Per Lisandra Fariñas. SemLac
Testimoni i investigadora de les transformacions experimentades per la societat cubana en les darreres sis dècades, la sociòloga Marta Núñez Sarmiento afirma que les dones han canviat moltíssim, però els homes no.
“Encara en els homes hi ha la imatge que la dona els ha de servir, encara que siguin professionals tots dos. I la dona cubana es rebel·la davant d’això”, va comentar a SEMlac l’especialista.
Als 77 anys i amb una set insaciable per indagar en els perquès de les coses, la també professora universitària va assenyalar que “cal ficar-se a la pell dels altres, a la pell dels homes cubans, per entendre que no han canviat com hem canviat nosaltres”.
Davant d’aquesta realitat, assegura, és urgent un programa per transformar les masculinitats hegemòniques, però sense imposicions i manejat de manera intel·ligent.
Alfabetitzadora, integrant de les brigades sanitàries durant la invasió a Playa Girón (coneguda igualment com a Bahia de Cochinos, a 190 quilòmetres de l’Havana) i la Crisi d’Octubre, també anomenada crisi dels míssils, als inicis dels anys 60 del segle XX, la doctora en Ciències i professora titular parla amb passió de quant han avançat les cubanes des de llavors.
Per a ella, un indicador és haver passat de ser un 13 % de la força de treball del país el 1953, la majoria treballadores als serveis domèstics; a convertir-se actualment en una mica més del 45 % de la força laboral i dues terceres parts de les professionals.
“Les dones, en aquest procés, hem desmantellat maneres de pensar i actuar patriarcals, masclistes, mentre que els homes no ho han fet; ells no han desbaratat amb tanta força aquests patrons culturals i identitaris”, va apuntar.
Per això Núñez Sarmiento considera imprescindible educar des d’edats primerenques perquè es produeixi aquesta transformació.
En aquest sentit, va esmentar la necessitat d’implementar des de l’escola primària el programa d’Educació Integral de la Sexualitat (EIS), els enfocaments de gènere dels quals contribueixen a enderrocar aquestes masculinitats hegemòniques. També va insistir en el paper dels programes d’estudi d’altres matèries i nivells escolars, on han d’aparèixer més dones cubanes, tant a la història com a la ciència.
Va valorar l’absència de continguts de gènere en els currículums de la majoria de les carreres universitàries com un enorme deute, per la importància que els futurs professionals comprenguin les profunditats del tema i com de rellevant és entendre, per això, l’existència de relacions desiguals de poder.
Aquest coneixement els permetria analitzar les realitats socials a partir d’un enfocament de gènere per poder transformar-les, va explicar Núñez Sarmiento.
La professora ho va exemplificar amb la situació de les dones rurals i les seves dificultats per incorporar-se al treball agrícola, ja que en la visió que predomina avui en aquestes zones, això significa “anar contra el marit, els fills, els pares…”
Per a ella és important que també des de la universitat i els espais acadèmics s’aportin respostes per a aquestes problemàtiques.
La sociòloga va mostrar confiança que es tracta d’un canvi possible, tenint en compte que molts homes ja recorren el camí, i va cridar l’atenció sobre el fet que als cubans els agrada viure en parella, de manera que la participació dels homes en les feines de la llar i de les cures resulta un punt important.
“És un problema de molta educació, els mitjans de comunicació han d’ajudar, jo insisteixo a les telenovel·les, als telenotícies… tot. Si hem trencat tants esquemes, com no hem de trencar aquest”, va afegir.
No hi pot haver polítiques sense les dones
Formada al departament de Filosofia de la Universitat de l’Havana, i després en Sociologia, Núñez Sarmiento va concedir una nota alta al Programa per a l’Avançament de les Dones (PAM) aprovat al país el 2020, així com al nou Codi de les Famílies (2022) i l’Estratègia integral de prevenció i atenció a la violència de gènere i a l’escenari familiar (2021).
Tot i això, ha emfatitzat que el repte està en com portar-los a la pràctica i modificar-los si és necessari.
Ferma investigadora sobre l’ocupació femenina, va escollir aquesta aresta per exposar les complexitats que cal tenir en compte en la implementació d’aquestes polítiques.
En aquest camí, va referir que el PAM té entre els objectius la incorporació de les dones a l’ocupació. Tot i això, moltes investigacions demostren que hi ha una quantitat considerable de cubanes que sí que treballen, només que no formalment, i en tasques que no els proporcionen estabilitat i la seguretat d’una jubilació en el futur.
L’estudiosa va qüestionar, igualment, a quin tipus de llocs de treball s’incorporen majoritàriament les dones, ja que la seva presència més gran al sector estatal està en àmbits com l’educacional i de salut pública, on els salaris no són estimulants.
Núñez Sarmiento va valorar que la incorporació de les dones a l’elaboració i la posada en pràctica de polítiques públiques és l’única manera que aquestes s’ajustin a la realitat i no es quedin en el paper.
Això permetrà, a més, aprofitar el seu potencial i coneixements per resoldre situacions que les afecten més que els altres. “Tenim professionals que saben donar resposta a tots aquests problemes”, va apuntar. Autora del llibre “Resilientes, empoderadas y exhaustas. Tribulaciones del apoderamiento femenino en Cuba”, Núñez Sarmiento va comentar a SEMlac que aquesta participació és una de les qüestions que cal transformar amb enfocament de gènere.
Les cubanes som resilients, va sostenir l’especialista, i va remarcar que actualment es fa més evident, ja que enmig de l’escassetat són les dones les que lideren la supervivència.“Estem empoderades perquè prenem moltes decisions, però estem cansadíssimes, perquè hem de cuidar a vells, canalla, hem de saber què fer amb els pocs insums que tenim per als aliments, amb els baixíssims salaris, amb la inflació…”, va dir.
La jornada laboral fora de casa i les complexitats de ser les responsables de les cures de la família suposa sobrecàrregues per a les dones.
La jornada laboral fora de la llar i les complexitats de ser les responsables de les cures de la família, com ara preparar els àpats en un ambient de talls d’electricitat, problemes de transport i insuficiència dels salaris, esdevenen angoixants i provoquen que ens posem més malalts, va afegir.“Aquest empoderament ens està costant molt”, va afirmar. La resposta, però, no és relegar la dona a casa, sinó educar la família per compartir les tasques de cura i implementar polítiques que afavoreixin la incorporació de les dones a l’ocupació. Núñez Sarmiento va esmentar, en aquest sentit, la creació de cercles infantils, avui insuficients, ja que les llars infantils que han sorgit als centres laborals resolen molt poques necessitats i, la majoria, no presten servei a la comunitat on estan enclavades, va argumentar.
De la mateixa manera, s’imposa atendre les demandes de cura d’una població que envelleix amb molta rapidesa, va considerar. “Les cases d’avis són una experiència bona”, encara que cal dedicar pressupost i crear una cultura a les famílies dels beneficis que brinden aquests espais, va opinar.
“No hi ha cap mena de comoditat per viure la vellesa”, va afegir i va enumerar qüestions pendents com les sumes de les jubilacions, les dificultats en l’accés a l’alimentació i les medicines, així com la inexistència de recreació per als adults grans.
Despertar el feminisme
Per a Marta Núñez Sarmiento ser feminista és “portar-lo en els molls” i no només en les investigacions, sinó en la vida personal, en el dia a dia, i defensar-lo sense avergonyir-se.
“Encara n’hi ha que pensen que ser feminista és una cosa aburgesada”, o que es tracta d’una baralla entre homes i dones, i encara que és cert que hi ha molts feminismes, jo m’alineo en anar juntament amb la transformació total de la societat, no només de les dones, va dir.
Moltes no s’adonen que el feminisme “ja està entronitzat en cada dona que no accepta que la tractin violentament”, va valorar. Aleshores, la qüestió és fe’ls-hi comprendre, traduir-ho d’una manera intel·ligent per tots els mitjans possibles.
“El feminisme ja ha cobrat vida en moltíssimes dones cubanes. El desafiament és despertar-lo perquè es converteixi en una força transformadora”, va sostenir.
Fotos: SEMlac Cuba
