En l’informe de l’any passat sobre l’estat de les polítiques de salut envers les dones a Catalunya ja es posava l’èmfasi en els dos aspectes determinants: els efectes de la crisi sobre la salut de les dones i l’impacte de les retallades, iniciades pel Govern de la Generalitat, en els drets socials. Un any després, els problemes abans exposats lluny de millorar s’han aguditzat. Resum de l’informe 2012 dia internacional d’acció per a la salut de les dones “Els danys i riscos de les polítiques sobre la salut de les dones”. CCOO – Catalunya.
La segona línia d’anàlisi és la falta d’informació actualitzada, ja que la major part de dades oficials disponibles a partir dels organismes públics corresponen al 2009, poques del 2010 i gairebé cap del 2011, situació agreujada perquè moltes d’aquestes dades no estan encara desagregades per gènere, com a la majoria de països desenvolupats.
El document tracta d’altres aspectes que es consideren rellevants:, entre les quals els determinats socials de la salut, l’evolució de les demandes en temes de salut mental, els drets i la salut sexual i reproductiva, tenen especial importància.
Desigualtats en salut des d’una perspectiva de gènere
Els factors que condicionen la salut de les persones no depenen exclusivament de l’herència genètica i els estils de vida, sinó també d’altres determinants (socials, econòmics, culturals i ambientals) com l’accés a l’alimentació, l’aigua i la higiene, el nivell educatiu, l’accés al mercat laboral i les condicions de treball, l’habitatge, les xarxes socials i comunitàries o la política social i la dinàmica interna de les llars, entre d’altres, camps on no és infreqüent trobar importants desigualtats de gènere.
L’àmbit social de la salut es creua amb els rols de gènere. Així, analitzant els salaris s’identifica que el guany mitjà anual per treballadora representa el 78% del que correspon als homes, amb una vida laboral més curta, el que es reflecteix en la quantia de la pensió percebuda.
La renda de la llar és menor quan la persona de referència és dona, i les diferències en renda s’amplien quan al capdavant de la llar hi ha una dona de 65 o més anys. La taxa de pobresa relativa és superior en dones (21%, enfront del 18,3% per als homes) i aquesta pauta es reprodueix en tots els grups d’edat. A més, les dones son majoria en la situació de caps de llars monoparentals o unipersonals, més vulnerables a la pobresa.
En la cura informal dins de la família, la dona es qui assumeix aquest rol de cuidadora la impossibilita de convertir-se en receptora de cures. I les dades son significatives: l’any 2008, el 79,7% de les persones ocupades a temps parcial a conseqüència de les seves responsabilitats familiars en la cura de persones dependents, eren dones.
El mes d’abril del 2012 deixa una xifra de 635.721 persones registrades com a aturades a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya, el que significa un increment interanual del 5,7% (34.180 aturats i aturades registrats més que fa un any). Mentre que el nombre de dones al atur augmenta en un 6,2% respecte de l’abril de 2011, els homes ho fan en menor mesura amb un 5,2%. Aquestes dades s’incrementen si utilitzem les dades de l’Enquesta de població activa del primer trimestre de 2012, on a Catalunya tenim 836.900 persones aturades de les quals 385.600 (46’07%) són dones.
El resultat és que les desigualtats en salut tenen una important dimensió de gènere, ja que encara que les dones viuen més que els homes, passen més part de la seva vida amb “mala salut”. Així, el percentatge d’anys de vida amb bona salut sobre l’esperança de vida en néixer aconsegueix el 81,2% per als homes i tant sols un 74,8% per a les dones. La desigualtat de gènere és també visible en la valoració subjectiva de l’estat de salut: un 30,47% de dones qualifica el seu estat de salut com a regular, dolent o molt dolent, mentre que només el 21,38% dels homes coincideix en aquesta valoració, patró que es reprodueix en la majoria dels països europeus. Per contra, els indicadors sobre hàbits de vida (sobrepès/obesitat, activitat física, consum de fruites i verdures o de tabac, alcohol i drogues) mostren que els homes es troben en una situació de risc superior.
Com s’explica aquesta paradoxa? Si considerem que l’impacte sobre la salut dels determinants socials és major que el que correspon als estils de vida (les desigualtats injustes en el tracte que homes i dones reben per part del sistema sanitari), aquesta podria ser una causa. A tall d’exemple, les dones reben revascularització coronària en estadis més avançats de la malaltia, tenen taxes més baixes d’hospitalització per infart de miocardi, amb una major gravetat a l’ingrés i taxes més altes de complicacions i mortalitat ajustada per edat. El retard en el diagnòstic sembla estar a la base d’aquests fets. Hi ha l’evidència que mostra una major utilització de serveis hospitalaris per part dels homes i, fins i tot, cert biaix de gènere en l’esforç terapèutic. Altres treballs constaten diferències per sexe en el consum de medicaments, i particularment pel que fa a psicofàrmacs, amb un major consum en les dones. En aquest aspecte cal remarcar la tradicional exclusió de les dones en els assajos clínics, el que pot conduir a l’aparició d’efectes adversos després del consum de fàrmacs conseqüència de l’extrapolació de resultats a homes i dones quan només es coneix la resposta terapèutica en els primers.
Finalment i en referència a la utilització dels serveis sanitaris, l’informe fa l’èmfasi en que la probabilitat de tenir hospitalització és major en homes, mentre que l’acudir a la consulta del metge o de consumir tres o més fàrmacs és superior en dones. En aquest sentit existeix evidència que els homes registren una menor propensió a utilitzar els serveis d’atenció primària, la qual cosa podria associar-se a la negació de la debilitat pròpia del rol masculí. Tot això sembla estar indicant la presència d’iniquitats des d’un punt de vista de gènere evitables i, per tant, injustes.
Mès informació a l’informe complert
