Pepa Badell, la seva militància feminista, la seva vocació de periodista i professora universitària, la seva vida, han estat assaltades per una fulminant malaltia que se la va emportar el 7 de febrer d’aquest any.
Pepa Badell Serra tenia un document Excel en el qual havia apuntat les seves aproximadament 200 claus d’accés a diferents espais on es movia. El va mostrar en una classe sobre l’ús de les noves tecnologies en les que ella navegava amb entusiasme i saviesa i sobre les quals denunciava que eren llocs on les dones també eren discriminades.
Ha estat lligada a La Independent i va ser part de la seva redacció entre els anys 2012 i 2013. En un dels seus articles en els quals explicava una xerrada de Maruja Torres, assenyalava: “Demano disculpes si trobeu el terme pejoratiu, però encara no he trobat una paraula que serveixi per definir l’evolució que ha marcat la comunicació els darrers anys. Els avenços tecnològics i en matèria de comunicacions ens han convertit, als ia les periodistes, massa vegades en escriptors, escriptores al pès. L’empresa periodística ofereix un munt de continguts, cada cop més, en els més diversos formats i plataformes per tal de posicionar-se al mercat. I tot això va en detriment de la qualitat.”
El periodisme era una de les seves passions, però el feminisme la marcava i així també va formar part activa del reclam #onsonlesdones en els mitjans de comunicació i en un dels seus tuits deia: #PROUEXCUSES com que som generadores d’opinió i allà hi som tots i totes, l’ideal és que hi fóssim el 50%.
Pepa Badell Serra es presentava a Linkedin com “Consultora en Premsa i professora de Comunicació a les universitats UAB, UdG i UOC” i és a la UAB – a la qual assenyala que ella hi va estar molt lligada- i a la seva Facultat de Ciències de la Comunicació, on va estudiar i va ser part de la seva tercera promoció i després part del seu cos docent. Va ser periodista del Diari de Barcelona, d’ El Periódico de Catalunya, del seminari El Món i de TVE.
