Per Redacció LNM – Federació de Sindicats de Periodistes
El col·lectiu Periodistas Argentinas denuncia que aquest assetjament constant a les xarxes arriba a intimidar-les i limitar-les en la seva tasca diària.
El col·lectiu Periodistas Argentinas va presentar el passat dilluns 16 de setembre l’informe “Ciberassetjament a periodistes dones: la tecnocensura” on detalla 16 “casos emblemàtics” de “trolling” i adverteix que aquest mecanisme “afecta i limita la llibertat d’expressió”. Les dades de l’informe revelen que durant els últims mesos es va produir una escalada significativa d’atacs per xarxes socials provinent de comptes verificats i d’integrants del dispositiu de comunicació oficial.
La particularitat és que la majoria dels atacs no són creats i difosos per comptes no identificats sinó per funcionaris públics que «utilitzen els seus comptes personals a les xarxes socials, especialment els de X, per multiplicar missatges que desqualifiquen i desacrediten» a periodistes, principalment dones. En molts dels casos, el president Milei ha estat partícip d’aquests ciberassetjaments.
Les professionals agrupades a Periodistas Argentinas alerten que les conseqüències directes d’aquests atacs coordinats que desqualifiquen el seu professionalisme són la desinformació, la restricció de la participació en el debat públic i deriven en una escalada d’agressions personals i d’intimidació.
Les periodistes plantegen la necessitat d’enfortir el marc legal per protegir l’exercici periodístic, garantir la transparència en l’ús d’algorismes i bots, i fomentar una resposta efectiva per part de les empreses de mitjans i de les autoritats per enfrontar aquesta amenaça creixent.
L’informe assenyala que el 80% de les dones entrevistades van manifestar que la violència en línia va limitar la seva participació a les xarxes, el 33% va canviar el seu lloc laboral i més de la meitat de les entrevistades van manifestar por de perdre la feina. Mentrestant, que el 80% va témer per la seva integritat física.
En la majoria dels casos que cita l’informe, l’atac va ser iniciat o replicat pel president de la Nació, l’ultradretà Javier Milei, des de la xarxa X, i va derivar en una campanya de trolling molt agressiva el dia del posteig, que es manté al llarg del temps amb menys intensitat.
Les periodistes entrevistades van expressar que després de rebre greuges amb components misògins es van allunyar de les xarxes o van limitar les seves opinions sobre determinades temàtiques, principalment política i economia. A més, l’atac va afectar la relació periodística d’aquestes professionals amb funcionaris i fonts oficials.
Per aquestes característiques, les persones que van elaborar l’informe entenen que els atacs tenen un objectiu disciplinador i coincideixen que generen un impacte negatiu en la llibertat d’expressió.
