna de Vacarisses)
Estudis de referència
A l’Estat espanyol segons els estudis de l’IMMSERSO, les persones grans se senten percebudes com a malaltes en un 46.5%, inactives en un 46%, molestes en un 45.5% i tristos en un 42%. Només una de cada tres valora que la societat les considera persones divertides i una de cada quatre sàvies. Les dones encara pensen una mica més que els homes que la imatge de la societat de la gent gran és negativa. Els qualificatius que representen un rebuig més gran a les persones grans són: molesta 70%, inactiva 62%, trist 55.3%, major i malaltia 49.1%. Per contra, pensen que les persones grans són divertides un 54,6% i sàvies el 43,9%. Els homes són els que mostren més rebuig a les connotacions negatives associades a la gent gran.
Les persones grans es troben divertides en un 53,8%, sàvies en un 23,5%. I en negatiu, un 25% com a malalta, un 21.8 com a inactiva, un 19.9% com a trist i només un 7.2% com a molest. Els homes tornen a tenir una imatge de si mateixos més positiva que les dones, encara que es consideren menys actius, es veuen més divertits i savis, menys tristos, molestos i malalts. Els que viuen sols tenen una imatge més negativa que els acompanyats.
Trencant estereotips es constata que només un 10% tenen dependència, el 90% té una bona salut física i mental.
A Europa, el projecte de Capacitació per identificar i donar suport a les víctimes més grans d’abús conegut per TISOVA (Estònia, Finlàndia i Grècia, 2017-2020), és un dels més extensos en relació amb les violències envers les persones grans i les dones grans. Aquestes són algunes de les seves conclusions que impliquen els mitjans i la informació i la comunicació en general, així com el personal que intervé i que pot ser font d’informació:
És fonamental conscienciar el públic sobre el problema de la violència envers les dones grans, centrant-se no només en combatre els estereotips, sinó també en millorar el coneixement de la gent gran i els seus drets, inclosos els serveis de suport disponibles per a les que pateixen abusos.
La informació sobre la violència i el suport disponible ha de ser fàcilment accessible per a totes les persones grans, independentment de la seva competència tècnica, facilitant-los l’accés a informació, no només en línia, sinó també en format imprès, difós periòdicament als espais on es reuneixen i es troben, a més a més dels entorns sanitaris i centres residencials.
La importància d’implementar la coordinació entre les i els professionals de l’atenció primària de salut, l’atenció a llarg termini i els serveis socials que s’ocupen de la gent gran per garantir un accés més fàcil i un intercanvi d’informació en els casos de maltractament persones grans.
Centrar-se a millorar el coneixement de la gent gran i com poden defensar els seus drets, i als que poden demanar ajuda en cas que pateixin violència.
Cal establir la cooperació i l’intercanvi dinformació entre els diferents serveis de suport especialitzats i les autoritats locals (per exemple, cases dacollida per a dones, ONG, residències, professionals de la salut, policia i serveis socials) per reduir la victimització secundària i garantir una reacció ràpida en casos de violència.
El major estudi internacional de mitjans i gènere és el de Monitorització General de Mitjans (GMMP, sigles en anglès). El sisè i darrer informe inclou dades de 116 equips científics i cobreix 30.172 reportatges publicats a diaris, transmesos per ràdio i televisió i difosos en llocs web de notícies ia partir de tweets dels mitjans de comunicació el 2020.
Destaca, en l’àmbit de l’Estat espanyol, que el percentatge de dones que apareixen a notícies de premsa, ràdio i televisió segueix sent lleugerament menor que la mitjana europea -un 26% davant d’un 28%. Es constata, en canvi, que s’està molt per sobre en la xifra de professionals femenines que treballen als mitjans, sobretot a la televisió, on actualment representen un 68%, quatre punts més que el 2015. No obstant això, en relació amb l’edat, als diaris digitals i Twitter exposa l’informe es manté el biaix entre homes i dones detectat al monitoratge del 2015, quan ja es va identificar que les dones són les que tenen més presència informativa durant l’edat compresa entre els 35 i els 49 anys (33%), mentre que hi ha un percentatge més gran d’homes (37%) que la tenen entre 50-64 anys. (Font: MGM).
A Catalunya, #OnSónLesDones té una pàgina web que demostra com els mitjans catalans silencien sistemàticament l’opinió de les dones.
Periòdicament, es pregunten quantes de les opinions escrites o expressades en veu alta als principals mitjans de comunicació catalans són opinions de dones (signades amb nom de dona). El seu objectiu és documentar fins a quin punt es mostren les opinions de les dones o si, per contra, encara són (com han estat històricament) discriminades i infrarepresentades en benefici de l’opinió dels homes. Des de juliol de 2016 #OnSónLesDones expliquen les opinions signades per dones dels principals mitjans de comunicació i presenten els resultats dels recomptes en informes diverses vegades al llarg de l’any.
Entre l’1 d’octubre i el 31 de desembre de 2021 es va fer el darrer recompte publicat de #OnSónLesDones d’opinions publicades als principals mitjans escrits catalans i expressades a les tertúlies audiovisuals més vistes i escoltades al país. En total, 4 diaris en paper, 4 diaris digitals, 7 tertúlies radiofòniques i 4 tertúlies televisives. Durant aquest període, només el 31% dels articles d’opinió i de les persones convidades a opinar a les principals tertúlies d’actualitat han estat dones. Les opinions escrites o expressades en tertúlies radiofòniques i televisives per homes han estat de 69%. Parlem d’un total de 9.986 actes publicats o emesos, dels quals 3.074 eren dones.
La XIDPIC.CAT-RIPVG també va fer un monitoratge de les principals portades de diaris i tertúlies televisives amb l’objectiu de constatar la presència o absència de la dona, des de la visió de gènere i de la cooperació en aquests espais informatius. Aquesta cerca va demostrar una doble absència. Les periodistes Drina Ergueta i Tona Gusi el van realitzar des d’octubre 2015 a mitjans de juny 2016 a les portades de diaris catalans: La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, Ara i El Punt Avui. I en tertúlies de canals de televisió nacional: “Els Matins” i “. Cat” de TV3, “Més 324” del 324 i “8 al Dia” de 8TV. La monitorització i posterior anàlisi de tipus quantitatiu es va realitzar sobre temes, fonts, protagonistes i participants tant de portades com de tertúlies, prenent un dia setmanal correlatiu cada vegada.Els resultats del monitoreig es van anar publicant a La Independent i en un acte al Col·legi de periodistes de Catalunya el 12 de juliol de 2016.
Notícies sobre la COVID
Mereix un punt i a part les notícies respecte a la pandèmia, ja que aquesta vegada sí que les persones grans i especialment les dones grans van ocupar moltes pàgines en telenotícies i diaris. Des de les fredes dades estadístiques, fins a reportatges i entrevistes a Residències de gent gran. Les persones grans han estat presents als mitjans de comunicació durant la pandèmia de COVID, ja que va ser una de les poblacions més afectades per la malaltia, per la solitud, en la salut mental i emocional, i amb alts índexs de mortalitat. Així, de la manera menys esperable i desitjable, van ser protagonistes als mitjans de comunicació.
El MGM inclou dades i anàlisis sobre la representació de gènere a les notícies relacionades amb la COVID-19. Les conclusions mostren que la cobertura informativa de la pandèmia sí que enfoca i visibilitza la feminització de les professions sanitàries, així com altres àrees. També es va abordar si aquesta cobertura va tenir especial atenció amb les persones més vulnerables com a dones en risc, migrants, col·lectiu LGTBI. Es va arribar a la conclusió que els resultats són del tot insuficients i que la cobertura informativa va ser particularment insensible a aquesta realitat.
Ara, a la postpandèmia, el desafiament és com continuar incorporant persones grans, adultes grans, a les cobertures mediàtiques.
Monitorització de La Independent: dones grans i mitjans
La Independent ha realitzat un monitoratge sobre la representació de les dones grans als 4 diaris de Catalunya, analitzant portades i opinió, part dels resultats dels quals avancem en aquest article. Entrevistes i qui protagonitza les notícies en formaran part posteriorment. L’anàlisi es va realitzar a l’intermedi d’acabar les entrevistes del projecte “Dones que lluiten, històries que inspiren” i la seva publicació, concretament el 3 d’abril del 2023.
Portades de diaris del dilluns 3 d’abril de 2023
La Vanguardia: Notícia destacada amb fotografia per a una dona política candidata a presidenta del Govern espanyol, 52 anys. Segona notícia destacada per al president de la lliga de futbol, 60 anys. 5 titulars laterals amb cap dona i única foto per a un home anònim de 66 anys com a pacient en reportatge salut sense estadística de gènere.
2 homes: 1 més gran de 65 anys i 1 menor
1 dona: 1 menor de 65 anys
El Periódico: Notícia destacada amb imatge per a expoliciava home de 72 anys. Segones notícies per a un candidat president home de 51 anys i una candidata president dona de 52 anys, totes dues amb imatges de la mateixa mida. Faixa superior amb imatge artista dona de 46 anys citada per temes familiars, divorci. Laterals 3 titulars: un amb imatge de dona política presidenta derrotada de 37 anys; un altre en referència a científic expert masculí nascut el 1922 i mort el 2009, un altre tema medi ambient.
3 homes: 1 major de 65 anys, 1 menor i 1 referència històrica
3 dones: 3 menors de 65 anys
El Punt Avui: Dues notícies destacades, dos homes. Un científic expert d’ entre 40 i 50 anys i el cap d’una religió monoteista, de 86 anys. 4 faixes inferiors. Un per home president govern de 51 anys i un altre amb titular i fotografia de pioneres científiques en la seva joventut.
3 homes: 2 menors de 65 anys i 1 més gran de 65 anys
1 dones: col·lectiu referència històrica
Ara: Notícia destacada amb fotografia per a una dona política candidata a presidenta del Govern d’Espanya, 52 anys. Segona destacada per a notícia cientificoeconòmica sense persona protagonista. 3 faixes inferiors: una amb il·lustració exministre home de 84 anys; una altra amb entrevista a dona amb càrrec rectora Universitat, de 51 anys; i l’altra amb titular sobre una presidenta de país desbancada, dona política de 37 anys.
1 home: 1 més gran de 65 anys
2 dones: 2 menors de 65 anys
Opinió de diaris 3 d’abril de 2023
La Vanguardia: home, periodista, entre 60 i 65 anys; home, periodista entre 40 i 60; home, periodista, entre 40 i 50 anys; home, periodista, 58 anys; home, escriptor, 68 anys; dona, periodista, 57 anys; dona, periodista, entre 40 i 50 anys; home, periodista, 52 anys; home, periodista, 65 anys; home, expert salut, entre 60 i 70 anys; dona, arquitecta, política, 42 anys; home, escriptor, 57 anys; home, escriptor i periodista, 61 anys; dona, escriptora i periodista, 46 anys; home, escriptor, 63 anys; home, periodista, 61 anys; home, enginyer informàtic, 58 anys.
13 homes: 4 més grans 65 anys; 8 entre 50 i 65 anys, 1 entre 40 i 50 anys
4 dones: 1 entre 50 i 65 anys; 3 entre 40 i 50 anys
El Periódico: home, periodista i escriptor, 76 anys; dona, economista, 53 anys; home, periodista científic, més de 65 anys; home, jurista, 68 anys; dona, escriptora, 57 anys; home, periodista, 48 anys; dona, periodista, entre 50 i 65 anys; home, periodista i escriptor, 74 anys; home, periodista, 65 anys; home, periodista, entre 40 i 50 anys; home, periodista, 59 anys; home, escriptor, 63 anys; home, periodista, 57 anys; home, més gran de 65.
11 homes: 7 majors de 65; 2 entre 50 i 65; 2 entre 40 i 50 anys
3 dones: 3 entre 50 i 65 anys
El Punt Avui: dona, periodista, entre 50 i 65 anys; home, periodista i escriptor, 49 anys; home, periodista, entre 50 i 65 anys; home, polític, prejubilat banca, 77 anys; home, periodista, entre 40 i 50 anys; home, musicòleg, 51 anys; home, periodista, 65 anys; home, pedagog, expert educació, més de 65 anys; dona, escriptora, més de 65 anys.
7 homes: 3 més grans de 65 anys; 2 entre 50 i 65 anys; 2 entre 40 i 50 anys
2 dones: 1 més gran de 65 anys; 1 entre 50 i 65 anys
Ara: home, escriptor, 56 anys; home, periodista, 49 anys; home, periodista, 62 anys; home, periodista, 50 anys; home, polític, 84 anys; dona, experta educació, entre 50 i 65 anys; home, escriptor, 51 anys; home, periodista, 70 anys; dona, periodista, 50 anys; home, periodista, 45 anys; home, periodista, 48 anys; home, periodista, 69 anys.
10 homes: 3 més grans de 65 anys; 4 entre 50 i 65 anys; 3 entre 40 i 50 anys
2 dones: 1 entre 50 i 65 anys; 1 entre 40 i 50 anys.
Tertúlies Ràdios
Les dues més escoltades a Catalunya. Una pública i una altra privada:
El matí de Catalunya Ràdio, 03/04/2023
Actualitat: Notícia eleccions candidata primera dona política aspirant presidenta Estat espanyol, 52 anys; Cimera política catalana sobre la sequera.
Conducció: 1home, periodista, 41 anys (en substitució 1 dona, periodista, 43 anys).
Tertulianes i tertulians: dona, política, 52 anys; home, polític, 69 anys; home, polític, 63 anys.
2 homes: 1 més gran de 65 anys; 1 entre 50 i 65 anys.
1 dona: 1 dona entre 50 i 65 anys
El món a RAC1 – El perquè de tot plegat. 03/04/2023
Actualitat: Notícia candidata primera dona aspirant presidenta Estat espanyol, 52 anys; Entrevista a polític 44 anys (aliat primera dona aspirant presidenta Estat espanyol). Entrevista a un oient, home, prejubilat.
Conductor: home, periodista, 52 anys.
Tertulianes i tertulians: dona, periodista, 55 anys; dona, política, 72 anys; home, polític i advocat, 57 anys; home, periodista, 69 anys; home polític, 44 anys.
3 homes: 1 major de 65 anys; 1 entre 50 i 65 anys; 1 entre40 i 50 anys
2 dones: 1 més gran de 65 anys; 1 entre 50 i 65 anys.
Tertúlies TV
Les més importants de la TV pública catalana
Més 324. Canal 324 – 03/04/2023
Actualitat: 2 Portaveus dones de partits polítics de 38 i 44 anys parlen sobre possible sentència a dona política excàrrec institucional, 52 anys; Notícia candidata primera dona aspirant presidenta Estat espanyol, 52 anys.
Entrevistes a: 1 home, autor assaig, 56 anys; 1 home, polític, 36 anys; 1 home, escriptor, 52 anys; 1 home, escriptor, 44 anys.
Conducció: home, periodista, 60 anys.
Tertulianes i tertulians: 1 dona, periodista, entre 50 i 65 anys; 1 dona advocada, mediadora, entre 40 i 50 anys; 1 home, periodista, entre 30 i 40 anys.
2 dones: 1 entre 50 i 65 anys; 1 entre 40 i 50 anys.
1 home: 1 entre 30 i 40 anys.
Els matins de TV3 – 03/04/2023
Actualitat: Turisme per Setmana Santa; Presentació candidata primera dona aspirant presidenta Estat espanyol, 52 anys; novetats a Baixa mèdica laboral; Programa Temps de Cures (Casals i “canguratges” municipals) de la Generalitat de Catalunya.
Entrevistes a: 1 home, politòleg i autor, 42 anys; 1 home, periodista i escriptor, entre 50 i 65 anys; 1 home, psicòleg expert, entre 30 i 40 anys.
Conducció: 1 dona, periodista, 44 anys
Tertulianes i tertulians:
1 home: entre 50 i 60 anys
Planta Baixa de TV·03/04/2023
Actualitat: cas judicial desports: entrevista 1 home periodista entre 30 i 40 anys i 1 home alt càrrec 60 anys; divorci de famosos, reproducció entrevista a 1 home, esportista, emprenedor, 36 anys; Notícia relativa per 1 dona, periodista, 44 anys; Notícia sobre la regulació de la mobilitat urbana a patinet compartit.
Entrevistes: Gestió subrogada, 1 home, periodista, entre 30 i 40 anys, 1 home, expert salut, més gran 65 anys; Notícia judicial cas maltractament infantil, entrevista en directe a 1 home, advocat, entre 40 i 50 anys; Entrevistes breus Treball on line des de la llar, 1 dona entre 50 i 60 anys; 1 dona entre 30 i 40 anys, 1 dona entre 20 i 30 anys, 1 home entre 40 i 50; Entrevista a un agressor sexual “Agressors sexuals els que menys reincideixen”, 1 dona periodista entre 30 i 40 anys; 1 home, agressor sexual, edat desconeguda.
Conductora: 1 dona, periodista, 44 anys
Tertulianes, tertulians:
1 dona, periodista, 56 anys
4 homes: 2 homes, periodistes, entre 50 i 65 anys; 2 homes, periodistes entre 40 i 50 anys
Aportacions per al periodisme
Un dels objectius del projecte ‘Dones que lluiten, històries que inspiren’ ha estat escoltar com se senten representades les adultes grans als mitjans de comunicació. Els seus testimonis s’han tingut en compte i són ara part de l’aportació que aquesta feina vol sumar perquè el periodisme incorpori adequadament les persones grans, i particularment les dones grans, a la seva agenda mediàtica.
Com incorporar-les?
És important tenir en compte que l’ésser gran no és una experiència única, implica moltes realitats diferents, que exigeixen maneres de comunicar adequades a aquesta diversitat.
No incorporar les veus i les realitats és deixar fora de les notícies gran part de la població, ja que l’envelliment és un tret característic i l’esperança de vida continua augmentant.
La gent gran és un actiu social, cultural i econòmic, com ho han demostrat les entrevistades en aquest informe. Aporten valor a la feina, substituint moltes vegades les mancances d’un sistema social i econòmic que no arriba sempre a tot arreu ni a totes les persones. També són una part important del voluntariat, de l’activisme, de la memòria històrica.
Han estat presents als mitjans de comunicació durant la pandèmia de covid, ja que va ser una de les poblacions més afectades per la malaltia, per la soledat, en la seva salut mental i emocional, i amb alts índexs de mortalitat. Així, de la manera menys esperable i desitjable, van ser protagonistes als mitjans de comunicació.
Ara, a la postpandèmia, el desafiament és com continuar incorporant persones grans, adultes grans, a les cobertures mediàtiques.
Com entrevistar-les
Doncs, parlar amb la gent gran com amb qualsevol altra persona, sense intermediaris innecessaris i sense tractar-los infantilment.
Algunes idees per a cobertures periodístiques
No comunicar sobre la gent gran com a dependents o febles.
Deixar clar que la vulnerabilitat a la vellesa està relacionada amb les condicions de salut, la situació de pobresa, els recursos socials de suport insuficients.
Oferir una imatge de la gent gran com a adults i adultes competents, que són capaços d’exercir rols útils per a la societat en conjunt. Procurar que la informació que es lliura ajudi la societat a conèixer i comprendre les causes de la situació dels qui viuen en pobresa i exclusió social, i que per ser grans es troben en més vulnerabilitat.
Mostrar les persones grans involucrades en accions quotidianes, integrades a la societat, posant en valor l’aportació que fan als seus entorns, i en l’ajuda que presten a les famílies, a les seves comunitats ia la societat.
Ressaltar l’aportació econòmica d’aquest col·lectiu: són persones amb consums estables i ingressos fixos, que mobilitzen de manera important l’economia.
És important que es mostrin els problemes quotidians, en la vulneració dels seus drets, o en les barreres de tota mena que dificulten la seva integració.
Cal destacar iniciatives on es mostren dones i homes grans actius en àrees com l’art, l’espectacle, l’esport, les ciències, la política, l’activisme social, el barrial, el feminista.
Consultar persones grans sobre diferents temàtiques, convertir-les en fonts de consultes per a les diferents notícies.
Comunicar sobre persones grans LGBTI, migrants, indígenes, afrodescendents, amb discapacitat.
El llenguatge inclusiu
L’ús correcte de termes als mitjans d’informació i comunicació és fonamental per a la transmissió i la recepció de missatge, per a possibles modelatges resultants, i construcció o eradicació d’estereotips i rols falsos.
Evitar nomenar totes les persones grans com “avis” o “àvies”, que redueix la seva condició a un rol social. No totes les persones grans en són.
Els termes “vellesa” o “vells/velles” no han de ser desestimats, sempre que siguin utilitzats amb respecte.
Defugir l’ús de termes inexactes per nomenar les persones grans, com ara “jubilat” o “jubilada” i “retirat” o “retirada”. Tant l’un com l’altre fan al·lusió a un estatus laboral concret, el de la persona que s’ha jubilat, circumstància que, tot i ser majoritària, no caracteritza la totalitat. Una cosa molt similar passa amb el terme “pensionista”, que és tota aquella persona que rep una pensió. Per tant, adjudicar aquest tractament al conjunt de les persones grans resulta equivocat en tant que ni totes són pensionistes, ni les que ho són, són sempre grans.
Evitar l’expressió “tercera edat”. Si bé és un terme que es va utilitzar molt als anys vuitanta per definir les persones grans a partir dels 65 anys, avui està en desús. La seva ocupació va ser prolífica, sobretot en el llenguatge emprat pels estudis sociodemogràfics i les polítiques públiques. Avui dia, tant organismes públics i privats com experts i persones del col·lectiu prefereixen la seva substitució pel terme “persones grans”. També es descarten: gent gran, ancians i senescència i/o ancianitat, perquè poden contribuir a l’edatisme i al biaix, si no a la marginalització i discriminació.
En resum, cal evitar o limitar termes com: ancians/es, dependents, passius /ves, jubilats, avis/es. És més adequat fer servir: Adults/es majors; persones adultes grans; població adulta major; persona d’edat avançada; Septuagenaris, octogenaris (si s’escau).
Referent a les imatges no cal utilitzar continuadament les que mostrin passivitat i deteriorament físic. Per contra, caldria mostrar persones grans actives: treballant, ballant, fent compres o esports o activitats voluntàries.
