Mesa de ponents
El Col.legi del Màrqueting i la Comunicació de Catalunya va organitzar una trobada per reflexionar sobre les condicions d’accés de les dones al poder directiu.
Patricia Luján durant la seva intervenció
Barreres de manca de conciliació, visibilitat i de promocions dificulten l’accés de la dona a càrrecs directius.
Sota el títol “Dones al poder. Què ha de fer una dona d’èxit per arribar on vol” el Col·legi del Màrqueting i la Comunicació de Catalunya va reunir quatre directives per parlar de quins són els motius principals que fan que sigui més complicat per a les dones accedir als càrrecs de direcció de les empreses al Palau Robert de Barcelona a finals de febrer.
Rosa Romà, degana del Col·legi del Màrqueting va moderar la sessió que va comptar amb la participació d‘Eva Conesa, Partner & ECD de Twoelf; Helena Marzo, directora creativa independent; Xènia Castellà, directora de l’agència de comunicació The Digital Adgency i Patricia Luján, fundadora de School of Feminism.
Rosa Romà va destacar en la presentació que les dones tenen estils diferents de lideratge i habilitats molt valorades en un líder com la creativitat i la perseverança tot i que encara costa que arribin a càrrecs directius. Les ponents van coincidir que l’èxit és una cosa personal i relativa, que els homes no es fan tantes preguntes ni dubten a l’hora d’acceptar un càrrec i que se saben donar visibilitat així com que hi ha una manca de dones referents. Van demanar més solidaritat entre les dones per generar més oportunitats d’ascens per a elles.
Eva Conesa i Helena Marzo van fer referència a què les dades constaten que passats els 35 anys les dones desapareixen de l’equació i de tenir opcions a la direcció creativa. Van presentar UnaDeDos, una iniciativa que neix per impulsar un canvi en la posició de la dona als càrrecs de direcció en creativitat publicitària. Unadedos té un objectiu ambiciós: que una de cada dues direccions creatives sigui femenina l’any 2030.
L’impuls del lideratge de les creatives és un compromís col·lectiu que implica marques, agencies, mitjans, institucions i universitats. A més, Conesa es va mostrar a favor que “les dones que hem arribat a alts càrrecs han de ser mentores del sector i les dones joves treure’s la síndrome de l’impostor”.
Mentre Xènia Castellà va parlar de les habilitats que ens defineixen com a dones com són la capacitat d’organització i planificació que ajuda l’equip a saber quines són les prioritats i l’empatia. També va assenyalar que quan una dona assoleix alts càrrecs, moltes vegades “les pinten com a superheroïnes i jo no em sento així. Quan m’han donat l’oportunitat, l’he agafada”. S’hauria de viure-ho com una cosa natural va aconsellar.
També va esmentar l’estudi “La dona en comunicació i RRPP a Espanya” de l’associació ADECEC, que recull les 5 barreres o motius principals per la falta de promoció femenina: la dona segueix assumint la cura dels fills/família (77,42 %) ; la manca de polítiques de flexibilitat i conciliació (58,06%); existeix una manca de transparència en les promocions (22,58%) i la consideració que hi ha una falta de proactivitat per demanar promocions per part de les dones (22,58%). En aquest darrer aspecte Castellà va demanar que hi hagi un canvi de mentalitat. Una cinquena barrera que esmenta un 10% és un sistema masculinitzat i amb preferència d’homes interlocutors.
Tot seguit, Patricia Luján va plantejar què és l’èxit: tenir marit, fills, una carrera executiva, tenir-ho tot, estar a la millor edat? “A tot arreu hi ha desigualtat” va dir, afegint que “s’estima que les dones cobren 5.000 € menys que els homes”.
I va continuar preguntant, l’èxit és guanyar molts diners?, guanyar molts premis?, treballar amb grans marques o en projectes que transformen? “Està bé que hi hagi responsabilitat social i que se sumin al carro, però cal fer-ho des de l’honestedat, la transparència i voler realment transformar la societat” va dir.
L’èxit és conciliar? Una dona per arribar on vol no ha de fer res pel fet de ser dona sinó que “Els homes han de prendre consciència i abandonar els seus privilegis per donar pas a l’altre 50% de la població” va afirmar Luján. I també la dona ho ha de fer tot en el sentit de crear xarxes, crear noves relacions, desaprendre, construir etc. “Volem els mateixos drets, els mateixos salaris, els mateixos llocs, les mateixes responsabilitats” va reclamar.
Mesa de ponents
Educació i continguts amb perspectiva de gènere
Bona part de les ponents van assenyalar que el discurs de les dones és inclusiu ja que no només es dirigeix a les dones sinó a la societat. Xènia Castellà va lamentar que “Hi ha molt d’homes que consideren que el feminisme és una qüestió de dones quan és una cosa de tots”.
Pel que fa a l’educació, Helena Marzo considera que “Les nenes a partir dels 7 anys s’adonen de la seva posició al món i desenvolupen l’autoestima i tenen problemes perquè ja perceben la seva desigualtat”
Patricia Lujan va afirmar que l’educació és la base de la societat i que el camí més segur i convincent és crear nens feliços, conscients, respectuosos i que se sentin en igualtat.
“Educar no és només des de les escoles o des de la família. Els llibres, les sèries, els videojocs, els programes de televisió, les pel·lícules, la publicitat, les plataformes digitals i qualsevol contingut cultural hauria de tenir perspectiva de gènere” va declarar. Per això, va proposar que “potser des de les institucions s’haurien de regular aquests continguts i plataformes per no continuar perpetuant missatges i actituds sexistes.”