Actualment la legislació prohibeix pagar diferents salaris pel mateix treball -discriminació salarial directa- però no per això deixa d’existir una bretxa salarial entre dones i homes. Una discriminació salarial indirecta, subtil, més complexa i que agreuja la desigualtat de gènere.
Segons les dades de l’enquesta d’estructura salarial 2010 (*) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), actualitzada a data 31 de desembre de 2012, el salari promig anual de les dones a l’Estat espanyol ha estat un 22.50% inferior al dels homes. Això suposa que al País Valencià, aquests hagen cobrat 5.555€ anuals més que les dones (referència salari brut anual).
Per activitat, el salari de les dones és inferior al dels homes, segons tipus d’ocupació, jornada o contracte. Respecte a l’ocupació, en totes les categories les dones cobren menys que els homes, agreujant-se més aquesta diferència a mesura que anem baixant als llocs de menys qualificació. Respecte al tipus de contracte, més del mateix. Mentres que els homes ham cobrat entre un 21.4% i un 22,2% més del salari mig anual -segons el contracte fora de durada indefinida o determinada- el salari de les dones ha estat inferior al salari mig. En el cas dels contractes indefinits la diferència és del 7,9% i per damunt del 31,8% en els contractes de durada determinada. A més, la majoria dels contractes temporals són ocupats per dones.
Encara que una major preparació acadèmica facilita les possibilitats d’accedir a un treball millor remunerat, tanmateix en tots els nivells d’estudis la diferència salarial per sexes és superior al 20% en detriment de les dones.
Per últim, les diferències salarials són majors segons l’edat de les treballadores. A més anys, pitjors remuneracions, la qual cosa segons l’INE és deguda a la millor qualificació de les dones més joves respecte a les de més edat.
Per tant, és clar que el treball de les dones no es valora com els dels homes. Són molts els factors que incideixen en la discriminació salarial: segregació del mercat laboral, tipus de contracte i jornada, nivell d’estudis, ocupació. Curiosament, els sectors feminitzats són els pitjor remunerats.
Les dones tenen més impediments per accedir als llocs de treball de més responsabilitat o millor remunerats. Són les dones les que pateixen més precarietat laboral i han de reduir les jornades de treball per a poder conciliar la cura de les persones dependents o la criança, amb el treball remunerat o extern. Els contractes a temps parcial, l’ocupació en precari, més agreujada en la situació de crisi extrema que estem patint, són les ofertes de treball que els queden a les dones. Estereotips i societat patriarcal que continuen atorgant el rol d’encarregada de la cura a les dones, perpetuant any rere any les desigualtats.
És a les dones a qui se’ls ofereix només ocupació en precari: contractes a temps parcial, jornades reduïdes, etc. La reforma laboral no ha fet sinó empitjorar la situació, ja que les persones més vulnerables a patir discriminacions, com ara les treballadores, han de suportar les condicions laborals que l’empresa els impose de forma arbitraria. Salaris, jornada, mobilitat, torns, hores extraordinàries que no cotitzen, etc. Tots els elements que repercuteixen en agreujar la discriminació salarial i les futures pensions i suposen un empitjorament de la seua salut per les dobles i triples jornades.
Intersindical considera que cal reduir la jornada laboral per a poder conciliar la vida personal i la laboral, però també que és imprescindible la coresponsabilitat, el repartiment del treball domèstic i de cura, entre dones i homes. Aquest repartiment ha de vindre acompanyat d’uns serveis públics de qualitat que permetesquen a totes les persones poder treballar fora de casa i tindre a menors o majors degudament atesos en centres especialitzats. Aquestes són algunes de les recomanacions que ha fet la Organització Mundial del Treball en el seu informe per a eradicar la discriminació laboral de les dones. Nosaltres a més afegim la reivindicació dels permisos per naixement iguals, intransferibles i remunerats per ambdós progenitors.
Mentrestant no canvien les coses, les diferències salarials continuaran donant-se i la crisi servint d’excusa per a retallar més drets laborals i socials. No és una crisi, és una estafa. I més per a les dones, que a igual treball cobren de mitjana un 22.50% menys que els homes.
(*) L’Enquesta d’Estructura Salarial 2010 (EES-10) és una investigació sobre l’estructura i distribució dels salaris de periodicitat quadriennal, que es realitza en tots els Estats membres de la Unió Europea (UE) de manera harmonitzada, en compliment del Reglament del Consell de la UE nº 530/1999.
Macu Gimeno. Coordinadora de l’Àrea de la Dona d’Intersindical Valenciana.
