Una presentació institucional va iniciar la IV Trobada de la XIPVG, en la qual van participar periodistes de 14 països dels 35 que configuren la Xarxa. En aquesta crònica en destaquem el tractament de les violències, la taula sobre condicions laborals i professionals, sobre la primavera àrab i la presentació de manuals i informes sobre comunicació i gènere.
En la taula d’inauguració, el representant de la Càtedra de Comunicació Audiovisual de la Universitat Sid Mohamed Ben Abdellah de Fes -l’única especialitat de comunicació que es fa a la ciutat-, va posar de manifest la consolidació que suposa aquesta IV trobada pel diàleg global per una comunicació i un periodisme amb visió de gènere:“la consagració de la ruptura amb altres concepcions de periodisme i mitjans de comunicació pensades en neutre”. “Tota política o treball periodístic neutre seria fals” – com va afirmar, en efecte- i per això, va reconèixer que “l’interès per aquesta trobada i la visió de gènere ve des de diverses disciplines”.
Al final del seu discurs, aquest catedràtic va subratllar la presència de dones i activitats que les reconeixen en el Magreb: “Entre les reivindicacions als països del Magreb, destaca la de l’estatut de la dona, que alhora és part del procés”; va destacar l’entrega de diversos premis, darrerament, a dones dels mitjans, que signifiquen un “reconeixement del rol de les dones en els canvis en la zona del Mediterrani”; va voler posar de manifest els avenços dels drets de les dones al Marroc -en els codis de família, els drets de nacionalitat i drets humans-, així com la igualtat de drets que propugna la nova constitució. Finalment, aquesta autoritat de l’audiovisual també va recordar la recent entrega del premi Nobel a les tres dones lluitadores pels drets humans, la pau i la llibertat en països àrabs i africans.
Entre els parlaments llarguíssims de la primera taula d’autoritats que inaugurava la trobada, la periodista Fatima Baroudi, directora d’informatius de la primera cadena marroquina, SNRT, va alçar-se del públic i va oferir una breu i contundent intervenció. “La revolució dels països veïns, nosaltres la vivim com una evolució”. Va confirmar la importància del paper de les dones en la societat i política marroquines, però va reivindicar-ne la presència als mitjans de comunicació. Va ser la primera i única persona de la taula que va descriure com “masclista” la societat del Marroc; una societat en la qual el “19% de les dones s’encarrega de la manutenció de les famílies”, segons un informe que va citar, i en la qual encara hi ha segregació de les dones. Per la qual cosa encara cal aconseguir la igualtat.
Enmig dels aplaudiments que va rebre Baroudi, el president de la Universitat que hostatjava la IV Trobada de la XIPVG va esforçar-se per contenir certs recels, apuntant “l’espontaneïtat” de les seves paraules, però va fer-ne un bon recull: “han estat paraules també molt interessants. Que les dones han de decidir sobre el seu destí és un missatge important”.
Violències i discriminacions en el pla laboral
Després de les presentacions i d’una taula sobre la importància de les xarxes i els antecedents de la XIPVG, va dedicar-se’n una a les violències: “Llibertat d’expressió i feminicidis” a Mèxic, a càrrec de Yunuhen Rangel Medina, de CIMAC; i “Sexisme i conflictes armats” a Colòmbia, per Fabiola Calvo. El tema requereix ser tractat per sí sol en un article, però aquí apuntem que aquest tema, greu i urgent, serà eix de les accions els dos propers anys de la Xarxa.
En un altre nivell, però també amb implicacions de violència i discriminació, va dedicar-se una taula a la situació laboral i professional en els mitjans de comunicació moderada per la periodista madrilenya Teresa García Espejo i en la qual van participar Lola Fernández, secretària d’Igualtat de la Federació espanyola de sindicats de periodistes (FeSP) i secretària general del sindicat de periodistes d’Andalusia (SPA), i Clara Aurrecoechea, membre de l’executiva de l’SPA i de la Comissió d’Igualtat de la RTV d’Andalusia.
Fernández va abordar el tema “Dones periodistes: Accions contra la discriminació i defensa dels nostres drets”; va recordar que una de les principals preocupacions denunciades a la 4ª Conferència Mundial sobre la Dona de Beijing -la imatge degradant de les dones als mitjans de comunicació, la limitació d’accés a la informació per part de les dones i la poca diversitat d’informacions de les dones en la premsa i els mitjans- encara té vigència, 16 anys després. “La participació de les dones [en les redaccions] és símptoma de desenvolupament social; però la poca participació en llocs directius dels mitjans és patent”, va afirmar, i va recordar també que el Monitoreig Global de Mitjans segueix constatant la discriminació vers les dones en el món de la informació i els mitjans, que no han canviat els patrons empresarials i han augmentat la contractació precària i els sous inferiors a les dones: “més del 40% en premsa diària i 80% en premsa no diària són periodistes a la peça; la majoria dones perquè no tenen accés a altres contractes i d’aquesta manera busquen conciliar les responsabilitats familiars amb la professió”. Fernández va fer una crida perquè més dones estiguin en els comitès d’empresa per reivindicar els drets laborals i professionals de totes les persones en les redaccions: “les dones hem d’estar en els sindicats, hem de prendre aquests espais. A l’hora de negociar els convenis, a Espanya tenim la Llei d’Igualtat, però els homes no se’n recorden, com tampoc a l’hora de demanar promocions, augments de sou, tipus de contracte; agafen molt pocs permisos de paternitat; no es pregunten per què han de cobrir, les dones, les “floretes” de la informació”. Finalment, Lola Fernández també va subratllar la importància de la formació. No només formació periodística, sinó en gènere, perquè “un espai lliure per igual és molt millor”.
Clara Aurrecoechea, per la seva banda, va centrar la seva intervenció en “Plans d’Igualtat i els Protocols d’Acció contra l’assetjament als mitjans de comunicació”. Va recordar que la Llei “atribueix als mitjans de comunicació públics l’obligació de vetllar per la transmissió d’una imatge plural, igualitària, i la no discriminació, com també ho han de respectar els mitjans privats”; en la seva narració sobre l’aplicació d’un pla d’igualtat i de prevenció d’assetjament sexual a l’empresa on treballa, RTV Andalucia, va anar descrivint processos irregulars i resistències per part dels responsables i els sindicats majoritaris. “La Llei està molt bé però aplicar-la és molt difícil”.
Primavera àrab
Sobre la primavera àrab va parlar la jove activista Jihad Fatchati, que va posar damunt la taula el paper de les dones marroquines, els avenços aconseguits i la constitució, malgrat se li va demanar una opinió més crítica, en un moment donat, sobre l’acceptació o no de les demandes feministes en els moviments socials i la presència de dones en els mitjans, que ella va definir com a més igualitària al Marroc que en altres països àrabs.
La moderadora d’aquesta taula unipersonal, Leila Chafai, de l’agència de premsa Magreb Arab Press, va puntualitzar que el problema actual és de canviar mentalitats, no tant la lluita per drets, i que en el món del periodisme urgeix l’associació de dones periodistes al Marroc, perquè, va afirmar “dones periodistes tenen molts problemes, aquí”.
Fatchati va posar de relleu com les dones àrabs de totes les capes socials estan participant en les revoltes –pobres, analfabetes, però també dones periodistes, metges, etc.-, a més de la seva forma d’acció, no tan sols en les manifestacions sinó també en l’organització d’activitats i ajudes. “Encara hi ha molts desafiaments entorn a la dona àrab per aconseguir els seus drets plens, sobretot polítics”, va afirmar. Per exemple, a Aràbia Saudí, malgrat les dones estaven alçant-se, una dona va ser empresonada per dur a sobre un vídeo prohibit emès per Youtube, un vídeo de protesta contra la prohibició de les dones de conduir.
Jihad Fatchati, que va diferenciar les situacions per països, va recordar que al Marroc, les dones ja van tenir un paper essencial en les manifestacions d’abans i després de la independència, i havien tingut una presència important en la política i la defensa de la independència. També va recordar que les dones, al Marroc, no buscaven derrocar el govern, com a Tunísia o Egipte, sinó un canvi positiu, eliminar l’escissió entre dones i homes: “políticament, participació parlamentària; un canvi de sistema econòmic, obrir les portes a la competició econòmica; més llibertats de reunió i associació; tot en el marc d’una constitució que defensi aquests drets legítims”. Així mateix, també van treballar, continuava Fatchati, amb els mass media nacionals i internacionals. “Abans només es parlava del paper de la dona com a mestressa de casa, però ja no; les dones àrabs i les marroquines especialment, estan sent reconegudes en la seva feina, i el millor exemple és el Premi Nobel d’enguany a l’activista pro drets humans del Iemen, Tawakkul Karman, “un premi per a ella però també per a totes les dones àrabs que van participar en la primavera àrab i que van fer historia”.
Els mateixos dies de la trobada, continuaven les manifestacions a les principals ciutats del Marroc. “Poden treure les flors, però no poden treure la primavera àrab”, va concloure.
Informes i manuals
La darrera taula, prèvia a la sessió de treball de redacció de la declaració, a porta tancada per a membres de la XIPVG, va dedicar-se a la presentació de manuals de comunicació i gènere, com ara el manual Gènere i mitjans de comunicació. Eines per visibilitzar les aportacions de les dones, que va presentar Cristina Baulies, de l’ICD. Aquest manual, que van elaborar en un procés de treball conjunt més d’una vintena de periodistes designats per les seves empreses, i que vol ser una eina útil que promogui la reflexió crítica i ajudi a ampliar la mirada periodística des del rigor i la pluralitat. Silvina Molina de la xarxa PAR d’Argentina va presentar Manual de Género para periodistas,que conté recomanacions bàsiques per a l’exercici del periodisme amb enfocament de gènere. Elaborat per Silvina Molina i Lyvia Porras per iniciativa de l’Àrea Pràctica de Gènere del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament a Amèrica Llatina i el Carib, el Manual va passar per un procés de validació a càrrec de periodistes, amb experiència en gènere i també sense experiència en aquest enfocament, i especialistes en comunicació i gènere, les aportacions dels i de les quals són també al Manual. S’ha traçat una ruta bàsica amb dades, fonts, idees i exercicis pràctics per generar notícies i transversalitzar el gènere en totes les temàtiques; s’ha tractat el llenguatge inclusiu, amb exercicis d’aplicació; s’ha abordat la imatge de la dona en els mitjans, “tema difícil-segons Molina-ja que hi ha molt material teòric sobre publicitat, però molt poc treball sobre la imatge periodística i per tant, sorgeixen testimonis interessants que deixen obert el camí per seguir construint “. També hi ha un mapa de gènere amb fonts, bibliografia i webgrafia, i un glossari bàsic i exercitació final.
Finalment, Sawa Al Garbi, d’UNESCOCAT va explicar el projecte “Comunicació i migració mediterrània”, tot constatant la triple discriminació que pateixen les dones immigrants i musulmanes. Va subratllar iniciatives de certs mitjans que treballen per millorar la imatge de les dones immigrades, com ara la formació que s’ha fet amb Catalunya Ràdio i TV3 sobre la diversitat cultural i religiosa i que també incloïa les dones immigrades, o amb ACSUR i el Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb els quals s’ha fet formació especial per a evitar estereotips. Al Garbi va puntualitzar que la seva presència en la XIPVG, amb La Independent, que s’ha dedicat a les dones immigrades des de la perspectiva de gènere, ajuda “perquè és un referent, un testimoni de com tractar el tema”.
